Avui 60 anys – Dia Internacional dels Drets Humans
Un 10 de desembre de 1948, després de moltes discusions, finalment es va aprovar una declaració que ha estat molt important: La Declaració Universal dels Drets Humans.
En una sessió solemne es va signar aquesta declaració a Paris. Avui encara és una esperança per a molts pobles de tot el món, però també hem pogut constatar repetidaments com molts governs, poders econòmics, fundamentalismes no han fet, ni fan ni malhauradament feran cas d’aquesta declaració, i el que és pitjor les Nacions Unides ens deceben una i una altra vegada.
– Tots els éssers humans neixen lliures i iguals amb dignitat i drets, en la raó i la consciència i tots s’han de comportar plegats de manera fraternal.
– La declaració estableix que no ha d’haver-hi cap diferència ni distinció entre pobles, races, religions, sexe, llengües, opinió política, posició econòmica.
Pareix una utopia, però és un text que està signat i no hem de perdre mai la esperança.
La fotografia va ser feta al poblet de Hlaegu, a 40 kms al sud de Rangoon un 6 de juliol de 2008. Els infants encara no ténen res; familiars morts, desapareguts, un cicló anomenat Nargis va destrossar tota una regió al delta de l’Irrawaddy a Birmània.
138.000 morts. 2.400.000 de persones esperant encara un ajut que mai arriba. Només els monjos i grups de civils arriben fins els llocs on necessiten més ajut.
El que més m’entristeix és que (la frase no és meva) si la declaració es redactés avui, els drets reconeguts encara serien menys dels que consten en la declaració de l’ONU. Sort, però, que fa 60 anys el món vivia encara horroritzat pel drama de la segona guerra mundial, i es tenien clares les prioritats. Qui podria, en canvi, avui, impulsar-los? La UE d’Srebrenica? Els EUA de Guantánamo? La Xina? Rússia? L’Iran? Uf…!
iquanta desgràcia que corre pel món.
Sort en tenen dels monjos i el grup de civils….
La fotografia és realment preciossa…. parla molt…