Balcons – Passejada per Gràcia
Avui he començat a fer més fotografíes de balcons, portes, cases, racons, mercat, totes dins un mateix barri, la república independent de Gràcia. Continuaré robant imatges dels balcons, quan vagi baixant a Barcelona. Des de la Vila de Gràcia la passejada fins a Ciutat és agraïda. La plana, els camps de conreu, el parc dels Camps Elisis, es van convertir en un Eixample admirat per tothom i un passeig amb el nom de la vila et porta directament dins de muralles.
La Rambla de Prat és un carrer molt curt, però amb uns edificis magnífics i uns balcons sublims. A més en aquest carrer està situat el cinema Bosque, abans teatre, després cinema. Jo encara recordo haver vist dos pel.lícules i entre les dues feien ‘varietés’. Amb l’àvia i el meu germà ens passàvem la tarda de dissabte i ens emportàvem la carmanyola amb el sopar.
Abans d’urbanitzar la finca de la família Prat, tot aquestes terres eren de conreu i teníen l’aigua de les fonts i els rierols que baixàven de Collcerola. Més amunt hi havía la petita ermita de Santa Rita, on també hi brollava aigua d’una font i la meva àvia sempre em feia anar a omplir la garrafa de l’aigua beneïda …
Bé, ací teniu una mostra dels balcons d’un dels edificis de la Rambla de Prat.
Podeu veure un altre edifici amb els balcons i les tribunes dins l’arxiu.
Continuarà ……
necessitava passejar… Abraçada.
Totes dues m’agraden. A diferència d’aquelles balconades tan exuberants que vares treure, aquestes mostren l’espina, allò essencial. Sinuosos, sensuals i alhora sòlids i austers. És que a mi tantes floretes m’atabalen. I que consti que ara no ho dic per l’al·lèrgia al pol·len. I aquests hivernacles de vidre blavís, m’han fet pensar que quan els pega el sol deu fer l’efecte d’estar en el fons de la mar. Ja m’agradaria, ja.