Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Birmània: Empresonaments massius

Els judicis són diaris i els empresonaments de periodistes, blocaires, artistes, membres del partit polític NLD, líders de les ètnies Karen, Mon, monjos, escriptors són constants.
Voldria recordar a dos persones que han estat condemnades dels que ja he escrit en el meu bloc.
Zarganar, empresonant per ajudar als supervivents del desastre del cicló Nargis. Ha estat condemnat a 65 anys de presó !
U Gambira, monjo, ha estat condemnat a 45 anys de presó per haver liderat i participat en les manifestacions pacífiques del propassat setembre de 2007.
Han empresonat més de 80 persones en menys de quinze díes.
Dee Nyien Lin, estudiant, líder de la Federació dels sindicats d’Estudiants de Birmània, condemnat també per participar en les manifestacions de l’any 2007.
De Zarganar i U Gambira ja en vaig donar notícia en apunts anteriors, però qui és Dee Nyien Lin ? El seu avi Saw Win, periodista, membre del partit NLD, va ser condemnat a presó i va morir l’any 1998 sense llibertat. El seu pare, Zaw Zaw Win, membre de la generació del 88, va ser líder de la revolta de l’any 1988 i va ser condemnat a 65 anys de presó. El seu fill Dee Nyien Lin ha entrat a la presó amb una condemna de 6 anys i sis mesos. Tres generacions d’activistes, de lluitadors pacífics per la pau i llibertat del seu país.

Els judicis es celebren a porta tancada i molts advocats defensors s’han vist obligats a deixar la defensa dels encausats perque no els deixen ni veure als presoners. Quatre d’ells han estat empresonats per protestar davant el tribunal.
Tot és un veritable escenari polític que fa fredar. La Junta no vol deixar ningú en llibertat dins el país que pugui liderar a la gent; tots callats. 
He estat tota la setmana sense escriure res de Birmània, i les noticies, els articles, les vivències, s’amunteguen sobre la taula. Desitjava fer un recés, no parlar-ne, però és impossible.
Us deixo fotografíes d’ U Gambira ( és el de la dreta ) . A l’arxiu podeu veure una fotografia recent, abans de ser arrestat, de Zarganar i una segona fotografia d’un dia qualsevol al llac Inle, molt tràfic de barques i les monges creuant el petit pont per anar a cercar el menjar. La vida continua en aquest país meravellós, malgrat tot. La seva força, no renunciar i la seva esperança els enalteix. 

Avui fa 13 anys i 29 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.


  1. Sembla una incitació desafiadora a encanallar-se, a superar l’exabrupte anterior. Val més mirar-s’ho com un que veu ploure i fer el jocs dels eivissencs: deixar-la caure; però no amb resignació, sinó amb un esperit positiu de resistència i de fortalesa per endurar-ho. I no renunciar a cap projecte ni a cap il·lusió.
    Quins bells arxius roseret que poses sempre. Llàstima, tanmateix, d’allò que saben descobrir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.