Mumbai
L’any passat en el meu viatge a Austràlia vaig volar des de Londres a Mumbai, set hores d’estada, per la connexió amb el vol de Sydney. Uns amics van venir a l’aeroport i amb ells vaig fer la meva primera estada a l’Índia, curta, set hores. N’Avani i en Kunal són joves, la nova generació de l’Índia; ella interiorista, ell informàtic. Em van organitzar una curta visita i vaig anar a la Porta de l’Índia i davant mateix l’Hotel Taj Majal.
Després de l’atac terrorista que han patit, m’he posat en contacte amb ells. Tot just fa uns moments m’han contestat que estan bé, ells, la família, els amics. Seguiré en contacte amb ells.
Quan succeixen aquests atacs violents i morts indiscriminats en llocs on tú mateixa has estat passejant o al bar de l’hotel prenent un te, és inevitable pensar que hagués pogut passar quan tú eres allà mateix. Però, és només un segon. No hi penso més.
Les poques hores que vaig ser a Mumbai, sí que vaig copsar les diferències tan grans d’aquell país, ara un dels països emergents del món. No tinc coneixements precisos de la situació del país. La seva història és complicada, però sí vaig pensar que hi havíen moltes diferències entre els mateixos habitants de la Ciutat. Vaig coincidir amb el ramadan i els musulmans eren tots al carrer, sentats, tranquils, en uns barris molt degradats, esperant poder menjar. Les castes són evidents i si hi ha una ètnia poderosa, per sobre de les minoríes, i no les respecten, poden ocórrer els problemes.
Tot és confús, i els meus amics m’han explicat que la nit ha estat terrible i la situació és molt perillosa. Mumbai és el centre econòmic de l’Índia i també d’on surt la potent indústria cinematogràfica Bollywood. En un restaurant on vam anar a dinar, l’índex econòmic de la gent era alt. Al carrer, tot molt diferent. Un tràfic caòtic, habitual en aquelles contrades. Uns cotxes petits, fabricats a l’Índia, amb un preu d’uns 3.000 Euros i que són a l’abast de molta gent. Diferents religions, pobles, ètnies, castes.
El que sí és evident és que l’atac ha estat molt ben organitzat i sí que crec, opinió molt personal, en contra la riquesa econòmica de Mumbai. El fundamentalisme té res a veure? Les diferències ? La pobresa ? Les castes ? Poders econòmics invisibles?
No tinc respostes. Només que estem vivint en un món molt convuls, amb unes minoríes molt, molt riques i unes majoríes molt, molt pobres.
la fotografia de l’Hotel Taj Mahal la vaig fer en sortir de prendre el te. Avui, aquesta nit passada, les flames eren molt virulentes als pisos de dalt de tot.
A mi el que m’ha deixat una mica inquieta, quan he llegit la notícia a Vilaweb, és que a l’hotel s’hi havia registrat en Guardans. I llavors no en parla més, no han dit on era.
Vaig viatjar a l’Índia l’any passat, més al Nord, però bona part en la zona fronterera amb el Pakistan. La sensació que em va donar és que allò és un polvorí. La pobresa i la desigualtat social és punyent, el sistema de castes ben evident. Al marge de les castes hi tenim els musulmans, ben presents arreu, la sensació és que viuen al marge de la societat índia i per aquesta raó mantenen una posició econòmica envejable, no gran cosa, però veus que el musulmà tan pot ser milionari com pobre, però mai miserable. És evident que tard o d’hora l’enfrontament ètnic -de fet, les castes no són més que ètnies, races- s’acabarà produint. Per sobre de les castes, hi tenim el turista, fascinat, alhora que aïllat, viu en un món de cursets de Reiki i bijuteria barata, tan fascinats estan amb l’espiritualitat que no veuen els combois militars amunt i avall. El que més et fascina de l’Índia és que tot sembla irreal, a estones és com un somni, de vegades com un malson.