Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 de febrer de 2024
0 comentaris

11 d’abril de 1956

Hui fa anys que els meus pares, Àngel i Carmen, es casaren a la parròquia de Sant Joan Baptista de Benicolet (Vall d’Albaida). Fa 68 anys d’aquell dia i els fills sempre ho recordarem. A més, ma mare sempre ens contà que aqueix dia fou un dels més freds del segle. Deia que, si llençaves un got d’aigua al carrer, l’aigua esdevenia gel, es congelava.

 

Lectura del Cantar dels Cantars (Ct 2,8 – 10.14.16a; 8,6-7a)

La veu del meu estimat.
Mireu: ja ve, saltant per les muntanyes,
saltant pels turons;
el meu estimat és una gasela, és com un cérvol.
Mireu: s’ha parat darrere la meva tàpia;
entreveu per les finestres, observa per les reixes.
El meu estimat em parla així:
“Alça’t, estimada meva, bella meva, vine a mi.
Coloma meva que nies als buits de la pena,
a les esquerdes del barranc,
deixa’m amb la teva figura”.

El meu estimat és per a mi i jo per a ell.
Posa’m com a segell sobre el teu cor
com un segell al teu braç.
Perquè l’amor és fort com la mort;
el zel, obstinat com l’infern.
Les seves sagetes són sagetes de foc.
Les grans aigües no poden apagar l’amor
ni els rius arrossegar-lo.

 

NO POT SER: ÉS CERT!!!!
04.05.2006 | 7.01
A Sense categoria
Després d’una hora
02.02.2009 | 1.16

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.