L'Hereu Riera

Amb aquest encapçalament tan salat m’ha arribat còpia de la carta amb què el gerent d’una empresa andalusa va "contestar" a una altra de caràcter administratiu que li havien tramès des d’un Ajuntament de Catalunya redactada, a causa de "la limitada intel·ligència d’algun polític o funcionari", …en català!, una "desfachatez" que es mereixia una "resposta agressiva" per part de l’interfecte, però a última hora aquest va decidir perdonar la vida al remitent i enviar-li només una bella mostra de la inveterada "grassia" dels espanyols del sud, que, a banda de fer gràcia o no, en el fons no deixa de ser una altra versió d’una certa actitud mental espanyola, de matriu i ànima castellana, aquella que, com deia el poeta, "desprecia cuanto ignora".

"Una carta muy cachonda de una empresa andaluza que recibió
una multa de Barcelona... en catalán.

"Estimados amigos/as: Hace unos días se recibió en las
oficinas de la empresa para la que trabajo como Gerente una comunicación del
Ayuntamiento de Castellgalí (Barcelona), en la que parece ser que pedían el
embargo del salario de uno de nuestros empleados. La limitada inteligencia de
algún político o funcionario debió de prevalecer por encima del más común de los
sentidos (que ya se sabe que es el sentido común), para enviar la misiva en
idioma catalán (ahí, con dos cojones, que diría Arturo Pérez-Reverte).
"Algunos empleados de mi
compañía pensaron que había que enviar una respuesta agresiva por tamaña
desfachatez. Siempre he pensado que la intransigencia y el fundamentalismo, que
es una rama menor de la ignorancia aderezada de unas gotitas de catetez, se ha
de combatir desde la ironía y el buen humor. De ahí que pensé que sería mucho
mejor responderles utilizando algo de su misma medicina.

"Os envío copia de la carta con
la que he respondido al Cap d´Oficina del Ajuntament de
Castellgali:

-¿Aquesta gent, de mentalitat i caràcter intransigent i fonamentalista (un truc per amagar els teus defectes als qui ataques: penjar-los-els a ells), immobilista, imperialista i agressiu envers els que no són ells i com ells, excloent de tota diferència, aquesta mateixa gent són els que volen fer-nos creure que "Espanya és una nació" i que nosaltres en formem part de manera natural? Què ens volen dir amb això de "La fiesta de todos" d’aquest 12 d’octubre? Qui són, aquests "todos"? De quin "corazón" parla, Mariano Rajoy, en aquella pallassada de "discurs reial" que s’ha marcat sense cap sentit institucional i encara menys de sentit del ridícul? És aquest mateix cor que destil·la tant d’amor a Espanya com odi als pobles peninsulars que paguen (en diners i espècies) el cost d’aquest idil·li tan bonic i entendridor?

[Il·lustració: És el vent de ponent, putrefacte i pudent, que bufa incessant, empudegant l’ambient. Allò preocupant no és el que diguin o deixin de dir energúmens anal-fabets com el que firma la carta, sinó que tot sigui producte d’un ambient contaminat per persones amb càrrecs de responsabilitat i creadors d’opinió que no paren de sembrar ràbia i rancor contra tot allò que els hi espatlli la seva rodona i productiva idea de la "Unidad de España", una entelèquia perfecta per crear divisió i malestar. Un exemple de tot just abans-d’ahir és el de la jutgessa Ana Ingelmo, que va obligar -passant-se per l’engonal els drets lingüístics que l’assistien- un testimoni de la causa per l’homicidi de Josep M Isanta a testificar en castellà perquè els acusats, que són de Berga, van dir que no l’entenien… (Imatge: www.tribuna.cat)]