Aquí teniu una petita notícia del tren commemoratiu del 150è aniversari del ferrocarril de Tarragona a Martorell, que aplegà el diumenge una bona colla d’amics d’aquest mitjà de transport. Encara que sigui amb mancances i molt subjectiva, aquesta crònica sempre serà més complerta que la notícia que oferí ahir dilluns l’inefable Diari de Tarragona, on qualsevol semblança
Dimecres, 15 d’ abril del 2015, 19 hores: Acte acadèmic commemoratiu dels 150 anys del ferrocarril de Tarragona a Martorell. Conferència del professor Pere Pascual Domènech i presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Al Centre Cívic de l’Estació, el Vendrell. Dijous 16 d’abril de 2015, 19,30 hores: Presentació de l’edició del llibre commemoratiu. Premi de
Ha arribat el moment de celebrar els 150 anys de l’arribada del ferrocarril a Tarragona. El 12 de març de 1865 es posava en servei la línia fins a València (amb un tram servit encara per diligències entre Amposta i Ulldecona durant dos anys). I el 15 d’abril següent començava a circular el ferrocarril des de Tarragona a Martorell i
S’acosten les eleccions municipals i arriben puntuals, metòdiques, exactes, les promeses polítiques per part de les diverses administracions públiques, amb la secreta esperança de que la ciutadania sabrà agrair-ho amb el vot a la respectiva formació que hi ha rere cada administració. Esperança que no amaga un punt de candidesa, si creuen que l’esmentada ciutadania continua mamant-se
Joan Alberich González / Manel Álvarez Fernández: La ciutat de Barcelona i el ferrocarril. MAF editor. Barcelona, 2014. Des que el 1848 un ferrocarril va unir Barcelona amb Mataró, la història de la capital catalana no s’explica sense la presència d’aquest mitjà de transport. Aquest llibre ho explica: les línies cap a les diferents capitals,
Als dos àlbums de les aventures de Tintín a la lluna no apareixen vehicles sobre rails. Per lògica, tot el protagonisme se l’enduen els coets i els ginys per circular per territori selenita, de manera que hem d’esperar a L’afer Tornassol per retrobar-nos amb trens i tramvies. I no ho podíem fer en millor lloc: Suïssa. Efectivament,
A l’hora d’ambientar les aventures de Tintín, el dibuixant Hergé opta a El temple del sol per fer-hi aparèixer un tren ben real: el denominat Ferrocarril Central del Perú, el que va de Callao (on, per cert, comencen les aventures dels protagonistes) a Huancayo. És de ben segur aquesta línia. A banda que el guió esmenta les
És una llàstima que a El ceptre d’Ottokar no aparegui cap referència ni ferroviària ni tramviaire, perquè l’escenari en què es desenvolupa l’acció (el fictici regne de Sildàvia), paradigma de l’Europa balcànica, demana almenys un mitjà de transport comme il faut: potser un antiquat tramvia amb pantògraf, tan típic d’aquelles contrades, o, per què no?
Continuem el periple de Tintín, després d’unes quantes setmanes d’interrupció, amb un nou àlbum, L’illa negra, localitzat a les Illes Britàniques i on trobem tres referències ferroviàries. Què menys: aquí nasqué, entre Liverpool i Manchester, el 1830, el ferrocarril, un sistema de transport cridat a revolucionar els hàbits de mobilitat de la societat. La primera referència, només
[Imatge: rellotge de la Gare de Lyon, de París; www.paris-album.net]
Un atemptat al punt quilomètric 123 del ferrocarril entre Shangai i Nanking és un dels episodis destacats d’El lotus blau. L’incident, en el context de la guerra sino-japonesa, de fet n’és el pretext, procés relatat a la pàgina 22 amb una lliçó de com es manipula informativament l’opinió pública. Aquell ferrocarril tintinaire era lent i a vapor, però
L’àlbum Els cigars del faraó transcorre, meitat i meitat, per dues zones ben diferents del planeta: el Proper Orient (Egipte, Aràbia) i l’Índia. A la primera no apareix cap mitjà ferroviari però sí a la segona, i no és estrany perquè l’Índia era, i és, tota una potència ferroviària: els 63.140 quilòmetres de xarxa (39.234 milles), electrificada en un 28 %, el converteixen
Al segon àlbum del reporter més famós del còmic, Tintín a Amèrica, apareixen diversos ferrocarrils a vapor formant part de la trama, des de l’arribada de Tintín a Chicago fins a una persecució, l’explosió d’una vagoneta de dinamita o la situació límit que viu el protagonista lligat a les travesses, el qual salva la vida gràcies a una providencial
Després d’anys de no fer-ho, aquest estiu m’he llegit amb calma, un per un i en ordre cronològic (com cal fer les coses) tots els àlbums de Tintín. I llegint-los m’assaltà una idea: localitzar i estudiar els ferrocarrils que puntualment apareixen als còmics d’Hergé. Aparicions puntuals, és cert, però a la primera vinyeta del primer àlbum Tintín
Fa pocs dies El Punt Avui publicava un article d’opinió de Josep Maria Pascual entorn a una suposada relació sentimental entre la vedet Carmen de Lirio, recentment traspassada, i el governador civil de Barcelona de l’època més grisa de la postguerra Eduardo Baeza Alegría. Pascual, malgrat el poc espai de què disposa, pot parlar de