Les noves tecnologies, definitivament, ens han revolucionat l’existència. Qualsevol fet social pot adquirir una nova i insospitada dimensió des del moment que internet hi fa acte de presència. Viatjar, per exemple. Des de casa, còmodament instal·lats, de forma gratuïta i sense cap dels innegables inconvenients que té voltar per aquests mons de Déu, podem conèixer,
Després d’unes vacances massa llargues, reprenc una nova etapa de Propera parada…, i ho faig parlant d’una estació de tren ben significativa: La Plana-Picamoixons. Hi vaig estar ahir després de dècades de no fer-ho. Hi havia passat de jove quan, per anar a algun campament escola, preníem aquells característics trens automotor que per dins semblaven un autocar i que feien
Com que els blocs de Vilaweb estaran inactius aquest cap de setmana, coincidint amb l’esperat canvi en la plataforma que els gestiona, jo també em prendré unes petites vacances digitals que aprofitaré per assabentar-me bé de totes les potencialitats que ens ofereix aquesta nova eina i aplicar-les als meus dos blocs, “Les aigües turbulentes” i
L’endemà va tocar sortir de la capital, ni que fos per fer-se una mica la idea de com és l’illa, i la millor manera de fer-ho va ser prendre el ferrocarril de Sóller. Més que centenari (va ser inaugurat l’abril de 2012), el ferrocarril de Palma a Sóller va néixer com una expressió de l’economia
“En ese momento la población fue estremecida por un silbato de resonancias pavorosas y una descomunal respiración acezante. Las semanas precedentes se había visto a las cuadrillas que tendieron durmientes y rieles, y nadie les prestó atención porque pensaron que era una nuevo artificio de los gitanos que volvían con su centenario y desprestigiado dale
A l’edat que tinc, que ja comença a ser una mica respectable, i per vergonya meva, no havia estat mai a les Illes. Fa alguns dies vaig treure’m aquesta espineta efectuant un viatge llampec de dos dies (ja pots, Jordi!) per passejar-me per Palma, ciutat on vaig sojornar, i visitar el més essencial turísticament, i
Avui es compleixen cent anys exactes de la constitució formal de la Mancomunitat de Catalunya, el primer òrgan polític que abastava tot el territori del Principat després de dos segles i la institució on el catalanisme puixant tingué l’oportunitat de posar les bases del que ara diem “estructures d’estat” en diferents camps: educació, cultura, salut,
Un record per a Iñaki Azkuna, alcalde de Bilbao, mort la setmana que avui acaba. El millor alcalde del món, segons va dictaminar un organisme segons criteris òbviament discutibles. Els ciutadans de la capital biscaina sí estaven d’acord amb aquest títol i així ho corroboraven cada quatre anys. La relació d’Azkuna amb el transport de
Avui fa deu anys d’uns atemptats que van causar la mort a 191 persones com a conseqüència d’una sèrie d’explosions als trens de rodalies de Madrid. Avui també fa deu anys d’una successió de fets que van determinar el resultat de les eleccions tres dies després. El lapse de temps que representa una dècada ens permet
Escena: ahir, un grup de nois acabaven de fer un pagament en una de les zones verdes d’aparcament de Tarragona. No devien estar massa d’acord amb les altes tarifes a pagar o amb el poc entenedor funcionament dels parquímetres, perquè un d’ells va deixar anar (respecto idioma i to col·loquial): – sabes lo que hago
La plaça de Kíev que més notícies està donant aquests dies sempre s’ha conegut com Maidan (que significa, simplement, plaça), però al llarg de la convulsa història de la capital ucraïnesa ha estat batejada de moltes maneres: Perevísyshch (edat mitjana), Kozyne Boloto (“El pantà de la cabra”, segle XVIII), Jreshchátitskaia (fins 1871), Dúmskaia (quan s’hi
La notícia político-sidirodromològica de la setmana ha estat la inauguració-trampa de la línia M3 del metro d’Ankara per part de les autoritats turques, lògicament, però també de Mariano Rajoy. A què ve que el president dels hilillos de plastilina anés a tallar una cinta a la remota Àsia Menor? Doncs perquè la constructora del nou
Marina Tavares Dias: História do Eléctrico da Carris.- Quimera.- s.l., 2005. Com ja anuncia el títol, es tracta d’una complerta història, tant pel text bilingüe portuguès-anglès com per les il·lustracions, dels tramvies de Lisboa (els entrenyables eléctricos). Abarca des de la prehistòria del mitjà de transport més característic de la capital portuguesa fins al final
Teníem pendent parlar dels Brugeoises, els primers trens del metro de Buenos Aires, en ocasió del seu centenari, i amb algun retard arriba aquest apunt. Els Brugeoises es deien així pel fet d’estar fets a la fàbrica de l’empresa Brugeoise et Nicaise et Delcuve, que com el seu nom indica estava situada a la ciutat flamenca de Bruges. També
Avui el metro de Buenos Aires, conegut popularment com subte, fa cent anys. L’1 de desembre de 1913 el vicepresident argentí Victorino de la Plaza inaugurava un tram de l’actual línia A, entre Plaza de Mayo y Plaza Miserere, del primer metro de Sudamèrica. La xarxa va créixer a les primeres dècades del segle fins arribar a les actuals