L'Hereu Riera

Anna Simó i Castelló va néixer als Alamús (Segrià), el 26 de juliol de 1968. Militant des del 1990 a ERC, d’ençà del 2001 és secretària de política social, i responsable dins el partit de les polítiques de benestar social, sanitàries i per a gais i lesbianes. El 2003 va ser regidora i portaveu del seu grup dins l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, i alhora membre del Consell Comarcal del Barcelonès. És llicenciada en filologia catalana per la UB, i ha assumit diverses responsabilitats dins el Consorci per a la Normalització Lingüística (1990-2003). És sòcia de Ca la Dona i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, i està afiliada a CC OO des del 1990. És coautora del treball titulat “Entre l’esperança i el neguit. El català a Catalunya. Coneixements, usos, actituds i identitats lingüístiques”, guanyador ex aequo del I Premi Jaume Camp de sociolingüística catalana, atorgat per Òmnium Cultural. És membre del consell nacional d’ERC des del 1994, i de l’executiva nacional des del 1998.

-En el repartiment de conselleries, el Departament de Benestar i Família va anar a parar a mans d’Esquerra. Era una manera de posar l’accent en el vessant més social del partit?
-D’entrada considero un fet històric que l’esquerra nacional torni al Govern després de 70 anys, i la possibilitat de demostrar que és factible i interessant obrir una nova cultura de govern de coalició, inèdita des del restabliment de la democràcia, i marcar línies noves de transparència, de responsabilitat envers l’encàrrec rebut i d’ambició per canviar el futur d’aquest país. I de continuar, des de la humilitat en la comparació, una feina iniciada als anys trenta per situar Catalunya entre les polítiques més avançades en temes socials a Europa, polítiques racionals, objectives i redistributives territorialment i sectorialment.
-Del govern anterior hi ha tres temes que van quedar pendents de resolució: la derogació i/o reconversió del Decret de preus, l’aplicació del Codi d’Accessibilitat de Catalunya i la creació d’un miler llarg de noves places de residència. Com està previst de tancar-los?
-Les entitats han esdevingut proveïdores de serveis, de manera que, moltes vegades, en el cor i en la pràctica de moltes comarques i ciutats, l’oferta de l’àmplia gamma de serveis es vincula al CET [centre especial de treball], al Centre Ocupacional, a la Llar Residència, al Pre-taller… Des d’aquesta òptica, posarem fonaments nous al sistema a partir de la futura Llei de Serveis Socials i de la planificació territorial, en un marc de gestió territorial i de corresponsabilitat, i seguirem treballant perquè el sector avanci en eines que permetin el seu progrés en termes de comparació de resultats de servei, de qualitat i d’eficiència. Partim del diàleg amb el sector per desenvolupar la normativa referent a l’acolliment residencial, revisant l’obligació actual dels pares a contribuir en el finançament dels serveis (actual Decret de preus públics i règim de contraprestacions als serveis públics).
Pel que fa al Codi d’Accessibilitat, el Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques ha encetat el procés de discussió necessari per plantejar-ne la modificació per millorar-lo. Tota la feina necessària per abordar-ho s’està implantant des d’aquest Consell.
Quant a la darrera qüestió, el compliment de la planificació territorial dels serveis residencials per a les persones amb discapacitat elaborada pel Departament l’any 2004 ha de portar de tenir en marxa o en procés entre el període 2004-2007 unes 1.400 places de llar residència, entre ampliacions i projectes satisfets entre inversió pròpia i ajut a la inversió pública i a entitats privades.
-Una de les ambicions de la nova direcció del Departament que vostè encapçala era la creació de l’Agència de la Dependència. Quins serien els seus objectius, i quines les seves prioritats?
-El Departament ha iniciat la transició cap a un nou model d’atenció a les persones amb dependències que es basarà principalment en l’atenció individualitazada i la prestació de serveis a domicili. Aquest nou model es concretarà en les pròximes setmanes a través de la creació del Programa d’atenció a les persones amb dependències i suport a la Vida Autònoma i la creació l’any 2006 de l’Agència, que ordenarà serveis dispersos, en crearà de nous i estendrà plans d’atenció individual i familiar.
Al llarg d’aquest procés es tindrà una especial cura a l’hora d’oferir informació permanent amb tots els agents socials directament implicats i es durà a terme la necessària coordinaió amb l’Administració de l’Estat sobre la futura Llei de Protecció de la Dependència. El passat mes de març es va presentar el Programa d’atenció a les persones amb dependències i es van realitzar els treballs preparatoris de constitució dels òrgans de govern i de gestió d’aquest programa. Aviat es reunirà l’equip directiu i es farà el nomenament dels directius dels òrgans tècnics del programa, així com la constitució del comitè d’experts, amb l’objectiu de presentar-lo als sectors implicats.
Després s’ha d’obrir un període de desenvolupament dels projectes pilot i d’anàlisi dels resultats. Tot aquest procés és necessari per a la preparació de l’Agència Catalana de la Dependència. D’aquí a un any, esperem que tot estigui a punt per poder presentar la proposta de l’Agència i del sistema d’atenció a les dependències. D’aquí sortirà l’esborrany de la Llei de creació de l’Agència i es durà a terme un nou procés d’informació i consens social amb els sectors implicats.
–L’Agència suposaria la coordinació entre dos o més departaments, ja que es tracta de treballar alhora per rendibilitzar recursos. El fet que el Govern sigui tripartit la pot afavorir o complicar, aquesta col·laboració interdepartamental?
-La creació de l’Agència Catalana de la Dependència serà el producte d’un procés que tradueixi la voluntat política del Govern de la Generalitat de Catalunya d’assolir una adequada atenció de les persones amb dependències a casa nostra. En aquest cas, el Departament de Benestar i Família i el Departament de Salut han elaborat conjuntament el Programa Català esmentat, amb els objectius d’ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, millorar el suport a la vida autònoma i per avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana de la Depèndència. Davant d’aquestes fites socials i de salut, volem avançar cap a la conquesta de nous drets socials per garantir la cobertura de les necessitats bàsiques de qualsevol persona amb dependència. L’objectiu és establir un sistema integral, on es trobin funcionalment l’àmbit sanitari i el social per garantir una continuïtat assistencial necessària per a les persones amb dependència. Es tracta de dues fites fonamentals i alhora complementàries, que la pròpia Unió Europea propugna i insta perquè s’assoleixin als estats membres. Aquest acord interdepartamental ha estat possible ara i no ho havia estat abans.
A Catalunya hi ha més de 330.000 persones amb diferents graus de dependència, unes 200.000 de les quals presenten una dependència moderada o severa, que freqüentment està associada a l’envelliment, però no únicament. Si volem un país socialment just i avançat, la millora de l’atenció d’aquestes persones és un dels reptes que cal afrontar d’una manera decidida. La Llei estatal i el fons que l’ha d’acompanyar representen un avenç importantíssim en la corresponsabilitat de les administracions per afrontar aquestes necessitats.
-En relació a les PUAD i les ajudes tècniques, seria possible allargar a tot l’any el període actual de quatre mesos (gener-abril) per demanar-ne?
-Tant el període per demanar l’acolliment al programa d’ajuts d’atenció social a persones amb disminució com a les ajudes tècniques vénen marcats pel propi procediment administratiu de tramitació (justificació i abonament de l’ajut, per això els quatre mesos inicials) -i sempre s’admet un ajut de discapacitat sobrevinguda-, i això difícilment es podrà canviar. Les prestacions d’atenció a la dependència haurien de ser contractuals, en el sentit d’assumir el compromís de destinar les quantitats rebudes a facilitar el suport a l’autonomia. I aquest contracte requereix una gestió administrativa que passa per posar en contacte les parts implicades, per garantir la dignitat de la persona dependent i de la seva família.
-Vostè demanava, el mes de setembre passat, “que no es faci el pont als governs autonòmics en matèria d’immigració”. A què es referia amb aquesta expressió?
-Doncs que en les dues legislatures anteriors el Govern central, que té la majoria de competències en immigració, va fer una política que s’ha demostrat no efectiva, i sense tenir en compte els governs territorials o fent-ho de manera merament consultiva, i això ha de canviar. La Generalitat és qui coneix millor les característiques de les persones que viuen a Catalunya, i vol decidir (o poder codecidir) i promoure les transferències de totes les competències executives en matèria d’immigració, llevat -això sí- el control de fronteres i la concessió de la nacionalitat, però també especialment per les oficines d’estrangers, amb la finalitat de descentralitzar les actuacions administratives per a les autoritzacions del treball, i per descomptat, també el finançament suficient. Catalunya té el percentatge més alt de l’Estat espanyol de població estrangera, i moltes de les persones que avui viuen i treballen a Catalunya ho fan sense els permisos de residència i de treball.
Una altra qüestió és assumir plenament les responsabilitats en totes les àrees en les quals tenim competències. Per exemple, el Departament de Benestar i Família ha iniciat contactes amb el Govern marroquí per dissenyar un projecte d’integració social, centrat en l’acomopanyament familiar i social de menors marroquins que de manera individual pretenen iniciar un projecte migratori.
-També va dir que el Govern de Catalunya era partidari de “fer aflorar la irregularitat”, per evitar l’anomenat “efecte crida”. Com es materialitza, aquesta proposta?
-El Govern de la Generalitat té la responsabilitat de prendre la iniciativa per intentar influir en les decisions que es prenen des de Madrid en matèria d’immigració. És per això que vam llançar la nostra proposta respecte del nou Reglament d’execució de la Llei d’estrangeria. La proposta de Reglament d’estrangeria és un avenç per fer aflorar la irregularitat a Catalunya, en tant que fixa l’arrelament laboral com a principal condició per a l’acreditació de residència. El Govern comparteix el plantejament central de l’Executiu espanyol, que es proposa fer emergir l’economia submergida amb la corresponsabilitat empresarial. En canvi, valora insuficients la forma i els mecanismes de participació seguits en l’elaboració del Reglament.
-Vostè també reclamava, al marge del reglament de la Llei d’estrangeria, més competències i més diners, i s’hi referia com “un dels aspectes més travats” per a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat. Després que ERC va votar-hi finalment a favor, com queda la qüestió dels recursos?
-El 18 d’abril es va convocar la reunió sectorial de tots els governs territorials per parlar de la distribució del fons pactat en el tràmit parlamentari dels pressupostos de l’Estat per al 2005. Catalunya rebrà enguany per primera vegada una quantitat important per distribuir entre accions educatives d’acollida i programes d’acollida del món local.
-Com a filòloga, com creu que s’ha d’enfocar la integració dels immigrants al país a través de l’adopció de la llengua? No caldria fer alguna cosa des del Govern perquè els catalans d’origen canviessin de xip i s’acostumessin a parlar en català als estrangers?
-Les polítiques d’acollida i integració han de ser efectives i donar respostes, en lloc de crear preguntes i dubtes que no donen fruit i propostes, sinó conflicte. I en el cas de la llengua, no podem pas carregar el futur de la nostra llengua pròpia a les espatlles de les persones nouvingudes. A banda d’una política decidida quant a recursos i diversificació per a la formació lingüística, cal que les actituds dels catalanoparlants pel que fa al canvi automàtic de llengua davant d’una persona que sembli estrangera canviïn. Posem-los-ho, i posem-nos-ho, més fàcil: aquesta ha estat una de les línies que he desenvolupat professionalment en els darrers anys i personalment des que vaig començar a tenir consciència política i nacional.
-En l’homenatge a les persones centenàries de Catalunya, vostè va anunciar un imminent conveni de col·laboració, aquest 2005, “per millorar la qualitat de vida de la gent gran”. A propòsit d’això, quines perspectives de futur hi veu en el sistema de pensions actual, i concretament en les de viduïtat?
-El Govern s’ha posat com a objectiu que l’any 2007 totes les persones amb ingressos baixos titulars de pensions de jubilació i invalidesa no contributives, de fons assistencials i de les pensions contributives més baixes puguin disposar d’un ajut de caire assistencial per millorar la seva qualitat de vida. Això, que és un compromís de l’Acord del Tinell i del programa de Govern, és una de les mesures pactades dins l’Acord de Competitivitat amb els sindicats i les patronals. Aquest Govern ha estat el primer a posar aquesta qüestió sobre la taula i incorporar-la en el seu programa de govern, i complirà el compromís de fer-ho en aquesta legislatura. El mes de gener passat es van augmentar un 20% els ajuts complementaris que el Govern de la Generalitat dóna a les persones que cobren les pensions de viduïtat més baixes, de manera que l’import màxim anual que rebien la majoria de les 120.000 persones vídues beneficiàries d’aquesta prestació va passar dels 360 als 432 euros anuals. Aquest Govern ha demostrat la seva inquietud per la quantia de les pensions més baixes, no només les de viduïtat, i la seva voluntat d’impulsar polítiques per fer possible una proposta de millora de la qualitat de vida de les persones perceptores de pensions catalanes temporalment mentre l’Estat, que n’és l’administració competent, no les dignifiqui.
-Quin és el seu punt de vista respecte a la possibilitat d’adoptar criatures per part de les parelles homosexuals, siguin matrimoni o no?
-El Parlament de Catalunya va aprovar el 31 de març la Llei sobre adopció i tutela que hem impulsat els departaments de Justícia i Benestar i Família. Aquesta nova llei, que suposa una mesura de protecció per als infants, modifica el Codi de família, la Llei d’unions estables de parella i el Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya. Aquesta nova llei regula la situació dels infants que viuen en famílies on, fins ara, només tenia reconeixement jurídic un dels membres familiars. Ara, gràcies a la modificació legal, els menors podran tenir dues persones responsables i obligades a atendre’ls, i a més, es pretén posar fi a la discriminació per opció sexual en els drets i deures de les unions estables de parella. La nova normativa equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se les valori com a possibles pares o mares adoptants. No podem oblidar que l’objectiu prioritari és assegurar el dret del nen o la nena a tenir una família idònia, capaç de donar afecte i ajudar els infants en la seva socialització i creixement personal, independentment de l’opció sexual de les persones que se’n facin càrrec.
-Des de la seva perspectiva de membre de l’Executiu, com ha viscut l’experiència del Govern tripartit? Quina valoració en fa, i en què li sembla que ha de millorar, per complir els termes del Pacte del Tinell?
-Crec que ho responc en part en la vostra primera pregunta. Quant al que ha de millorar per complir el Pacte del Tinell i el consegüent Pla de govern, doncs tenir més competències (un Estatut ambiciós, doncs, i una bona negociació bilateral amb l’Estat pels traspassos) i finançament suficient per afrontar els reptes plantejats (un nou finançament, doncs). Si no, no ens en sortirem. I ens en sortirem.

Lluís Pla/Quico Serrat/Fermí Sidera/Santi Silvas/Paqui Vega

[Entrevista publicada al núm. 10 de L’Atípic, primavera del 2004]