Antàrtida: Arribada al Pol Sud avui fa cent anys
En una cursa amb el britànic Robert Falcon Scott, el noruec Roald Amundsen va ser el primer. Scott va arribar el dia 12 de gener de 1912 i en el seu viatge de tornada va morir, juntament amb els seus quatre companys. Es van trobar els cossos morts el dia 12 de novembre de 1912 i també el valuós diari que el Capità Scott va escriure d’aquesta aventura.
Sempre m’han fascinat els viatges per aquest continent anomenat Antàrtida. El més a prop que he estat va ser a Tasmània, a 3.443 kms. Però a Hobart sí vaig entrar a corre-cuita (no tenia més temps, ai …) a les oficines de la Australian Antarctic Division on vaig saber que un vaixell, l’Aurora Australis, fa viatges freqüents i amb una mica de sort i molts diners, és clar, pots participar-hi.
Hi ha molts pocs llocs al món on mai han tingut guerres, on el medi natural està totalment protegit i on la recerca científica és la prioritat. Sí, existeix un continent sencer que s’inclou dins aquests paràmetres: l’Antàrtida, on governa un Tractat signat per diferents països. Una reserva natural, un continent de pau i ciència. Un somni.
Lluny de tothom, al cul del món, encara existeix un bon grapat de nacions que col.laboren i treballen plegades gràcies el Tractat de l’Antàrtida. Fins quan ???
Aquest continent cobert de gel fins a un gruix de 4km, on el punt més alt està situat aproximadament a 4000 metres sobre el nivell del mar. Poca vegetació, poquíssima, malgrat fa milions d’anys va ser un continent verd amb boscos immensos.
És el continent més alt, més sec, més ventós i més fred de tot el món.
Unes dades:
Una alçada mitjana de 2.500 metres. El Pol Sud és a 2,835 m i la muntanya més alta és el Vinson Massif a 4,897 metres.
És el continent més sec de la Terra. La quantitat d’humitat que reb de l’altiplà polar és comparable a la del desert amb temperatures més altes.
És el continent més fred. La temperatura record és de menys 89,2ºC a Vostok, en el territori Australian Antarctic, l’any 1983.
Té una superfície de 13.661.000 km2. Dues vegades més gran que Austràlia.
Amèrica del Sud és el continent més proper, Xile i Argentina. A 1,238 kms des de Ushuaia.
El Tractat de l’Antàrtida signat per diferents països va significar la protecció d’aquest continent i el rebuig total a qualsevol disputa sobiranista. Una anècdota molt bona: El Tractat es va signar durant la ”Guerra Freda” ……
Els països membres van començar a discutir el Tractat l’any 1959 i es va ratificar el dia 23 de juny de 1961.
Argentina, Austràlia, Xile, França, Nova Zelanda, Noruega, Regne Unit, Rússia, Bèlgica,
Japó, Africa del Sud, Estats Units. Els set primers països reclamen territori.
Aquests dotze països constitueixen, per dir-ho d’una forma més planera, el Govern. S’han incorporat altres països i avui hi ha un total de 28 que formen aquest govern i 21 més que poden participar en totes les reunions, sense vot, però amb l’autorització de poder fer recerca científica i treballar per preservar el medi ambient.
A Hobart, Tasmània, em van informar de com arribar-hi. Primer el vaixell ‘Aurora Australis’ feia la ruta de Hobart a l’illa Macquarie (popularment coneguda com l’illa Macca) a mig camí del Pol Sud. Aquesta illa forma part del territori de Tasmània i tota ella és un parc natural. És un lloc molt recomanable per la seva bellesa i la natura. Si torno un dia a Tasmània (i tinc diners), de ben segur que reservo plaça a l’Aurora Australis i me n’hi vaig. No és el mateix que arribar al Pol Sud, però crec sincerament que els que ni som científics, ni cerquem aventures, ni objectius d’arribar als cims de les muntanyes, aquesta illa és un refugi extraordinari on pots viure perfectament en pau envoltada de la natura i on la ciència és la prioritat.
És un bon dia per recordar l’efemèride de Roald Amundsen i també del capità Scott.
El viatge i l’arribada al Pol Sud l’any 1911 no havia de ser gens, gens fàcil i a més aquest apunt és el meu homenatge per aquests viatgers, científics i aventurers que van obrir camí.
Fotografia: Una imatge del Pol Sud feta per l’expedició del Capità Scott l’any 1911.