Quan el poeta Marc Granell (València, 1953) va publicar aquest poema –en el llibre La lluna que riu i altres poemes– era el 1999, un any carregat de conflictes (el Congo, Kossove, Timor Oriental, Guinea-Bissau…). Amb una expressió simple, Granell ens tramet un missatge clar i punyent: “La guerra és inútil,/ mai no apanya res./ Tot ho arrasa i mata,/ tot ho destrueix.”
La guerra és inútil,
mai no apanya res.
Qui pensa que hi guanya
també n’ix perdent.
La guerra és tan sols
la forma cruel
que té d’augmentar
qui mana el poder.
Els pobles no hi guanyen
jamai res de res.
Encara que hi vencen,
sempre ixen perdent.
D’ella només trauen
una cosa en net:
ferides, misèria
gana i patiment.
La guerra és inútil,
mai no apanya res.
Tot ho arrasa i mata,
tot ho destrueix.
La guerra és inútil,
mai no apanya res.
Tot ho arrasa i mata,
tot ho destrueix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!