Sí, avui estic emprenyada, demà ja no
Un llaç groc a la Plaça de Boston fa ja un parell de setmanes. Boston, independència, EE.UU. Fotografia: RG.
Ahir nit un grup nombrós de gent diversa, de totes les edats i condicions, transversal com diuen ara, vam enllaçar la Diagonal de punta a punta. Un llaç de color groc a tots els fanals, els de fundició i els altres. En aquest llaç, es pot llegir 9N – SÍ I SÍ. L’acció va tenir algunes incidències. Ja ho sabíem que podria passar, però no comptavem amb la incidència més gran. Mentre erem a la Diagonal prop del Palau de Pedralbes, vam saber la notícia. En aquell moment vam continuar la feina. Una escala. Enfilar-nos per enllaçar el fanal a mínim 3,30 metres del terra i cada grup fent el que havia de fer. El poble, la pinya, la gent, anem per feina, empenyem, forcem, volem votar i GUANYAR. Guanyar posant un SÍ I SÍ a la papereta i començar el procés per la independència de Catalunya. No hi ha retorn. Els partidaris del No, del Sí/No, de l’abstenció, encara és hora que m’expliquin, que ens expliquin per què hem de continuar dins l’estat del reino de españa, perque estarem millor que independents, motius cap. Els partidaris de la independència han explicat una i una altra vegada els pros i els contres, més pros, més llibertat, viure millor, els números ‘canten’, fer un país nou, des de baix, fora tota la merda que ens envolta.
Sí, encara estic emprenyada, molt, perque els polìtics no han sapigut romandre junts, no han tingut la voluntat d’obrir els col.legis electorals, de publicar el cens, d’inscriure els estrangers i els majors de 16 anys, de començar a treballar fermament. No, no han tingut pebrots per desobeïr, de forma pacífica i legal, o il.legal, perque transgredir és també avançar, perque és la voluntat del poble que vol votar i canviar el país, no els de dalt, els dels despatxos, els dirigents de molts partits. Som la base que volem caminar endavant i …… ho farem. Demà ja no estaré emprenyada ni frustrada, de cap de les maneres.
Senyor President de la Generalitat espero escoltar les seves paraules aquest matí a les 10:00. La veritat, perque també volem saber perque s’ha trencat la unitat, què ha passat, perque no es poden posar d’acord, perque pretenen engayar-nos o no ? No ho sé.
Ahir vespre vam enllaçar la Diagonal. Al grup de Sant Martí els van denunciar i els van posar una multa, i el que és més greu, els van obligar a treure els llaços grocs ja col.locats.
Gent que pica pedra cada dia, que passa per molts mal moments de feina, de família, immers dins les retallades que a tots ens fan mal, però eren allà a la Diagonal enfilant-se amb les escales i enllaçant el fanal que corresponia en aquell instant, enllaçant ben fort aquest plàstic groc que tant ens va costar de trobar. Sacrificis en fem i molts. Ningú té una targeta de color negre amb la que pot anar tapant forats a final de mes.
No, demà ja no estaré emprenyada i continuarem la lluita. Hem arribat al cim i no volem baixar. Hi ha molta feina a fer i la farem.
Ahir vaig posar l’últim llaç groc del meu grup a un fanal de la Diagonal, al costat del Palau de Pedralbes. Sí em vaig enfilar per l’escala i és a 3,30 m del terra. I aquest llaç continuarà mostrant que, senyor President, polítics, gent de dalt, no ens aturarem, i no ens torneu a fallar.
El meu grup Sarrià-Sant Gervasi va enllaçar 200 fanals, Diagonal banda muntanya, des del Roserar fins Palau de Pedralbes, i així podeu fer un recompte i arribar a Diagonal Forum. Gent diversa de Nou Barris, Sant Martí, Les Corts, Gràcia, Eixamples, Sagrada Família, Horta-GUinardó, Fort Pienc, Poble Sec, Sants, Ciutat Vella, Sant Andreu, Sant Antoni, L’Hospi, Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma. I nosaltres, tots, continuarem … quantes vegades ho he escrit ?
MAI ÉS MASSA TARD PER TORNAR A COMENÇAR ……
[vimeo 29613762 w=500 h=375] <p><a href=”http://vimeo.com/29613762″>Camins – Sopa de Cabra</a> from <a href=”http://vimeo.com/user4576602″>spring 2b</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>
“… perquè desobeir és també avançar.”
Estem d’acord, oi ? Desobeïr és avançar.
Rajoy pot estar content: li hem regalat una victòria. Quina necessitat teníem de canviar res? El 9-N anàvem a votar. La pilota es trobava al camp de l’adversari i era ell que havia de reaccionar i carregar amb les conseqüències dels seus actes davant dels mitjans internacionals. Ara, el cap del govern espanyol pot viure tranquil, hem canviat de tàctica sense saber per què. Els partits dividits cadascú per la seva fent declaracions contradictòries. Hem entrat de nou en el món de la politiqueria i la rivalitat oblidant els interessos nacionals de Catalunya. Estem tots molt decebuts. Nosaltres, com a catalans de l’exterior, la setmana passada ens vam inscriure a les llistes de participants a la votació i ens van dir que podríem votar entre el 20 i 25 d’octubre. Ens preguntem què passarà.
La República de Catalunya la farem els catalans d’infanteria. Has llegit la opinió contundent de’n Eugeni Casanova avui al VilaWeb? No estem frustrats, molt emprenyats, molt, i continuarem amb la lluita, perque el 9N14 votarem sí o sí.
La gent no defalleix i els polítics no poden fer com si res. El cap del govern del reino de españa no està gens tranquil, gens. No ens sentim perdedors, ni frustrats, emprenyats sí, però votarem.