Biologia i Monarquia

Una part de l’èxit de la monarquia em sembla que prové de la modernitat d’algunes qüestions a les quals està associada. Tot i la seva anacronia política ningú pot negar que l’obsessió biologicista i genètica dóna a la tradició familiar monàrquia un aire molt actual. Assegurar descendència, mirar la combinació genètica més adequada, congelar el cordó umbilical …

Mentre a França tenen llargs debats "estèrils" sobre com renovar l’encarcarat model republicà i animar de nou l’esperit d’un Estat que ha perdut pistonada, aquí tots pendents de la "fertilitat" d’una dona o del sexe del nadó. Mentre allà amb uns nivells de participació electoral del 84% miren de sortirse’n i de renovar-se o morir, aquí estem tan tranquils, pendents a tot hora de si la nena riu, dorm o plora, de si s’assembla al pare o a la mares, de si pesa poc o molt.

Que no ens vinguin amb la gaita de les reformes constitucionals, dels models d’estats, dels encaixos de les minories nacionals, aquí som postmoderns i monàrquics: pura i dura biologia!!.

Quant a Santi Torres

Nascut en un poblet de la Segarra ara fa més de 40 anys. Empeltat a Barcelona, primer per estudis, després per feina i per vida, però mantenint vives les arrels. M'estimo el meu país i la seva gent i per això em fa patir. No imagino la vida sinó és des del servei i el compromís pels altres, sobretot els més necessitats. M'agrada córrer i caminar... cada vegada més caminar que córrer. Els anys no passen en debades.
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*