Chào ông Viêt Nam

Un 6 de març de 2011 vaig escriure un apunt amb aquest mateix títol. En G., el meu fill, corria la seva primera marató. Em va deixar una aplicació a l’ordinador per poder seguir la cursa des de casa i així ho vaig fer. L’any passat també va córrer. Dels 15.000 corredors, van passar a quasi 20.000 i enguany crec que quasi arriben als 19.000 i més de la meitat són vinguts de fora el país. L’any passat vaig anar a veure’l, cantonada Passeig de Gràcia/Rosselló. L’ambient era increïble i …. no el vaig veure. Enguany també hi aniré, però ja hem establert un lloc concret al Passeig de Gràcia i un altre al Portal de l’Àngel. Així ens veuràs molt frescos quan enfilem el Passeig de Gràcia i amb poquíssimes forces al Portal de l’Àngel. 

M’ha donat d’alta a una aplicació que puc saber en cada instant on és, el temps que ha fet, el desnivell de la cursa i no sé quantes coses més.

En G. no té la vida fàcil, com tots els joves del nostre país, gens ni mica. Avui cap al vespre marxa a Girona per preparar la qüestió tècnica de l’enregistrament de l’Assemblea de l’ANC. Forma part dels joves que treuen temps del seu temps perque volen un temps futur on viure en un país independent i lliure. Dissabte vespre tornarà a casa i diumenge a 2/4 de 9 del matí començarà la seva tercera marató.

Tindré temps d’escalfar el brou preparat abans de marxar a veure’l, per quan torni. No sé si acabarà la cursa, crec que sí. S’ha entrenat molt bé al llarg dels últims tres mesos i al llarg de tot l’any. Va córrer una mitja marató per estar preparat i d’altres curses de recorregut curt, i entrenaments per la carretera de les Aigües i Collcerola. Barcelona és una bona Ciutat per entrenar i córrer.

La motivació de córrer va aparèixer tot just fa quatre anys i malgrat no he escoltat les seves raons, sí puc entreveure i pensar per què; saber que pots aconseguir el que et proposes, córrer t’allunya de tot aquest món especulador i cruel, ets tú mateix que decideixes si arribes o no, ningú t’utilitza, no hi ha diferències, tothom és igual, durant les tres hores i mitja ets l’amo de tú mateix, pots somniar, pots dir prou quan vols, t’enamores de la teva persona, del teu cos, pateixes, plores, estimes.

Diumenge matí, ben aviat, un bon plat de pasta i fruita. En arribar un parell de plàtans.
I a casa el brou calent. Per la tarda descansar i dormir plàcidament. La seva xicota estarà al seu costat.

Aquest és el video, molt ben fet, de la Marató de Barcelona de l’any passat. Per anar obrint boca …  És encoratjador veure la quantitat de gent de totes les edats i condició, de països d’Europa i Amèrica que també hi participen.
A casa tenim un cap de setmana ben atrefegat, Assemblea Nacional Catalana i Marató de Barcelona.  Algú en dona més ?

Barcelona Marathon 2012 from Lluís Camell on Vimeo.