Ahir vespre vaig assistir a la conferència de Zoya Phan, que ens va parlar del que passa a Birmania. No vam ser més de 10 persones. Ens va fer un resum de la realitat del seu país. Avui continuarà la seva campanya , com ho ha fet a Donosti, Madrid i València.
Cerca suport dels governs del món per forçar a la Junta Miitar de Birmània ha ocupar-se, senzillament, de la vida del seu poble. Mentres la gent passa gana, no té res, fugen a la frontera amb Thailàndia, on viuen milers i milers de refugiats en uns camps indignes desde fa més d’una década, assasinen a qualsevol persona que militi en un partit de la oposició o escriu texts que no agraden a la Junta, els militars reben bilions i bilions de dòlars d’empreses i governs sense escrúpols per el gas, fusta o minerals. Cercant per You Tube podem veure el video del casament d’una filla del general dictador Than Shwe d’un luxe ostentós i vergonyós, o la construcció d’una ciutat, nova capital del país, amb autopistes, barris residencials, palaus, un veritable ‘pastiche’ en mig de la selva.
En un dels posts vaig penjar una fotografia feta a Rangoon on els birmans porten una samarreta amb un NO, referint-se al referèndum per una nova constitució, que la Junta vol que la gent voti el proper mes de maig.
Per no ser empresonats, al costat del NO, hi ha escrit ‘ smoking’ ……
Zoya Phan és una activista important, molt important, que va poder fugir del seu país als catorze anys. Avui en té 26. Tot el seu poble de la ètnia Karen va ser arrasat i va estar vivint amb la família a la selva. La seva mare no va poder aguantar la fugida i els assasinats, i va patir un infart. El seu pare es va quedar i va ser assasinat per la junta tot just fa dos mesos. Era el líder del partit dels Karen, obert a parlar a conversar, perque Zoya Phan, continúa amb el mateix esperit que el seu pare mort, parla, conversa, convenç a qui sigui, que no volen violència; que les ètnies van arribar a un acord amb el partit de Aang Shan Suu Kyi, el NDL, per convertir-se en un país lliure on hi pot viure tothom. Van guanyar les eleccions, però els miitars no les van acceptar i d’això fa ja més de 19 anys …..
Zoya demana suports governamentals dels països del món lliures; embargaments; que la gent no oblidi, i vaig saber amb tota mena de detalls, quina és la posició de Thailàndia que deixa els refugiats en uns camps pèssims i no els dona cap possibilitat per viure, per ser persones, i continua amb el tràfic humà.
He copsat que els refugiats birmans arreu del món són forts, lluiten, volen convèncer a la gent, volern tornar al seu país, volen que la dictadura militar s’acabi, no volen que se’ls oblidi. Les manifestacions del propassat setembre 2007 van ser un mirall al món, però tot continúa igual, desde fa anys.
Aung San Suu Kyi complirà 63 anys el proper 19 de juny; més de 15 anys empresonada en el seu domicili a Rangoon.
Després de la conferència, els pocs que hi erem, vam tornar a casa. Tot el que vàrem escoltar, i també després, en un col.loqui intens, ens va fer retrobar en la nostra memòria els temps d’una dictadura miitar que també vam patir; els refugiats, les injustícies, la manca de llibertat d’expressió, l’opresió dels pobles, les morts, els judicis, les incomprensions i poc ajut del món occidental.
Utilitza la teva llibertat per promoure la nostra.
És la frase que sempre diu Aung San Suu Kyi i ahir també ens la va dir Zoya Phan, una dona birmana, jove, amb una força inusual i que desitja tornar al seu país sense violència, amb total llibertat, sense dictadors militars, amb un passeport i deixar de ser considerada com a refugiada.
pot ser la paraula “NO”, tan buida en ella mateixa. Quan el no és radical i és en realitat un”SI” a la Llibertat. Vas estar ben acompanyada. Gràcies per explicar-nos tot això