Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir diumenge celebrava amb la meua família el vuitanté aniversari de ma mare. Vam dinar a casa i fam fer el que és habitual en aquests casos. Quan eren les 15:15 més o menys vaig veure una telefonada perduda d’un tal Pep (sí l’Albinyana, de l’Olleria). Vaig pensar que a aqueixa hora alguna cosa important voldria. Efectivament, es trobaven a Ca les Senyoretes (ho sent, Joan, no he trobat l’enllaç) a punt de començar a dinar el Pep, el Toni de lHostal (nét) i el Jordi. I em digueren que si volia anar-hi (a prendre el segon café del dinar). No estava massa convençut de dur a cap la proposta. Però, en sentir la veu de la Maededéu de Loreto no vaig poder desoir la veu que em cridava. Vaig agafar el cotxe i allí em plantí. Efectivament, començaven a dinar. Em posaren al tant del motiu per què es trobaven a Otos. I la xerrada-col.loqui amenitzada amb la veu i els sons de la guitarra durà fins a les 19:00. Va ser una vesprada desimbolta i gratificant. I, després d’aquesta trobada inesperada, torní a casa. Ara, si no hi ha novetats, ens hi trobarem el proper 3 de juny.