VIA A VIA

El món del transport sobre vies i per cable. Bloc de Jordi Casadevall

8 de febrer de 2015
0 comentaris

Via Tintín (i 8: sempre a l’hora)

Als dos àlbums de les aventures de Tintín a la lluna no apareixen vehicles sobre rails. Per lògica, tot el protagonisme se l’enduen els coets i els ginys per circular per territori selenita, de manera que hem d’esperar a L’afer Tornassol per retrobar-nos amb trens i tramvies. I no ho podíem fer en millor lloc: Suïssa. Efectivament, la denominada Confederació Helvètica pot ser considerat el territori que disposa del millor transport públic en termes d’eficiència. La puntualitat dels trens suïssos, i per extensió de qualsevol aspecte de la vida social, ha acabat esdevenint un tòpic. Però qui parla de puntualitat, també ho pot fer de netedat, informació o tracte dels seus empleats.

Gare_de_Cornavin,_entrée_principaleUna part de l’acció de L’afer Tornassol passa a l’estació Cornavin de Ginebra, un dels centres neuràlgics de la xarxa ferroviària suïssa, operada per la SBB-CFF-FFS, la RENFE d’allí. Si ens fixem bé, les sigles CFF (Chemins de fer fédéraux suïsses) apareixen en una de les vinyetes de l’àlbum, que reprodueix fidelment la façana principal de l’estació, construïda als anys vint en un moment de grans obres pel fet d’esdevenir Ginebra la seu de la Societat de Nacions. A les seves andanes podem prendre trens que ens duran a París, Lió, Milà, Venècia, Lausana, poblacions properes i, naturalment, l’aeroport de la ciutat. Precisament el que va a Lausana és el tren que han de prendre els nostres amics Tintín i Haddock per anar a Nyon i trobar el professor Tornassol;  tren que no seran a temps d’agafar: com ha de ser, surt puntualment a l’hora que té marcada.

Si Suïssa excel·leix en el perfecte estat de revista dels seus ferrocarrils, què no dir del seu transport urbà? La suïssa és una societat altament conscienciada pel que fa a l’ordenació de les ciutats, la minimització de la contaminació atmosfèrica i sonora o als aspectes purament estètics del seu mobiliari urbà. Això unit, perquè no dir-ho, a l’alt nivell sòcio-econòmic assolit, ha propiciat una destacada aposta pel transport públic, especialment pel tramvia, superior a la d’altres països.

Ginebra va ser la primera ciutat suïssa (i una de les primeres europees) en disposar de tramvies. El 1862 un servei a cavalls unia la ciutat amb la veïna Carouge, inaugurant així una xarxa que en la pràctica és la més antiga de les europees sense interrupció. Altres fites de la història tramviaire genevesa seran l’electrificació (1894), l’adopció de l’ample mètric (1902) i el progressiu tancament de línies, fins quedar el servei reduït a una de sola (1969). El 1923 s’havia arribat als 119 quilòmetres de línies, 15 dels quals creuaven la frontera amb la veïna França.

En un moment d’aquesta llarga història, els anys cinquanta i seixanta, va circular el tramvia 1965_tw_geneve_rive_1_trecollede la imatge, sospitosament semblant al que apareix a la pàgina 20 de L’afer Tornassol, i molt allunyat en temps i en prestacions dels moderns Bombardier que avui llisquen, lluents, veloços i silenciosos, pels carrers de Ginebra.

Bombardier_Flexity_Outlook_Cityrunner_n°891_Genève

I aquí s’acaba la via Tintín: ni les aventures al Tibet, ni el vodevil de la Castafiore, ni el vol de Sidney van propiciar l’aparició de cap vehicle que fos d’interès per a aquest bloc. Són aventures gestades als anys seixanta i setanta del segle passat, època en què la massiva presència de l’automòbil té la seva contrapartida en la reculada del transport públic sobre vies, especialment l’urbà. Un transport que, com s’ha anat veient unes dècades més tard, no havia dit la seva darrera paraula. Llàstima que Hergè no hagi estat a temps de plasmar-ho en els seus dibuixos de línia clara.

[Imatges: estació Cornevin (Viquipèdia), tramvia antic (www.amtuir.org, foto Trecolle), Bombardier (Viquipèdia)].

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!