S’ha acabat una altra reunió dels països més rics i ara també els anomenats ‘emergents’. Tot una farsa. Paraules, paraules, fotografíes, reunions bilaterals, però les conclusions són sempre ambigües, sense cap compromís, i els països pobres continuaràn igual. Els ‘estraperlistes’ o especuladors continuaràn fent la seva feina amb els productes bàsics; llavors, petroli, arròs, blat.
Fins i tot aquesta vegada el grup dels més rics, el G-8, van demanar al Govern genocida de Birmània que deixi en llibertat a Daw Aung San Suu Kyi ¿? Més paraules, perque d’aquests països, com França o EE.UU. o Rússia, continúen mantenint grans negocis amb el govern i li dónen tota la força per mantenir-se al poder.
Anem a conèixer una mica més les persones que lluiten per la libertat de Birmània.
U WI TIN ( 1929 ) : 19 anys empresonat; és el presoner objector de conciència que porta més anys a la presó. Qui és U Wi Tin ?
Periodista i escriptor; va ser director del diari més important de Birmània durant el període 1969 – 1978; ‘Hanthawaddy’ editat a Mandalay. Per els seus escrits i editorials en favor de la democràcia i també per formar part del partit liderat per Aung San Suu Kyi, el NLD, va ser empresonat l’any 1989, abans de les eleccions lliures. Ara està molt malalt, i hauría de sortir l’any 2009 de la presó. Es nega a sortir de la presó, mentres no pugui exercir el seu dret de persona lliure. Durant una de les poquíssimes visites a que està autoritzat a rebre, va manifestar a un amic periodista:
” Sé que la mort m’arribarà dins la presó, i ho prefereixo, si la dictadura, la manca de llibertats i la continuada transgressió als drets humans continúen vigents al meu país”.
L’any 2001, va rebre el Premi World Press Freedom de la UNESCO.
La fotografia és la única que he pogut trobar a la xarxa; U Wi Tin a la presó.
En l’arxiu podeu veure una fotografía del general en una desfilada militar del mes de maig passat ( el poble mentres esperant l’ajut després del desastre del cicló Nargis ); no val oblidar-se de la seva mirada. Les presons són plenes de gent, més de 1.500, que l’únic delicte ha estat demanar la llibertat i la democràcia.
És un món sense esperances.
Has vist aquests pobres nàufrags subsaharians? 14 morts, entre els quals 9 bebès, que quan moriren hagueren de ser llençats per la borda. M’he posada un segon dins la pell d’aquelles pobres mares i m’ha vingut feredat.