Acabo la sèrie sobre contratemps personals al transport públic. Avui ens situem a València, als anys noranta. Per entendre bé el que va passar necessitarem un plànol de la xarxa. Vaig decidir pujar per primera vegada al flamant tramvia, batejat com línia 4, el primer reinstaurant a l’estat espanyol. El vaig prendre, segurament al Pont de Fusta
Bob Bayman / Piers Connor: Underground. Official Handbook. Capital Transport Publishing. London, 1994. No arriba a les cent planes, però totes elles estan ben aprofitades: informació sobre la història del metro de Londres, estacions, línies, trens, aspectes tècnics… profusament il·lustrades amb fotos a tot color. Contemplar-les és una pura delícia: hi podem veure l’estació Baker Street,
El que son les coses: el tràgic accident ferroviari de Santiago (o Sant Jaume de Galícia) ha coincidit amb la vigília de la festivitat del sant. Quan esdevenen aquest tipus d’accidents no tarden a sortir buscadors de tres peus al gat intentant portar al seu moli, bàsicament polític, les deficiències en el servei, les errades
Albert González Masip: Els tramvies de Barcelona. Història i explotació. Rafael Dalmau, editor, col·lecció Camí Ral, 10-11. Barcelona, 1997-1998. Dos volums: “Dels orígens a 1929” i “De 1929 ençà”. Albert González és un estudiós del transport urbà que es doctorà en Geografia amb una tesi sobre la xarxa de tramvies de Barcelona, que és l’objecte
Continuo la meva sèrie sobre incidències personals viscudes als transports públics. La d’avui l’he de remuntar al 16 d’agost de 1972. Sóc així de precís perquè va passar tornant de l’enterrament d’un familiar molt pròxim. Acabada la cerimònia vaig agafar el metro. Potser per distreure’m una mica, enlloc d’anar a casa vaig decidir continuar fins
El passat 1 de juny el metro de Madrid va recuperar el disseny tradicional del plànol de la seva xarxa. Inspirat, com la majoria, en el de Londres de Harry Beck, era, i torna a ser, intel·ligible i agradable a la vista. Dic era i torna a ser perquè, entre 2007 i 2013 els soferts
Els esdeveniments turcs de les darreres setmanes, que a tots han agafat amb una certa sorpresa, han tornat a la primera plana de l’actualitat un país i una societat complicades d’entendre des del prisma occidental. Serà potser per això que les revoltes d’Istanbul, Ankara i altres ciutats siguin tan complexes de definir o d’analitzar. Indignats?
El que la nostra generació coneix com a “Tren de Sarrià” celebra enguany els 150 anys d’existència. Com s’han encarregat de recordar els organitzadors, l’aniversari coincideix amb altres commemoracions ferroviàries: els 150 anys del metro de Londres, els 100 de Grand Central Station de Nova York i els 100 del metro de Buenos Aires. Dels dos
El passat 21 de maig van sortir del port de Tarragona els primers trens del metro de Panamà. Construïts a la fàbrica Alstom, de Santa Perpètua de Mogoda, formen el primer lot dels 19 trens model Metròpolis destinats a la mobilitat (com es diu ara) dels panamenys. Consten de tres vagons cada un, amb una longitud total
[Inicio avui una sèrie d’apunts que tenen en comú situacions conflictives, completament anecdòtiques, que m’han passat com a usuari del transport públic.] Aquest és un record de fa molts anys, devia ser a finals dels seixanta. Era la primera vegada que agafava tot sol el que llavors en dèiem “Tren de Sarrià”, actual Metro del
Armand Mindi / Daniel Lefeuvre: La Métro de Paris. Histoire d’hier a demain. Éditions Ouest-France.- Rennes, 1990. Història del metro de París, profusament il·lustrada, dividida en capítols temàtics: les obres i les contínues ampliacions de la xarxa, les estacions (de les modernistes de Guimard a les més actuals), els episodis tràgics (les guerres, els accidents),
El setmanari del Camp de Tarragona i del Penedès NotíciesTGN publica un article del geògraf Jaume Casañas proposant un “Metro del Penedès”. No em resisteixo a comenatar-lo i aquesta és la resposta que he enviat a la publicació: Metro Penedès: per què no? Perquè no ho és. Voldria comentar l’article de
L’emissió, fa pocs dies, del programa de la Sexta Salvados, en el qual es revelaven aspectes inèdits de l’accident del metro de València, el segon més greu de tot Europa, l’ha posat de nou al primer plànol de l’actualitat. Des d’aquell infaust i no tan llunyà 3 de juliol de 2006, quan un comboi va descarrilar prop
El metro de Madrid i una companyia de telefonia (que comença per ve baixa) han arribat a un acord perquè tant la línia 2 (Las Rosas – Cuatro Caminos) com singularment l’estació de Sol duguin unit el nom de la companyia. Serà la primera vegada a Europa que un patrocini publicitari d’aquestes característiques s’apliqui a una línia de metro