Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els menors són les primeres víctimes, indefenses- Els seus noms no existeixen als registres quan es produeixen víctimes.

Segons sembla les seues mateixes families pobres els deixen a la seus sort perquè traure’ls endavant en una situació de supervivència és pràcticament impossible.

De vegades no solament són utilitzats com a xiquets soldats, sinó com a rastrejadors de trampes i mines abans que entren en un lloc els doldats adults. La mort i les mutilacions els assetgen.

Per aprenentatge observacional, els menors “juguen” a la guerra i així es construeixen generacions de ciutadans amb el tema de la guerra incorporat. Allunyar-se’n serà pràcticament impossible. Són soldats futurs d’una guerra que s’enverina i perpetua.

De vegades es fan campanyes en els nostres carrers per tal de recollitr fons per als xiquets de la terrible guerra de Síria. Amb ser quelcom acceptable, el que caldria fer és que als governs implicats se’ls forçara a un alto al foc i els importara més la sort de la població que els seus interessos geoestratègics.

Podem concloure que la salut social dels xiquets és un barem de la salut general dels pobles. i recordem aquella frase :A la vida li basta una esquerda per tal de florir.