VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

25 de gener de 2015
0 comentaris

Via Tintín (6: vigileu les carteres)

És una llàstima que a El ceptre d’Ottokar no aparegui cap referència ni ferroviària ni tramviaire, perquè l’escenari en què es desenvolupa l’acció (el fictici regne de Sildàvia), paradigma de l’Europa balcànica, demana almenys un mitjà de transport comme il faut: potser un antiquat tramvia amb pantògraf, tan típic d’aquelles contrades, o, per què no? l’Orient Express.

El següent àlbum de la sèrie, El cranc de les pinces d’or, famós per l’aparició del capità Haddock i el seu vocabulari, tampoc és gaire fructífer amb el tema que ens ocupa. Jo només he sabut trobar una referència a una “estació del Nord” (de trens o d’autobusos?) mentre el nostre protagonista és a Bagghar, el gran port de la costa del Marroc. Gran port en la imaginació d’Hergé: tal ciutat no existeix a la vida real.

440px-Brussel_984_-1-

A L’estel miseriós, res de res. No serà fins a El secret de l’Unicorn on hi trobarem un transport real en una ciutat real: dues referències (al guió, no en dibuix) al tramvia de Brussel·les, si considerem que Tintín viu a la capital belga, a jutjar per les pistes que ens dóna algun àlbum en aquest sentit. Curiosament, les dues vegades que apareix el tramvia, per imperatiu de la trama se’l relaciona amb el robatori de carteres. El tramvia, en segons quines èpoques o circumstàncies, com en tota aglomeració de gent, és especialment procliu a la proliferació de pickpockets. A casa nostra ja en parlava un conegut cuplet:

Fer viatges en tramvia és la mar de pintoresc
i qui tot sovint hi puja… ja està fresc!
L’ull de poll un us trepitja, us insulta el cobrador
i els diners us pren un raffles… d’ocasió.

Un altre tramvia, se suposa que també de Brussel·les, NELS_-_BRUXELLES_-_Gare_du_Midireapareixerà ara dibuixat a Les set boles de cristall. Parlem-ne una mica. El tramvia va aparèixer a la capital belga l’1 de maig de 1869. Totalitza 19 línies i 215 quilòmetres de vies, però n’havia arribat a tenir 241 el 1945 (tres anys abans que la publicació de Les set boles de cristall). La consistent xarxa de transports brussel·lesa es complementa amb diverses línies de metro, famós entre més coses per les seves estacions decorades amb personatges de còmic. També de Tintín, lògicament. En una altra ocasió ens hi referirem amb més calma.

440px-Metro-halleepoortEl que caracteritza la relació entre el tramvia i el metro d’aquella ciutat és el concepte de “pre-metro”: un servei bàsicament a nivell de carrer (tramvia) que discorre ocasionalment per túnels (metro) a les zones de mobilitat més problemàtica. Encara que va aparèixer el 1958 (en ocasió de la celebració de l’exposició universal es va construir un túnel tramviari a la cèntrica Gare du Midi), el pre-metro projectat i executat com a tal va ser inaugurat pel rei Balduí el 1969 (tram De Brouckère-Schuman). És una intel·ligent solució que aprofita els avantatges d’ambdós mitjans de transport i que posa de relleu, una vegada més, l’interès amb què l’Europa seriosa es pren els temes de mobilitat. Sens dubte un transport ràpid, còmode i eficient. I segur, malgrat l’aparició d’algun raffles inoportú.

(continuarà)

[Imatges, de dalt a baix: primeres vinyetes de Les set boles de cristall; antic tramvia preservat al Museu del Transport Urbà, la Gare du Midi els anys 20, estació de pre-metro de Porte de Hal / Hallepoort; foto autor i Wikipedia]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!