Barcelona i el Barça
Vaig aterrar ahir matí de tornada a casa, a la meva Ciutat, al meu racó. Després de patir pluges monsòniques, l’aterratge va ser en mig d’una bona tempesta mediterrània amb llamps i trons. Força mogudet. Moltes hores de viatge i una curta estada a l’aeroport de Doha, Qatar, per pujar a l’avió amb destí Barcelona.
Desconectada, espessa, horaris canviats, memòries molt i molt impactants, visions inoblidables, gent extraordinària, paisatges, costums, llengua, pobresa, escoles, platja solitària. Birmània és un país extraordinari, i també invisible, amagat, aïllat.
Ahir vespre tot veient el partit de futbol del Barça, gran partit, només voldria escriure en aquest curt apunt i escrit amb presses, vaig recordar un xicotet, orfe de la tragèdia del cicló Nargis, l’any 2008, i avui vivint en una escola monàstica important i clau en la vida quotidiana de la ciutat de Mandalay: Paung Daw Oo Monastic School.
Quan em pregunten el nom del meu país, en dir Catalunya que ningú coneix, i poso un afegitó: Barcelona. Ai, aleshores, tothom coneix la Ciutat i …. el Barça. Els explico que tenim la nostra cultura, la nostra llengua. Un xicotet escoltava atentament. En marxar del pavelló on ara viu juntament amb 99 xicots i xicotes, tots ells orfes, va córrer darrera meu, i em va ensenyar uns cromos, tot cofoi i content: Messi, Villa i Xavi.
I ací teniu la fotografia d’aquest noi.
Ahir vespre vaig recordar aquest moment, al xicotet aficionat del bon futbol i del Barça.
Plego, les parpelles em fan figa. Novament a casa. Mingalaba a tothom.
Desitjo que el retorn a casa t’ estigui resultant tranquil.
S’i, noia, això del Barça no té explicació. Encara recordo el primer cop que al poble que tinc més aprop de casa, a la punta punta punta del final d´Europa, vaig veure un nen amb la samarreta del Barça….em semblava que no podia ser.
Fins aviat.