Avui: Sis mesos 1 OCT’17 – Ni oblit ni perdó

 

 

Continúa la lluita i la resistència. I sempre, sempre, sempre al carrer o escrivint cartes o davant de les institucions, sense defallir :

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS I RETORN DELS EXILIATS A CASA:

Carme Forcadell, Dolors Bassa, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull.

Sis mesos. Sí. Ens ha canviat les vides aquell 1 OCT’17. Tot ho ha canviat. El començament del nostre futur, ara sí, ens lliga a una responsabilitat de país, de dignitat, de llibertat, que no podem foragitar. L’1 OCT’17 vam defensar les escoles, les urnes, la democràcia, la llibertat, la nostra dignitat com a poble. Ens volen trinxar i no saben que som llavors. Ni oblit ni perdó.

Retorn del 130è President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i el seu Govern. Els volem novament al Parlament. Els volem a casa per fer el que els vam dir de fer, governar.

 

Fer fora el 155. Viure a la República de Catalunya. I com diu en David Fernández:

—- Resistir l’excepció i desobeir la violència requereix estar sempre dempeus. I sempre, sempre, en peu de pau.—-

S’ha desfermat una arbitrarietat judicial en forma de venjança, violència policial contra la ciutadania pacífica i repressió i empresonament dels nostres polítics i de la societat civil. Davant tot això, no és possible mirar a un altre costat i va per a tots aquells que es diuen equidistants. Qui no es posa en contra de la injusta i mala justícia, es posa al costat de qui la comet. Així de clar.

 

I llegint en Xavier Antich, ens recorda que Hannah Arendt, la pensadora política més important de la segona meitat del segle XX, ja va mostrar que el ” poder i la violència són oposats; on impera l’un, l’altre hi és absent”. L’exercici de la violència, segons això, no mostra la força del poder, sinó justament, ben al contrari, la seva impotència.

I no ens equivoquem, on hi ha exercici de la violència, per ‘mitigada’ o ‘proporcional’ que sigui, el poder ja ha desaparegut, quedant-se només amb la força.

I continuem, seguim dempeus, sense defallir. Al llarg dels meus més de 70 anys, els he vist de molts colors, però mai m’hagués imaginat tornar a les dècades de lluita per viure en llibertat i democràcia. No han passat els anys. El reino de espaÑa no ha evolucionat gens ni mica. Els franquisme és viu. Controla. No vol deixar el poder. Són mala gent.

El nostre somni, el nostre desig, és marxar. Ni un pas enrere.

Endavant les atxes !

 

 

 

 

 

 

 

Avui: Dia Mundial de la Poesia -País Valencià

 

 

Aquests díes mundials no m’agraden gaire, però el d’avui m’agrada molt, el que més. Viure la poesia tots els díes de l’any t’ajuda molt a veure la vida diferent, oberta, plena d’emocions. I encara que no hem tingut lluna plena, sí que avui comença la primavera i els colors brollen arreu. Tot torna a renéixer.

I enguany pense amb el País Valencià i el poeta Marc Granell ( València 1953 ) ha estat escollit per difondre el poema d’enguany, d’avui.

I m’agrada: Funda uns altres mons que es fan possibles si el cant esquinça vels i fon les ombres. Les ombres foses …

La poesia
Marc Granell (València, 1953)
És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l’alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d’àngels caiguts.
És el pont i és el riu, és la memòria
que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.
És la mar i és la senda, és el desig
que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres

I una poeta també del País Valencià que vaig descobrir no fa gaire temps a Tavernes de la Valldigna:

Camins a punta de dia

Ben protegits encara per la son,
covats entre silencis d’hivernacle,
plançons, neguits, anhels i tant demà
a punt d’obrir els ulls.

I veure el cel
i beure llum
i engolir aire

I dia a dia recompondre els solcs
una mar onejant de vida nova.

Maria Josep Escribà – Serena barca. Ed. del Buc – febrer 2016.

I avui em vé de gust afegir en Vicent Andrés Estellés, el dia 27 de març,  25 anys ja de la seva mort, i l’Ovidi, el dia 10 de març 23 anys de la seva mort ……..  M’aclame a tu.

I així tanco aquest apuntament del meu Dia Mundial de la Poesia.

Fotografíes: Badia de Halong. Cadaqués. RG.

 

 

 

Llibertat presos polítics

 

Ahir nit al meu barri, el grup de gent del CDR van penjar aquestes fotografíes als fanals d’una placeta on encara hi han els llaços grocs. No els treuen perque tenim una escala moolt alta i ho pengem ben amunt, ben amunt.

Avui:

150 díes sense Jordi Cuixart i Jordi Sánchez / 133 díes sense Quim Forn i Oriol Junqueras.

És així de bèstia, injust. I arreu del país hi ha una i mil iniciatives de la gent reclamant la seva llibertat  ….  dejunis, sopars grocs, manifestacions, penjada de cartells, debats, articles, a les xarxes, escriure cartes, enviar paquets, cantades i concentracions setmanals. No oblidem i no ho farem.

Seguim. No defallim.

 

Avui: 8 de març – Dia Internacional de la Dona Treballadora

 

Un apuntament escrit amb presses.  Un apuntament d’homenatge a totes les dones del món. Un apuntament també de denúncia. Fotografíes meves, fetes durant els meus viatges. D’altres robades de les xarxes. Pero en portada he volgut  posar a Billie Holiday. Té molta força. És un crit valent sense por. És la meva cantant preferida de blues. La seva veu m’emociona, les lletres de les seves cançons m’entusiasmen.

I aquesta ”Strange Fruits” : Una lletra esgarrifosa. Escrita per Abel Meeropol i que també va musicar. Era un cant de protesta per totes les morts sense sentit i el racisme en una nació on la gent cercava la llibertat i la felicitat, i on en la seva constitució ho diu ben clar: ‘La gent té dret a ser feliç’.

Southern trees bear strange fruit.
Blood on the leaves and blood at the root.
Black bodies swinging in the southern breeze.
Strange fruit hanging from the poplar trees
Pastoral scene of the gallant south
The bulging eyes and the twisted mouth
Scent of magnolias, sweet and fresh
Then the sudden smell of burning flesh
Here is fruit for the crows to pluck
For the rain to gather, for the wind to suck
For the sun to rot, for the trees to drop
Here is a strange and bitter crop

+++++++++++++++++++++++++++++++++

 

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

— Maria Mercè Marçal – Bruixa de dol –

I enguany fem vaga, perque ni la revolució ni la lluita s’han acabat. Perque en aquest món la situació de la dona continúa estant molt i molt lluny de la igualtat i dels drets socials. I són aquests drets que les dones han guanyat al llarg de les seves diferents revolucions i revoltes que tornen a estar en perill.

I torno a la poesia, i a na Montserrat Abelló: Totes aprenen a dir que NO, perque ja no és temps de plorar ni de lamentar-se, ni tampoc el de cercar excuses fàcils. Hem après a dir que NO.

I cerco cites i llegeixo:

 

Home, ets capaç de ser just ? T’ho pregunta una dona.  Olympe de Gouges, 1748 – 1793

Sempre he considerat la independència com la gran benedicció de la vida, la base de la virtut.  Mary Wollstonecraft, 1759 – 1797

La millor protecció que qualsevol dona pot tenir és  …. valentía.   Elizabeth Cady Stanton, 1815 – 1902

L’autèntica república: homes, els seus drets i res més; dones, els seus drets i res menys. Susan B. Anthony, 1820 – 1906

Justícia i judicis són sovint mons a part.   Emmeline Pankhurst, 1858 – 1928

Tanca les teves llibreries si vols; però no hi ha porta, cadenat o forrellat que puguis posar a la llibertat de la meva ment.   Virginia Woolf, 1882 – 1941

Culturalment i socialment, a la dona se li nega la subjectivitat, autonomia i creativitat que defineixen l’ésser humà.   Iris Marion Young, 1949 – 2006

La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat.  Emma Goldman, 1869 – 1940.

 

Viatges pel món i coneixes altres cultures, i sempre veus les dones que tiren del carro i tot funciona,però el poder és dels homes. S’ha de dir, però, que hi ha un munt de països, que celebren com a festa oficial el Dia de les Dones i no coincideix amb el dia 8, encara que en molts d’aquests països ho celebren dues vegades:

 

Angola, Armenia, Cambodja, Burkina Faso, Georgia, Guinea Bissau, Australia, Canada, Kazakhstan, Laos, Mongolia, Madagascar, Nepal, India, Regne Unit, Uganda, Ucraïna, Vietnam, Zambia, Nova Zelanda, Estat Units, entren d’altres. Cap de l’Amèrica Central i del Sud. No gaires més d’Europa.

Tots els díes de l’any hem de lluitar i fer de les nostres petites revolucions una de més gran. Perque la nostra és la més gran i important de la història de la humanitat. I gràcies a la lluita de moltes dones s’ha aconseguit anar avançant en els nostres drets.

Quan he anat a Viet Nam, sempre visito el Museu de les Dones. Les dones van ser la clau abans, durant i després de la guerra per la independència de Viêt Nam. Són aquestes dones que han fet història, desconegudes i que mai sortiran als diaris, ni a les portades, ni a les tertúlies. Es el seu fer de cada dia, en silenci, amb molt d’amor, coratge, tenacitat, sense por, que ens han portat on som i ens han donat forces per continuar.

A casa les dones sempre han treballat. Ha estat un fet normal. Feiem pinya. Treballar més per guanyar més, sempre per sota dels salaris dels homes. Totes tenim anècdotes, històries cruels, injustes. Sí vull tornar a recordar la meva primera feina quan tenia 16 anys …… Una empresa tèxtil, important, del carrer de Trafalgar. Lloc de feina: administrativa. Arribo puntual, una mica abans, a les 08:00 del matí. Em diuen que el meu cap encara no ha arribat i que esperi, però …… mentre podría ”escombrar el despatx i netejar la taula” .. i m’indiquen on era el cubell d’aigua i l’escombra. Vaig córrer, i vaig marxar plorant. A casa es van sorprendre de veure’m. Els vaig explicar. Cap retret. Ho van entendre. No hi vaig tornar.

—–  A l’atzar agreixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el   —–  tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.   Maria Mercè Marçal, 1952 – 1998.

 

 

Avui tothom a manifestar-se, dones i també homes, perque  molts dels nostres companys han estat i seran fonamentals per continuar en aquesta lluita. I les dones que puguin, sense por, vaga al llarg del dia. No ens podem quedar a casa.

 

 

 

 

En temps convulsos … somiar un viatge per l’Oceà Índic

 

Sortida del sol. Vinh Ha Long, Viêt Nam. Setembre 2011. RG.

De tant en tant rellegeixo els meus apuntaments d’aquest bloc que vaig començar l’any 2005. Tots els 19 d’agost faig un viatge a Ha Long. És el lloc de trobada amb en S. el meu  home que ens va deixar sobtadament un dinou d’agost del’any 2005.

Sittwe, Myanmar. Badia de Bengala. Setembre 2009. RG.

L’apuntament que vaig escriure el mes d’agost de 2016 és el viatge que més m’agrada. I avui, com hagués pogut ser un altre dia, en aquests dies que estem vivint de temps convulsos, i en els que lluitem per defensar els nostres drets, aferrassidament, sense defallir, viatjar, somiar, és un respir, un deixar-te anar a llocs bellíssims, llunyans. Un punt i apart, necessari.

Vinh Ha Long. Març 2015. RG.

Els viatges somiats sempre han de ser en vaixell. El ritme del temps és únic i no sempre és plàcid. Et pots trobar amb tempestes en les que te n’adones de com som de petits els humans davant la violència de la natura. Navegar per la Mediterrània, creuar el Canal de Suez, passar per el Mar Roig, arribar a l’illa de Socotra, recordar la descripció d’aquesta illa feta per Marco Polo en el seu llibre de les meravelles, continuar per l’Oceà Índic, illes Maldives, Sri Lanka, Badia de Bengala, Sittwe, mar d’Andaman i finalment la badia de Tonkin i Ha Long.

Ngapali, Myanmar. Mar d’Andaman. Setembre 2009. RG.

Sittwe, Myanmar. Badia de Bengala. Setembre 2009. RG.

 

Aquest és l’apunt que vaig escriure un 19 d’agost de 2016.

 

 

Avui: Lluna Nova – Tet Nguyen Dan – Any Nou a Viêt Nam

 

Avui és el primer dia del Tê’t Nguyen Dan, lluna nova, any nou vietnamita. La Festa del primer matí del primer dia. Any del gos. Persones honestes, amables i amb qui hi pots confiar. Són protectors i generosos estimant, i ténen un sentit molt fort de la justícia. Intuitius i molt diplomàtics. Són amants de la família. Molt crítics i temperamentals. S’enfaden sovint. El seu sentit de la justícia i de les coses ben fetes els juga molt males passades i provoquen situacions familiars i socials difícils.

Són d’aquest signe els nascuts els anys :

1946, 1958, 1970, 1982, 1994, 2006 i 2018.

Personatges famosos nascuts en l’any del gos: Michael Jackson, La Mare Teresa de Calcuta, Donald Trump, George Gershwin, Josep Carreras, Winston Churchill, Shirley MacLaine, Socrates.

 

Avui tothom és a casa. El primer dia del Tè’t. Tres díes de festa estrictament familiar. I la nit del nou any tothom al carrer per viure el canvi de l’any i gaudir dels focs artificials. Aquest últim cap de setmana tot han estat corredisses. Tren, cotxe, avió, barco, carro tirat per bous, bicicletes, motocicletes, caminar. Desplaçaments diversos, massius per tot el país. Tots volen arribar a casa i retrobar-se amb la família.

La Mai va arribar a Hà Nôi diumenge. Ella viu a California i és filla dels anomenats ‘boat people’, els vietnamites que van fugir en acabar la guerra. Es la primera vegada que viatja al país dels seus ancestres i anirà a casa dels oncles. Tots dos són cal-lígrafs i des de fa setmanes tenen molta feina per escriure els pictogrames, anomenats cau doi, que s’utilitzen per demanar els desitjos, en paper vermell, i penjar-los a les branques dels albercoquers florits, o dels presseguers, o dels kumquats.

Les botigues i els mercats van treballar de valent fins ahir mitjanit. Aquest el primer dia, avui, és el dia dels infants. Reben per part dels pares i avis un sobre, vermell, i a dins uns diners que signifiquen prosperitat per tot l’any. Els infants han penjat als arbres els seus desitjos. Els altars de les cases tots ben preparats per els seus ancestres que mai obliden.

I jo tinc ben present el Tê’t que vaig viure l’any 2015 a Hà Nôi i que forma part del meu cistell de la vida. Avui vespre aniré a sopar al Restaurant Pho, carrer de Sepúlveda, 159. Un pho i encara no sé que menjaré després de la sopa. A veure que ha preparat la Hai.

I per a tots els blocaires i lectors d’aquesta casa   ………

Chúc mùn’g nâm mò’i – Feliç any nou, any del gos.

 


<p><a href=”https://vimeo.com/124465133″>Vietnam: One Day in Hanoi – Tet Prelude</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

Fotografíes: Any nou 2015 a Hà Nôi. RG.

 

30G17: Avui tocava desobeïr i no s’ha fet

 

 

Sí, i hem arribat a una tercera vegada, 10O17, 27O17 i 30G18. No m’ho esperava, la veritat i estic emprenyada, molt. He baixat caminant, més d’una hora,  des del meu barri, fins la porta de la Ciutadella, Marquès d’Argentera / Pg Picasso. Gran desplegament dels mossos i a l’altra banda uns quants, molt poquets, de la tabàrnia aquesta. Erem molts CDR del Barcelonès i del Baix Llobregat. Molt enrenou quan han vingut els diputats de la CUP a saludar a la gent i a unir-se a la mobilització del carrer. Sí, els carrers seran sempre nostres, i el Parlament també és nostre. I aquests gripaus de polìtics nostres no saben fer bé la feina, i novament ens han fallat.

Avui era el dia per desobeïr, per recuperar el nostre Parlament, per votar el President de la Generalitat que el senyor Roger Torrent, President del Parlament va proposar als membres del Parlament. I aquest mateix senyor Torrent, ens diu que ajorna el debat per poder garantir els drets del president proposat. I continuem amb el 155, i continuem fent el que ens diu el TC, i hem d’aguantar els somriures i rialles dels membres del govern del reino de espaÑa, dels diputats unionistes i alguns dels comuns, i hem de sentir-nos novament humiliats.

Desobeïr  …. aquesta paraula sembla que fa por. I em diuen que si s’hagués fet, hagués estat molt pitjor i no sé quantes coses més. No ho sabem. Jo només sé que el dia 1 d’octubre vam desobeïr i el resultat va ser majestuós. I quan no ho hem fet, el resultat ha estat nefast en tots els aspectes i ens hem d’afrontar a totes les conseqüències, les que siguin. Tothom ho sap.

 

He estat tota la tarda a la Ciutadella. Els CDR han fet bona feina i han esbotzat una porta per on poder entrar, amb la col.laboració inestimable dels bombers …. I molta gent els que erem allà, asseguts, drets, conversant, cridant proclames, mirant els mòbils per conèixer les últimes notícies, escridassant als diputats del 155, aplaudint als que composen la majoria absoluta, una mica reticents amb els d’Esquerra perque per més que intentem entendre la seva actitud, no l’entenem gens ni mica i el decensís és gran. Tots plegats que ens ho expliquin.

 

Ens diuen que les portes tornen a estar tancades i acordonades per els mossos per no deixar entrar a la gent. Me n’hi vaig. Sí, molts mossos i enfrontaments. Molt trist, perque són actes absurds que no vénen a compte. Si ja hi som dins, que més dona deixar entrar a la gent ? Doncs no, no poden entrar. Li pregunto a un mosso que vull passar. Sóc dins, no pas a fora, i ens han replegat i no ens deixen avançar ni passar a l’altra banda. El mosso em respòn en castellà a la meva pregunta que vull passar i perque no puc ….   porque lo digo yo …… I allà estem una bona estona. Anades i vingudes del cap de la tropa, rebent ordres de qui ? del Zoido ? Finalment marxen, perque sembla ser que han de reforçar la vigilància davant el Parlament.

Nosaltres som dins el Parc perque volem ser al costat del Parlament, perque el Parlament és del poble i avui ens l’han furtat o com diuen, ajornat. I com estem vivint en una il.legalitat permanent, tant greu és que la investidura del President es faci en la distància i amb una pantalla ? Tant greu és que hi hagi un govern a l’exili ? Tant greu és que es treballi ‘diferent’ ? El que és greu, gravíssim, vomitiu, menyspreable, és que estem en un estat on no accepten la democràcia, on no accepten haver perdut unes eleccions que nosaltres mai vam demanar, però hi vam ser-hi i les vam guanyar, on els governants i la justícia del reino de espaÑa tanca a la presó a tort i dret i no deixa ni una mica de llibertat.

 

Res més a dir, no em surten les paraules. Només tinc el convenciment que els nostres polítics ens han tornat a fallar, els de dalt, perque la gent del carrer, el poble, ho tenim molt clar el que volem, i votem. Per dignitat. Ni un pas enrere. Continuem empenyent.

Fotografíes: RG.

Nota: Avui després de la decisió del President del Parlament ……….

Ja ho estem veient el què està passant, perque ahir no es va fer un acte de desobediència per fer-nos forts en els nostres drets legítims ……  discusions, esquerdes, opinions contraposades, humiliacions, converses privades enregistrades il.legalment i esbombades arreu del món, titulars de desfeta i derrota. Era això companys el que vàreu perseguir amb aquest ajornament de l’investidura del candidat que té el suport de la majoria absoluta del Parlament ? No, no és això.

 

 

Avui 30 de gener 2018 – Defensem el Parlament, defensem la República

 

Actualització: El President del Parlament de la República de Catalunya senyor Roger Torrent ha decidit ajornar, que no desconvocat, el ple d’aquesta tarda de la investidura del candidat, el MHP Carles Puigdemont per garantir-li tots els seus drets polítics. Seguim empenyent  …… la mobilització no s’ha ajornat. Els nostres polítics han d’escoltar la nostra veu. Ténen un mandat que els vam donar amb els nostres més de dos milions de vots. 

I un avís als colonitzadors del reino de espaÑa, no feu volar coloms. Esteu ja a punt de caure en el vostre precipici. Temps al temps. 

 

Avui poc text ….  10 d’octubre, 27 d’octubre i ara 30 de gener, la tercera vegada per proclamar a tort i dret que volem que els nostres vots, més de dos milions, tinguin efectivitat i continuem la lluita per implementar la República i el 130è MHP torni al seu lloc.

No oblidem que hem guanyat el referèndum i les eleccions del 21D17, i hi ha majoria absoluta al nostre Parlament, perque el poble així ho va decidir. Hi ha d’altra gent que no ho accepten i ens volen, literalment, trinxar.

Resistir i/o desobeïr. No hi ha cap més alternativa. El reino de espaÑa resistirà ?

Avui tots al Parlament. Sí, estem disposades a defensar-lo, i resistirem.

 

30G2017: Una altra oportunitat, un altre dia (i van tres).

 

 

 

Us volem lliures perque entre tots hem de bastir la República de Catalunya i des de la presó no és possible. Continuem en la lluita i no defallim, perque així sigui. No esteu sols.

I els exiliats ……. no torneu, fins que aquests bojos del reino de espaÑa, tornin encara que sigui una miqueta a la realitat i tinguin seny. I sé que no serà així. Us volen a la presó.

 

Dimarts al nostre Parlament debat d’investidura amb una única possibilitat, i que tots sabem, els més de dos milions de persones que vam votar el 21D17 PdeCat, ERC i CUP, el 130è President de la Generalitat Carles Puigdemont, que van foragitar el 155 i per tant el gobierno del reino de espaÑa amb el suport de C’s, PSOE-PSC, els responsables d’aquest fet delictiu i il.legal. Majoria absoluta al nostre Parlament. Els catalans vam decidir, i decidirem. La República de Catalunya ha de ser ja efectiva.

 

Faig un recordatori, breu, 1OCT17, referèndum, 3OCT17 aturada generalitzada al país, 10OCT17 arronsament per part del nostre Govern, cua entre cames, 27OCT17 proclamació de la República al Parlament, article 155, presó, exili, novament baixada de braços per part dels nostres representants polítics, 8NOV17 novament aturada, manifestacions una rera l’altra demanant la llibertat dels presos polìtics, carrer Marina, Brussel.les, dissolució del Parlament per part del gobierno de espaÑa, eleccions, participació record, i els tres partits PdeCat, ERC i CUP tornen a guanyar, majoria absoluta al Parlament.

Dimarts el President de la Mesa ha de proclamar i restituir  el senyor Carles Puigdemont, honorable President de la Generalitat foragitat, únic candidat amb el suport absolut de la Cambra. Desobeïr o resistir. No hi ha més alternatives. Les il.legalitats del TC en el manifest d’ahir vespre no té ni cap ni peus. On s’és vist que un TC dicti el procediment a seguir del Parlament de Catalunya en contra de la voluntat del poble que va votar lliurement, legalment i va guanyar ?

Amb el permís de ”bolic” …..

No malgastem ni paraules ni escrivim més del tema. Dimarts els nostres polítics, per tercera vegada, ténen a les seves mans implementar la República i fer efectius els més de dos milions de vots que els vam donar, novament i encara uns quants més, el dia 21 de desembre de 2017.

No ens falleu …..

 

 

Davos – Ringkobing

 

Vaig publicar un apuntament en aquest bloc el dia 28 de gener de 2009 i un altre el dia 25 de gener de 2012. Ambdós amb la mateixa fotografia, una escultura que reflecteix exactament com continúa aquest el nostre món.

— The survival of the fattest – Escultura de Jens Galshiot, Port de Rinkobing, Jutland. Dinamarca. —

El títol de la conferència d’enguany: ”Davos: Creant un futur compartit en un món fracturat’. Quin futur volen crear ? Tots els anys van guanyant en hipocresia i vergonya.

Any rere any la fractura del món es més gran, els rics són més rics, els pobres més pobres, les injustícies són arreu del món, guerres genocides, les morts al Mediterrani de gent que cerca un món millor (¿?), el menyspreu dels països rics envers els immigrants, els refugiats.

Quan vaig visitar Rinkobing ja fa uns anys, aquesta escultura em va impactar. Jens Galshiot, artista danès treballa en el seu taller que porta el nom d’AIDOH – Art in Defense of Humanism – . Aquesta escultura vol reflectir els dos mons, el ric i el ”fracturat”, i ho aconsegueix.

Va causar un bon rebombori quan es va plantar aquesta escultura al port d’aquest Ciutat costanera l’any 2007, per la seva estètica, el seu realisme, o simplement veure davant teu la realitat ?

Un home prim, molt prim, africà, carregant a la deessa de la Justícia del món dels rics. La Justicia porta la balança dels drets humans, de la justícia, i també una vara recargolada on es pot llegir:

Estic asseguda sobre les espatlles de l’home, i ell sembla enfonsar-se per aquesta càrrega. La Justícia diu, que l’únic que pot fer per ajudar-lo  …… es baixar.