Avui 25 de novembre : Contra la violència de gènere.
Amb el permís d’un pèndol oscil.lant, escric el poema per donar tot el meu suport en aquest dia en el que tothom, homes i dones, hem de ser conscients per acabar amb aquesta sagnant violència que no s’atura – Dia Internacional per l’eliminació de la violència envers les dones – .
No he penjat una fotografia de flors aquesta vegada;un paratge solitari dels Pirineus, nevat, fred, gris, blanc i …… avets tallats.
Dues fulles bessones de tisora
que no casen fan osques,
res no tallen, sino teranyines,
un caramull de rovell,
l’oxidació de les carícies.
Ella res no compren,
sinó continuar,
per si hauria
una clivella de llum
al redol del laberint
que encara no ha arribat.
De vegades, però, la tisora
s’esmola d’una fulla
i pot segar la vida.
– Maria Victòria Secall –
que la tendència a la baixa sigui un fet imparable. Afortunadament amb l’esforç de totes i tots i en contra dels auguris d’aquells que no entenien el sentit de les accions i les lleis avui i ara hi ha 11 dones menys assassinades que l’any passat, 11 dones més vives i cercant vida. Han mort 57, ja n’hi ha, l’any vinent en seràn menys fins a ésser un mal record i una fita assolida:Cap dona morta a mans del seu company o mal anomenat amant. Gràcies