Chào ông Viêt Nam

Continua el meu projecte de viatge per la tardor de l’any vinent. Ja he trobat el lloc d’estada a Yúnnán (Xishuangbanna) per poder conèixer la gent, els pobles, i saber de la història del te. Caminar per els boscos d’arbres de te i compartir vivències amb la gent.

Mentre, estic gaudint d’un plaer extraordinari. Vaig contactar amb una petita botiga i m’han enviat quinze mostres de diferents collites de te pu erh, 20 g de cadascuna. Cap cost, només l’enviamet, assumible per la meva economia. Deu díes i vaig rebre el requeriment de correus per anar a recollir el paquet.

2008 – JingMai
2009 – YiWuZhengShan
2010 – XinBanZhang
2011 – LaoBanZhang

Quatre de les mostres rebudes. Quatre matins bebent un te diferent. Tres sabors diferents. El pu erh com més anys passa més bo és. Com el ví. Infusió a 100º. La primera infusió deixar caure l’aigua i tornar a fer-la. La tetera calenta. El primer glop el gust amarg, deliciós, i seguidament una dolçor mai sentida.

Les mostres són de diferents pobles i boscos. Fulles de te d’arbres que creixen en un bosc i que evidentment recullen totes les fragàncies que el bosc els ofereix. 

En la nostra correspondència en un anglès simple, però entenedor, ja hem acordat anar a visitar, a veure, aquests boscos i com agafen amorosament les fulles dels arbres, una a una que transporten a casa en aquests cistells fets de bambú. Les fulles de te d’arbre son més grans i es posen en uns grans woks uns minuts. Seguidament es fa una selecció de les fulles i es guarden per la seva fermentació, que pot ser des d’un any fins a 40 anys, en bóta, en llocs ombrívols i frescs. El pu erh és l’únic te amb uns nivells de teteina baixíssims, quasi inexistents.

Encara no he arribat a fer una infusió correcta. És tot un gaudi, perque cal fer-ho poc a poc, temperatura de l’aigua 100º. Infusió de més d’un minut. Tenir la tetera calenta. Esperar veure obrir les fulles i canviar d’aigua immediatament. Deixar fer passar el temps, uns cinc minuts més. Començar a beure el primer glop i així fins que acabes el te. Pots fer-ne entre dues, tres , quatre, cinc o més infusions amb les mateixes fulles.

Beure pu erh a Yúnnán serà tota una experiència. M’han explicat que ho fan a la manera de gongfu cha dao – l’art de servir el te -, un manera de prendre el te de l’època de la dinastia Tang (618-907). El te és cultura, i no ho saps fins que no viatges o algú saberut t’ho ensenya. 
Per sort prop de casa són en Ambrós i na Jing Jing i la seva Tetereria on hi puc beure el te a la manera de gongfu cha dao en un ambient de pau, calma i bones vibracions.

Fotografia: Xishuangbanna, Yúnnán. Tea Forest.