VIA A VIA

Aquí teniu una petita notícia del tren commemoratiu del 150è aniversari del ferrocarril de Tarragona a Martorell, que aplegà el diumenge una bona colla d’amics d’aquest mitjà de transport. Encara que sigui amb mancances i molt subjectiva, aquesta crònica sempre serà més complerta que la notícia que oferí ahir dilluns l’inefable Diari de Tarragona, on qualsevol semblança amb la informació és pura casualitat.

* L’acte s’inicia a la mateixa estació de Tarragona (la de les andanes estretes i de la manca d’ascensors per minusvàlids, igual que el 1865), amb una descoberta de placa i parlaments a càrrec de representants municipals i de l’organització (imatge). El regidor tarragoní Zapater treu el tema del corredor mediterrani, que serà l’autèntica “espina dorsal” de la futura mobilitat. Ja ho és ara, una “espina”: la megafonia que interromp les paraules de Zapater anuncia un retard del regional de Tortosa…

* A cada estació del recorregut es reproduirà el mateix esquema: parlaments de regidors (mai a la meva vida havia vist tants alcaldes en un sol dia: s’acosten eleccions), descoberta de placa i interpretació musical d’un fragment d’una peça composta per a l’ocasió per Carles Sans. Per cert, la placa és bilingüe i segueix l’ordre castellà-català per imposició d’ADIF, segons m’asseguren. “Quins collons!” deixa anar un quan se n’assabenta.

* A Altafulla (imatge), l’alcalde formula la mateixa queixa que tots els seus col·legues institucionals: no pot ser que no es pugui anar de Tarragona a Vilafranca sense fer transbord, cosa que sí es podia fer 150 anys enrere. Saludo l’amic i regidor Jordi Molinera, que m’ensenya, orgullós, una foto del seu avi davant una preciosa locomotora de vapor. Per cert, el comboi que ens porta avui no és de vapor com molta gent il·lusionava: raons tècniques o econòmiques (escolliu l’opció que preferiu) hi obliguen.

* Torredembarra rep la comitiva ferroviària amb una sorollosa batucada (imatge). Tot i ser, si no ens han enganyat, la tercera estació de la província en nombre de bitllets venuts, l’edifici presenta un aspecte penós, a l’espera d’unes obres d’arranjament que aviat començaran… però que mai no comencen.

* L’estació de Sant Vicenç de Calders és posterior a l’any de la inauguració de la línia. Per això no té dret a placa, però sí a peça musical, executada no per un conjunt musical sinó per un sol intèrpret amb un peremptori teclat elèctric. Un estudiós local explica a la concurrència (imatge) les vicissituds del lloc: degut al seu interès estratègic com a enllaç ferroviari, va patir intensos bombardejos duran la guerra d’Espanya. Se’n conserven restes d’un búnquer i d’uns passadissos soterranis de possible museïtzació.

(continuarà)

[Imatges: fotos de l’autor]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!