Matí de diumenge – El primer cafè
Publicat el 2 de desembre de 2007 per rginer
El primer que faig pel matí és fer cafè. A casa sempre hem estat cafeters, encara que ara a mí també m’agrada molt el tè, no el de bossetes, de diferents llocs.
Però tants i tants anys prenent un cafè torrat per el meu pare, dalt del terrat de casa, això no s’oblida. Encara guardem la torradora de ferro colat i el pot on guardo el cafè, un pot gran on s’hi guardàven els ‘caldets’ Maggi i que el meu pare va portar buit.
Ara tasto café d’arreu del món; en aquest moment de Nova Guinea; estic esperant rebre cafè del Viêt Nam; de les cooperatives de Nicaragua; de Kènia o Ethiòpia.
””Sempre tinc un plaer especial quan m’aixeco; obrir el pot del caldets Maggi, treure el cafè, de vegades en grà i amb un molinet elèctric deixar-lo a punt per fer la infusió correcte. Amb la tassa ‘especial’ del cafè dels matins, obro la finestra, i a glopets me’l prenc tot mirant les estrelles que encara són al firmament o escoltant els crits de les cotorres que volen en grup, o les tórtores.
El meu pare sempre ens deia que la millor barreja era; Colòmbia sempre i barrejat amb Nicaragua. Quan pujava al terrat per torrar el cafè era veritablement tot un cerimonial; uns draps de cotó extesos al terra; tallar la llenya en petites tiges; una mica de carbó comprat al carboner del carrer de casa; encendre el foc; fer brasa i posar el cafè cru dins la cavitat i anar donant voltes i més voltes sobre el foc encés; obrir la finestreta i veure com està, remenar i tornem-hi, fins que el meu pare ja sabía que el torrat era perfecte.
Aleshores extenia el cafè torrat sobre els draps de cotó per refredar-lo.
No us puc dir la flaire que s’extenia per tot el barri !! ‘ En Ramón ja està torrant cafè ‘ deient tots els veïns, i amb enveja, perque seguidament pujàvem a cercar-lo per fer uns cafès sols o amb llet que ens llepàvem els dits.
Ara el cafè el compro ja torrat, però les memòries sempre hi són i pels matins un cafè saborós, acabat de fer, sempre és un dels petits plaers de la vida.
I aquest matí de diumenge, 2 de desembre 2007, el plaer ha estat encara més gran …. ja m’enteneu, oi ?
””
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari
Bon dia, Roser. Darrerament tinc la impressió que alguns diumenges el prenem juntes, el cafè.
Quin escrit més descriptiu!, no sabia que hi havia qui torrava el cafè a casa. T’asseguro que el perfum del cafè acabat de fer dels teus diumenges al matí formarà part dels meus també. Una abraçada.
Avui sí que has fet tu el millor cafè, el seguirem compartint