”Estraperlo’ ben entés
Publicat el 29 de desembre de 2007 per rginer
F. la filla gran de l’Antònia i en Francisco, tornarà a un poble del Baix Llobregat, on ja havia estat amb la seva mare, fa més de 70 anys.
M’explica que en els temps difícils de la guerra, anàven caminant fins a Sants i allí agafàven uns carros que transportàven menjar per el bestiar de les masies del Baix Llobregat. Elles anàven carregades amb oli que el cosí Fresquet els portava, i quan arribàven a les poblacions d’El Prat, Gavà o Castelldefels, feien el canvi de l’oli per verdures i fruites. Moltes vegades havíen de tornar a casa caminant.
En aquells anys els intercanvis eren freqüents per poder menjar i seguir mirant el futur amb una miqueta d’alegria. Podríem dir que era un ‘estraperlo’ ben entés.
F. es va casar amb en R. i van anar a viure a un pis al costat d’on es troba ara el MNAC, però l’Antònia va demanar a la seva filla gran i al gendre, de tornar a casa, perque ningú tenia feina i no podia donar de menjar a la família; el seu home, Francisco, treballava de mosso en un Bolsín republicà que van tancar definitivament; el fill havia de fer un servei militar obligatori durant més de cinc anys i les dues filles eren molt petites per treballar.
Els únics que teníen feina era la filla gran, camisera i cosint d’una a dues dotzenes de camises al dia i el seu espòs, bastaix al moll de Barcelona.
Així que els nuvis van anar a viure amb tota la família per seguir subsistint. Van néixer els petits i el nombre de persones, en un pis no gaire gran però amb un gran terrat, va anar augmentant, sense comptar amb els familiars que veníen a la gran Ciutat a cercar feina o com un punt de partida per anar a llocs més llunyans.
””La filla gran és a punt de canviar novament de domicili i tornarà al Baix Llobregat.
En preguntar-li on aniría, immediatament va contestar que ja ho coneix i tot dubtant li vaig dir si sabia veritablement on es trobava la població del seu nou domicili i amb la seva mirada molt aclaridora davant la filla ignorant, va contestar que més enllà d’El Prat i abans d’arribar a Castelldefels.
Els horts i les masíes quasi no existeixen i de ben segur que difícilment podrà recordar el camí que feien aquells carros plens de ferratge on ella viatjava amb la seva mare.
La fotografia és novament el terrat; el paradís per els dos nets de l’Antònia i en Francisco. En aquest terrat es van anar dibuixant els destins de tots dos on els jocs eren part fonamental.
””
Publicat dins de Memòria personal | Deixa un comentari
…és preciosa, són ‘la filla de la curabraços’ i ‘el mosso’? Tú ets la xiqueta? Quina generació, la dels nostres avis…els va tocar tot, sort dels terrats! Per a mi Barcelona és moltes coses, però la meua primera Barcelona és un terrat. Bon any, Roser. Crec que ja t’ho havia dit però t’ho torne a dir.
només entrar a saludar
Que mira endavant i s’enfila al terrat. Una abraçada