Chào ông Viêt Nam

Avui comentaré els més de seixanta minuts que he passat de bon matí llegint, escoltant música i esmorzant, del meu petit i estimat pais.

S’esvaeix l’ànima del PSUC. Llegeixo un poema escrit per un lluitador com ell, empresonat: ‘C’est ton corps qui est en prison ton esprit n’est pas en prison pour mener ta grande entreprise tu dois garder ton moral bon.’ Li desitjo la millor de les arribades en el seu últim viatge.

Una indústria de guerra. Armament català. Conversió dels tallers catalans en fàbriques d’armes per a la República.
”’Els obrers metal-lúrgics de la Garrotxa que construíen fusells ametralladors sense cap assesorament. Els artistes del torn, els manyans i els fusters olotins superaren tots els inconvenients que es presentaren.
Els Governs de Madrid no veien amb bons ulls que el control de les fábriques d’armes fos a càrrec de la Generalitat. El Govern de Juan Negrin va assumir el control de les empreses col.lectivitzades, només les quinze fàbriques que va impulsar la Generalitat van continuar sota el seu control. Nou mesos més tard, aquestes també passaven a cárrec del govern estatal. Catalunya haurà d’estar agraïda per sempre més a tots aquests treballadors que amb llur entusiasme, amb llur esforç i amb sacrifici de llur pròpia vida, han treballat per tal d’ajudar els nostres germans que lluiten al front.
‘La indústria de guerra a Catalunya – Autor: Josep Tarradellas.

‘Mallorca eròtica’ de Felip Munar i dibuixos de Joan Bennasar.
Una estona ben divertida i lluminosa llegint algunes gloses i cançons del camp mallorquí:
– Sa poma de na Maria
està dins un comellar;
de sabonera que fa,
un barco navegaria.

– Mamare té una capçana
de s’amplària d’un garbell
i mon pare té un aucell
com un batai de campana.

‘El mal teatre és intolerable; el mal cine només és avorrit’.
Peter Brook.
En cinema el director és un solitari. La càmera imposa un punt de vista personal i el plaer ve del fet de tenir la responsabilitat total de l’obra; en canvi en teatre és exactament al contrari, perquè és un treball col.lectiu en què el director fa de guia com en una expedició. La base del teatre és reunir tants punts de vista com sigui possible i compartir-los amb el públic; d’aquí vé el plaer.
En teatre ningú té el dret a prendre una actitud superior respecte del públic, donar-li una lliçó. És una plataforma on xoquen les visions i la reflexió ve a ‘posteriori’, un cop ja som a casa.’
Fa molts anys ja, que vaig anar a veure ‘Carmen’ de Peter Brook en uns tallers municipals bruts, sense cap mena d’infraestrucures i en vaig sortir enlluernada. Més tard vaig ser en una representació del ‘Mahabharata’, de nou hores, totes seguides. La reflexió va venir després a casa … Una anècdota d’aquella tarda, nit, matinada de teatre pur; la reina Sofía hi era i va ser rebuda amb molts de xiulets. Ningú del públic va ser denunciat per cap fiscal ……

La Biblioteca de Catalunya torna a obrir les seves portes al teatre; Oriol Broggi lidera un curs de clàssics en un dels seus espais; Txèkhov – L’oncle Vània -, Josep Maria de Sagarra ‘El comte Arnau’, Ibsen – Hedda Gabler, Pirandello – L’home de la flor a la boca, Shakespeare – El rei Lear – i em sembla que serà el comiat de l’Antígona.

El Punt i Presència font d’informació. Gràcies.

Una flor de loto encara per obrir i per reflexionar.
”