Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Hui fa anys que els meus pares, Àngel i Carmen, es casaren a la parròquia de Sant Joan Baptista de Benicolet (Vall d’Albaida). Fa 68 anys d’aquell dia i els fills sempre ho recordarem. A més, ma mare sempre ens contà que aqueix dia fou un dels més freds del segle. Deia que, si llençaves un got d’aigua al carrer, l’aigua esdevenia gel, es congelava.

Lectura del Cantar dels Cantars (Ct 2,8 – 10.14.16a; 8,6-7a)

La veu del meu estimat.
Mireu: ja ve, saltant per les muntanyes,
saltant pels turons;
el meu estimat és una gasela, és com un cérvol.
Mireu: s’ha parat darrere la meva tàpia;
entreveu per les finestres, observa per les reixes.
El meu estimat em parla així:
“Alça’t, estimada meva, bella meva, vine a mi.
Coloma meva que nies als buits de la pena,
a les esquerdes del barranc,
deixa’m amb la teva figura”.

El meu estimat és per a mi i jo per a ell.
Posa’m com a segell sobre el teu cor
com un segell al teu braç.
Perquè l’amor és fort com la mort;
el zel, obstinat com l’infern.
Les seves sagetes són sagetes de foc.
Les grans aigües no poden apagar l’amor
ni els rius arrossegar-lo.