Una Mosca atípica, per Sant Narcís del 2007
Deixa un comentariEl dia 18 d’octubre el diari portava una notícia que va ser per a nosaltres, la gent que fem la revista L’Atípic, un motiu d’orgull i de fonda satisfacció, per dir-ho a la manera d’aquell que imita en Toni Albà. La nota de (meta)premsa deia:
"El president del Col·legi de
Periodistes de Girona, Narcís Genís, va fer públic ahir el nom dels dos
guardonats amb les Mosques del Col·legi, que s’atorguen en reconeixement a la
tasca professional: el càmera de TVE a les comarques gironines Miquel Sans
(Girona, 1947) i L’Atípic, la revista que des de fa
vuit anys realitza la fundació del Grup Editor de la Revista del
Discapacitat.
dels premis, conduït pels periodistes Bàrbara Julbe [TVGi] i Màxim Castillo [cadena SER], se
celebrarà el dia 25 d’octubre a l’edifici que va ser la seu del Banc
d’Espanya", a la Gran Via de Girona.
A més d’aquest premi honorífic, atorgat ex aequo, hi havia les clàssiques "Mosca grossa" i "Mosca borda", que els periodistes gironins concedeixen a l’interlocutor més enrotllat, és a dir, el que els facilita més la feina, i al més repatani, el que els posa més traves, i que van recaure, respectivament, en el que fins a les eleccions de maig va ser president de la Diputació i alcalde de Roses, Carles Páramo, i en el departament d’Interior i Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, recollit, aquest darrer, pel secretari general del departament, Joan Boada, el qual es va defensar amb un parlament que no va pas aixecar gaires adhesions entusiastes, precisament.
El premi més mediàtic de la nit, però, va ser la Mosca de Sant Narcís, concedit enguany al tàndem Juli Soler-Ferran Adrià, fundadors i motors de l’arxicèlebre restaurant El Bulli de Roses, "per la projecció mundial" que han fet de les comarques gironines a través del seu establiment d’alta gastronomia.
Això va ser ahir dijous a la nit, una nit rodona com la lluna plena d’octubre que lluïa al cel, que els entesos diuen que és la més ufana de l’any. L’acte de lliurament dels premis va ser "molt desenfadat i carregat de bon humor", com diu el cronista del Diari de Girona, sí, però això no treu que sortir a recollir el guardó i dir quatre cosetes davant de tanta gent, col·legues i autoritats, i amb la solemnitat de l’ocasió, impressioni bastant i força. Per això, i tenint en compte la capacitat de memòria de peix amb què Déu ha adornat un servidor de vostès, curant-me en salut vaig tirar de xuleta… Tot sigui a fi de bé, que deia aquell. D’altra banda, el text no podia ser més senzill, crec. Ve’t-lo aquit, per si et pica la curiositat, desvagat lector:
"Bona nit a tothom.
"Se sol dir, i és veritat, que en la realització de qualsevol
projecte allò que costa no és posar-lo en marxa, sinó mantenir-lo, fer que
funcioni, i en un projecte editorial, com sabeu molt bé tots els presents,
encara més. Això també passa quan es tracta d?un projecte modest com el de L?Atípic (i en certa manera és probable
que sigui fins i tot més difícil precisament per això), i per tant, totes les
ajudes per tirar-lo endavant són benvingudes. En aquest sentit, només podem
tenir paraules d?agraïment per a la demarcació del Col·legi de Periodistes de
Catalunya a Girona, i de manera especial per al seu president, l?amic Narcís
Genís (i pel contuberni d?il·lustres que van pensar en nosaltres), que amb
aquest premi estem segurs que donaran un impuls important a la nostra publicació.
"Voldria també donar des d?aquí les gràcies a tothom que en
aquests vuit anys de vida de L?Atípic
ens han ajudat d?una manera o altra. I gràcies, especialment, com diria l?Antoni
Bassas, a l?equip que l?ha fet possible.
Gràcies, i bona nit".
No em vull descuidar d’esmentar i agrair la currada introducció de L’Atípic i GERD que havia preparat per a l’ocasió i que va llegir in situ en Manel Mesquita, editor del periòdic-e El Dimoni de Santa Eugènia de Ter i antic company de fatigues, que és un crac, i que també m’ha facilitat la foto que acompanya aquest apunt.
[Il·lustració: Foto de família dels guardonats, cadascú amb el seu trofeu (en aquesta ocasió una genialitat de l’artista olotí Kim Domene: un matamosques de metall amb una mosca serigrafiada a la pala), i algunes autoritats gironines, com l’alcaldessa de la ciutat, Anna Pagans, el sotsdelegat del Govern estatal, Francesc Francisco-Busquets, i el delegat del Govern, Jordi Martinoy. (Foto: Carme Ylla)]
I bona feina!