De solanes i obagues

Acabo de veure la pel.lícula sobre els Borgia que m’ha decebut força. Un seguit d’escenes d’intriga, sexe i violència, però sense anar gaire més enllà en explicar context i motivacions profundes. Tampoc la intepretació és per tirar cohets. Si es salva és gràcies al bon ofici de Lluís Homar que interpreta a Alexandre VI. Durant la pel.lícula no m’he pogut estar de pensar molt en el p. Miquel Batllori.

Fou ell qui amb tenacitat i rigurositat aconseguí rescatar els Borgia del món de les llegendes boiroses, per tornar-los a la història. Els desmitificà i els explicà atenent a les circumstàncies d’un temps del qual van ser alhora protagonistes i víctimes. Un temps convuls que havia de desembocar en la Reforma.

Tot i sentir parlar molt del p. Batllori, no el vaig conéixer fins que quan amb vuitanta i tants anys, vivia ja retirat a la infermeria dels jesuïtes de Sant Cugat. Allà continuava dedicant cada dia unes hores (només 8) a revisar la seva obra completa, que tindria el goig de veure acabada abans de morir. No deixava però de llegir cada dia de dalt a baix el diari, ja que tot el que passava en el present li interessava, això si vist i interpretat des del seu humor i saviesa que li feia relativitzar moltes coses. Des d’allà sortia de tant en tant a recollir els premis que li plovien d’arreu com a reconeixement de l’obra de tota una vida.

La seva biografia la recull l’Agustí Alcoberro. Biografia de Miquel Batllori. Barcelona: Fundació Catalana per a la Recerca, 2000.

_{Sobre els Borgia us recomano vivament la web de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians}