Candel – Emigrants
Pocs dels habitants de la’gran encisera’ es poden haver quedat insensibles davant la pèrdua d’un dels seus més estimats veí.
Ahir nit sopant a casa amb un emigrant que va marxar de Portugal a Austràlia, vam parlar molt del viatge a un lloc desconegut, dels problemes amb els idiomes; de les dificultats de entendre el lloc que has triat per poder sobreviure; de que els seus habitants t’entenguin. Ell, com molts d’altres, ha tingut èxit, treball, una família, però sempre té dins seu els anys difícils.
En Candel va passar per tot i va aconseguir el més preuat; ser estimat i estimar sense deixar de ser mai en Paco.
”El meu sentiment de dol i segur que descansarà en pau, amb molta pau dins el seu cos.
En el meu arxiu he trobat aquesta fotografia feta desde el Parc Güell. Al fons, Montjuïc, el seu barri, la seva gent més propera, però també tots els altres veïns de la Ciutat que l’envolta ens sentíem una mica forasters quan llegíem els seus llibres.”