Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

JUNY : Drets Humans i Llibertat d’expressió

Publicat el 12 d'abril de 2008 per rginer

Shi Tao – JUNY

Mai de la vida aconseguiré esquivar el “juny”.

Juny: se m’hi va morir el cor i se m’hi va morir el poema, també l’estimada hi va morir en un romàntic bassal de sang.

Juny: un sol abrusador m’esqueixa la pell i revela l’abast veritable de la ferida.

Juny: el peix se’n va del mar de sang, neda cap a una altre lloc on hivernar.

Juny: la terra es deforma i els rius baixen en silenci, munts de cartes ja no troben per manera d’arribar a mans dels morts.

 


Seguint la crida feta per en David Figueres, llegim  el poema de Shi Tao, poeta empresonat a Xina pels fets de Ti An Men i traduït per en Manuel Ollé al català.

Per la llibertat d’expressió i els drets humans arreu del món.
Aquest poema està donant la volta al món i avui dia 12 d’abril ha arribat al nostre país.
Permeteu-me recordar també les situacions a Somàlia – Darfur i Birmània, on el govern xinès, exerceix continuament el seu dret a veto a les Nacions Unides per no denunciar els genocidis comesos en aquests països on ténen interessos econòmics, com pot ser el petroli a Somàlia o altres recursos naturals i sortida al mar per Birmània.
Però també altres països del món no fan una intervenció forta i decisiva en favor dels drets humans o la llibertat d’expressió, com per exemple España, (i la venda de ‘bombas racimo’ a països com Cambodja o Somàlia mateix); o França, o Índia, o Estats Units, o Sudàfrica, o Japó i tants d’altres. 
Sempre acabo amb la faula de La Fontaine, amb la que no hi estic gens d’acord, però és una realitat :
‘ La raison du plus fort est toujours la meilleure ‘. Un axioma brutal que el practiquen moltes nacions, petites i grans. Uns perque segueixen amb una ceguesa absoluta aquells que volen imposar la seva veritat amb violència. Altres, més astuts o civilitzats, es dediquen a ‘organitzar’ i ‘administrar’ tot el que han guanyat amb la força  i en fan una obra duradora; colonitzar, en diuen; soldats-ocupants-ciutadans i defensors de la nova colònia i no cal dir res més.
La fotografia correspòn a Birmània, setembre de 2007; el fotògraf japonés és assasinat per els soldats de l’exèrcit de la junta, però no van poder impedir que la fotografia es pogués veure al món i amagar la veritat. Li ha estat concedit el Premi Pulitzer.
Només heu de clicar en aquesta web per reproduïr el poema.
I escoltar-lo en la veu de’n David Figueres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.