Chào ông Viêt Nam

Continúa el fred. Plou. Fa una tarda d’aquelles de seure al menjador amb un braser sota els peus. Els ‘okupes’ del pis de dalt del bar de la placeta han acabat el graffiti. És extraordinari veure’ls treballar amb els sprays. Anar a comprar alguna coseta per la intendència; cercant fotografíes en el meu arxiu; tots a punt per veure el partit del Barça; una traca fortíssima, a la ‘valenciana’ que han fet petar després del partit. Repassar alguns conceptes de ‘El Canvi’ de Bauçà, continuar amb poemes de Montserrat Abelló; anar preparant i verificant l’itinerari del llarg viatge de l’any vinent.
Emocionar-me en veure la competició d’esquí alpí, i que només per el Canal 33 ens han informat degudament i que s’ha celebrat a La Molina !!  Veure les millors esquiadores del món baixant per La Comella, dita ara Pista La Cerdanya, ha estat tot un esclat de records i a més ahir, vinga a nevar i no parava. Veient les imatges igual podía haver estat un territori d’Àustria, o Suïssa o els EE.UU., però no, erem a La Molina, a la Cerdanya. Extraordinari ! Qui se’n recorda de pujar al tren de 2/4 de 5 de la tarda a Plaça Catalunya; cinc o sis hores de viatge; dormir al refugi al costat de l’estació A.E. Icària; pujar a les pistes, esquiar i aprendre fins a les 3 del migdia; menjar un poc i a les 5 de la tarda tornar a pujar al tren fins a Barcelona ??? Esquís vells, de lloguer o prestats, però segurs; botes fetes a mà per un especialista del carrer Marià Cubí a molt bon preu; abrigats degudament, sense luxes, però disfrutant de la neu i la muntanya.
Les nits de dissabte al refugi, tots apinyats en les poques habitacions, eren fantàstiques; tot esperant el matí de diumenge per esquiar ….. 
La competició ha estat un èxit d’organització, de públic, de neu. La primera volta que es competeix en una prova de la Copa del Món d’esquí alpí als Pirineus !!! I ha estat a La Molina ! Vaig xalar, però molt ! Enyorança ? No, ni parlar-ne. Després d’anys i anys d’afició a la neu, d’aquells primers esquiadors ( els meus oncles, les meves tietes, cosines, cosins, anys 1930, 1935, 1948 i fins ara ) qui ho havia de dir ?

Acomiadar definitivament als meus amics de Viêt Nam fins el mes de novembre de l’any vinent quan jo tornaré a viatjar per aquell país.
Llegir El Punt i la revista Presència; un dossier ben interessant: ‘Dies de fúria: La violència creix a la societat actual, que té fàcil accés a les armes de foc. Europa es contagia del ‘virus americà” Cert. Entrevista amb el company bocaire Raül Romeva. I una entrevista molt interessant amb aquest gran home anomenat Ermengol Passola; activista i mecenes cultural; amo de Mobles Maldà. En l’entrevista, molt ben feta, em quedo amb la última pregunta i resposta: ‘L’esperança també és poder viure la catalanitat amb una certa normalitat’?
 
La resposta: ‘ La normalitat és una trampa. Jo no sóc espanyol ni en seré mai. I tots aquests que són normals, i que diuen que no n’hi ha per a tant, i que no hem d’exagerar, que em contestin si se senten espanyols ….I si per quedar bé em diuen que sí, que es mirin la seva pròpia consciència. Perquè no costa res dir que jo no soc espanyol, perquè no ho som, d’espanyols. Si estem reconeguts com a nació, per què no ens hem de defensar com a nació ? Per covardia, senzillament. Hem de tenir els mateixos drets que la nació espanyola, i que la nació portuguesa ….. ”
En Jordi Llavina escriu un article magnífic i emocionant : ‘ L’oblit d’una imatge’. Es publica l’obra poètica completa del mallorquí Andreu Vidal i ens parla abastament d’aquest poeta i escriptor mallorquí, talment oblidat o desconegut per a molts. En el poema ‘Lisèrgia’, de L’animal que no existeix’ escriu: Tota la nostra vida/ no és sinó l’oblit d’una imatge”.
Després he anat pensant quina roba posaré dins la maleta quan voli direcció Billund (Dinamarca-Jutlàndia) el proper 8 de gener. Calor no passaré; sol no el veuré; neu i pluja quasi tots els díes;o això és el que penso; potser enguany i el començament de 2009, l’hivern ha anat baixant al Mediterrani i ha deixat respirar una mica els escandinaus ……
No oblido Birmània; continúen els empresonaments i m’han escrit fent una descripció del viatge amb pasteres de milers de birmans a la veïna Tailàndia … però aquest serà en un proper apunt.
Em fa il.lusió deixar-vos una fotografia de dues esquiadores; la primera, a la dreta, l’alemanya Riesch, guanyadora del slalom especial i a l’esquerra la nordamericana Vonn que va quedar en segon lloc …. i el nom de La Molina que es vegi bé.
A l’arxiu podeu veure un poster de l’any 1926 de La Molina.