Inundacions a Austràlia
Dia a dia estem veient imatges increïbles de la força de l’aigua i el desbordament dels rius a l’estat de Queensland, Austràlia. Brisbane, la tercera Ciutat del continent, ja han marxat milers de persones per fugir de les inundacions, ja que el nivell de l’aigua del riu Brisbane puja i puja sense parar. Sembla que encara ha de ploure més, i les últimes fotografíes ens ensenyen el centre inundat.
Els meus amics són ara de vacances a Brunwick Heats; de moment la zona del riu Wilson no està patint els aiguats, però ja no se’n refíen i tornaràn a casa. Ells, però, viuen dalt d’un pujol, fora de tot perill.
Llegeixo històries de la gent que ha fugit de casa davant la força de les aigües, però m’he centrat en una història d’una família que no ha fugit, que s’ha quedat a casa, i m’ha semblat que reflecteix aquest esperit aventurer i informal que ténen els australians.
Rob Minshull, resident a Brisbane explica a BBC News, com la vida s’ha convertit en un camping al sostre de casa seva, esperant veure les tèrboles aigües del riu.
Casa meva té una alçada d’uns 15 metres aproximadament, o sigui, que la família ens hem lliurat de ser engolits per l’aigua, però la resta de la casa ja no es veu. Davant meu hi ha un parc, 5 metres per sota casa, no es veu ja, i els sostres de les cases semblen com petites illes flotant en mig de les capçades dels arbres.
Observo que tenim companyia, un veí que també viu a dalt del sostre de casa seva, dins un sac de dormir.
Vaig trucar a emergències per informar que hem decidit quedar-nos, però la resta de veïns han marxat. Molts veïns han pujat al sostre de casa meva, és el més alt del barri, per esperar els helicòpters de rescat. Ha estat un anar i venir, vent, soroll.
Ja no tinc electricitat ni tampoc aigua corrent.
L’aigua ja ha entrat per tota la casa.
El barri és fantasmagòric. La força de les aigües provoca onades que entren dins a casa fàcilment. Hi ha serps dins a casa. Els cotxes són al garatge, flotant com barques, d’una banda a l’altra.
Estem esperant que el nivell de l’aigua vagi pujant. Estem bé, tinc aigua potable, l’equip de camping al complet i el fogonet.
Volem quedar-nos per veure si casa nostra no desapareix del tot, i poder salvar el que podem. Estem a resguard, a dalt del sostre. Tenim una barca petita de goma, així que si veiem que l’aigua puja i puja, sempre podem utilitzar la barca i deixar-nos dur per la corrent fins a un lloc segur.
Vivim a 200 metres del riu, és a dir, estem en una zona de risc d’inundacions. Aquesta és una gran Ciutat – Brisbane – i les últimes imatges que he vist a la televisió, semblen ben bé la ciutat fantasma; no es veia ningún al carrer ni al centre. Sense cotxes ni transport públic.
Ara mateix està passant un cotxe flotant per davant de casa; puc veure neveres, mobles, sofàs, televisions, fins i tot un tauró. L’han descobert molt proper de casa. De fet al riu Brisbane hi han taurons que deixen la mar i els coralls per cercar menjar riu amunt.
L’any 1974 van patir unes inundacions molt pitjors, però és que no para de ploure des de fa més d’un mes. L’any 1841 les aigües del riu Brisbane van arribar a un nivell de 8,43 metres i l’any 1974 a 5,45 metres. Es preveu que el nivell arribi a 5,20 metres aquesta nit.
Ara són vacances d’estiu i totes les famílies estàn més o menys agrupades.
Contrasta aquests aiguats amb les notícies que he rebut de Viêt Nam; fa fred i en unes muntanyes properes a Hà Nôi a no més de 500 metres d’alçada ha glaçat. El fred ha matat milers de búfals, imprescindibles pels pagesos, per poder viure. A Birmània també em diuen que fa un fred com feia anys que no patíen, i els problemes s’agreugen per moments.
A Queensland, veritable graner del continent australià, s’han perdut collites i bestiar i el que és pitjor, ja s’han comptabilitzat més de 12 morts i encara no saben el nombre de desapareguts.
I avui fa un any del terratrèmol d’Haití i encara podem veure les fotografíes de cases i barris en runes; manca d’aigua potable ( ja no en teníen abans del terratrèmol), ajuda imprescindible i valuosa de les ONG, malaltíes. Les històries que expliquen els haitians no són ni de bon tros la que ens explica el senyor Minshull.
El contrast d’un país ric, culte, amb recursos, educació i governs estables i un país pobre, oblidat, sense educació, sense recursos, governs inestables i violència.
La fotografia del cangur tot sol en mig de les aigües del riu esperant un possible rescat.
Les “tuteles” dels pobles que han malmenat les riqueses naturals d’altri són la pitjor plaga.