Les aigües del llac van dòcils també ….
M’afegisc al post del pèndol de les petites oscil.lacions d’ahir …. Les aigües del llac Inle van dòcils també. El canoer fa moure la petita embarcació lentament en mig dels horts on creixen les tomaqueres, i aubergínies, i carbassons, mongetes, síndries, papaies, cebes, alls, plàtans. Uns horts que la gent d’aquest entorn, la ètnia Intha, han anat fent al llarg dels anys per damunt de l’aigua del llac. És poc profund. No més de 6 a 7 metres.
Van omplint els racons amb les fulles amples dels jacints i terra fins que sobresurt de l’aigua.
Els núvols van aparèixer i més tard la pluja va fer que cerquéssim aixopluc en un poblet.
El sol va tornar a sortir:
— un sol que crema el cul de les llebres —
Ai, els comentaris als meus posts de na Xesca … com els enyoro. Tot posant al dia els meus posts de Birmània, he anat rellegint els seus comentaris. Sense saber-ho, coneixia Birmània millor que jo.
Avui fa 14 anys i 37 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
en la Xesca. Vaig passar pel seu bloc. Ho vaig sovint. I noia! Els seus comentaris s’enyoren.
Bon dia