Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És el llibre que em regalà l’autora, Maite, quan pujà a Montserrat, acompanyada del seu marit, el Quim, per tal de trobar-nos-hi i fer una xerradeta (sense saber ni un ni l’altre que havíem coincidit a l’IES (aleshores IB) Ferran Casablancas, de Sabadell, durant dos cursos. Ens havíem retrobat gràcies a la xarxa i de casualitat. 

Davant d’aquest apunt, no sé si parlar-vos de la mútua coneixença, i ara amistat, o del llibre, o de l’amiga i autora. Intentaré que m’isca una cosa una miqueta digna (de mi) i no sé si estarà a l’alçada de Maite.

M. Teresa Garcia Fochs és llicenciada en Filosofia, catedràtica d’institut (no m’agrada la denominació de secundària), i finalment, inspectora d’Ensenyament. De totes aquestes tasques ja feliçment jubilada, però encara amb moltes ganes de donar guerra a través de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). També va impartir classes a la UNED de Terrassa. És col.laboradora habitual del Diari de Sabadell i Última Hora Ibiza, i alguna vegada en el Diari del Baix Penedès. 

Fins avui, pel que fa als llibres escrits i publicats, El llarg camí d’Atenea (1995), Ben poques estrelles, premi de novel.la Ciutat d’Eivissa (1998), i El patriarca de les plugues, V premi literari de Prosa de ficció Sant Just Desvern (2001). 

I pel que fa al llibre, la protagonista, Meritxell Casanovas, té un accident i com a conseqüència tindrà un xoc traumàtic que farà que visca en l’anomenada hipermnèsia, també anomenada hipertimèsia o sindrome hipermnèsica. Aquesta hipermnèsia és definida com un transtorn psicopatològic de la memòria que consisteix en l’augment de la funció d’evocació, sense que s’observe una hiperfunció pel que fa a la capacitat d’emmagatzematge. Les persones que tenen aquesta síndrome posseeixen una memòria autobiogràfica superior. I això és el que li passa a la Meritxell: així mitjançant les entrevistes amb el metge psiquiatre que la tracta, dóna veu a les narracions dels que han estat els seus avantpassats, però cronològicament a l’inrevés. I així podem viure i prendre part, a través de la lectura, en els fets més destacats de la família i del país des dos darrers segles. I per què el títol? El patriarca de les pluges. Perquè, en arribar a la fi del llibre, l’avantpassat de Meritxell (concretament, el quadravi) revela un fet característic de la nissaga familiar i patriarcal: tots els descendents han estat engendrats en una nit de pluja. El llibre publicat per Viena Edicions, té les parts següents:

• INFORME-PROEMI

• HIPERMNÈSIA

• DESTINACIÓ DESCONEGUDA

• UNA HISTÒRIA D’HOMES VALENTS

• EL TRIOMF DE LA CIÊNCIA I LA TÈCNICA

• PREGÀRIA 

• i TESTAMENT 

Solament em queda recomar-ne la lectura als amics de la bona literatura i als que vulguen, si no la coneixen ja, descobrir una “nova” escriptora.

 

Al facebook ja ho hem esmenat, Maria Teresa Garcia Fochs és membre de Procés Consitiuent. Disculpeu-me l’equivocació. Gràcies.