Marta Garcia-Puig

Bon dia a tothom! Avui m’agradaria parlar de diferències entre les llengües que conec més, diferències que em semblen interessants i que crec que s’haurien d’observar. Sabeu com es diu vi negre en altres llengües? Fixem-nos-hi!VI NEGRE

En català, tenim el vi blanc, el vi rosat i el vi negre.
En castellà, parlen de vino blanco, vino rosado i vino tinto (tinto = ‘vermell fosc’).
En anglès, tenen el white wine, el rosé i el red wine (red = ‘vermell’).
En italià, tenen el vino bianco, el vino rosato i el vino rosso (rosso = ‘vermell’).
En francès, hi ha el vin blanc, el vin rosé i el vin rouge (rouge = ‘vermell’).

Si us hi fixeu, pel que fa al vi blanc i al rosat, totes les llengües estan d’acord en el color, blanc i rosat respectivament. En canvi, pel que fa al vi més fosc, el català és l’únic que diu que és NEGRE, segons les altres llengües és VERMELL. Curiós, no? Aquesta diferència en la denominació ens demostra que cada llengua, i per tant cada cultura, té una manera diferent d’entendre el món. Cada cultura classifica la realitat segons la visió que té del món. Crec que és important destacar que la realitat material, una cosa que sembla tan objectiva i inequívoca, en realitat no ho és: no tothom veu la realitat de la mateixa manera.

MICHELINES

Suposo que tots sabeu què són els michelines (castellà), però sabeu per què es diu així? El Centro Virtual Cervantes ho explica de meravella i ens proporciona molta informació sobre el tema. En resum, podríem dir que ve del cognom de dos emprenedors francesos, André i Édouard Michelin. L’any 1889 van fundar una empresa amb el seu nom, la qual es dedica principalment a la producció de pneumàtics. Com tots sabeu, aquesta empresa té com a divisa un ninot blanc. Com podeu veure, aquest ninot és bastant grassonet i el seu cos està ple de cèrcols de goma blancs. Així, doncs, un dia els plecs de greix que tenim a la cintura van rebre aquest nom, a causa de la semblança existent entre aquests plecs i els cèrcols blancs del ninot esmentat.

Per a més detalls sobre l’origen d’aquesta paraula castellana, podeu anar a la web següent:

Centro Virtual Cervantes/ Rinconete/ Lengua

Ara que ja sabem com es diuen en castellà, cal esbrinar-ne el nom en altres llengües. Com es diu en català? I en italià? I en anglès? Vegem-ho!

CATALÀ: sacsons
CASTELLÀ: michelines
ANGLÈS: love handles
ITALIÀ: maniglie dell’amore

En català, no se sap segur d’on ve sacsó, pot ser que vingui del verb sacsar; és a dir, sacsejar. Si ens hi fixem, tant en anglès com en italià els anomenen ‘nanses de l’amor’ (traducció literal que ens serveix per a entendre el concepte). L’anglès i l’italià ens ajuden a entendre per què en català diem sacsons: la idea és que aquesta part del cos ens serveix per a subjectar l’altra persona mentre fem l’amor. Ara ja comença a tenir una mica més de sentit que el nom d’aquesta zona del cos vingui del verb sacsejar, no creieu?

En resum, el nom que donem a les coses del món que ens envolta reflecteix la nostra manera d’entendre el món, és el reflex de la nostra mentalitat. Tanmateix, moltes vegades no en som conscients, no ens plantegem ni l’origen dels mots ni els conceptes o idees que hi ha darrere de les paraules.

GELAT DE NATA vs GELAT DE VAINILLA

Una cosa tan simple com els sabors dels gelats i fins i tot aquí tenim problemes de traducció: en anglès, no distingeixen aquests dos sabors. Per exemple, si estem parlant del magnum frac i del almendrado, en ambdós casos ells diuen que a dins de la xocolata hi ha vanilla ice cream. Com pot ser que en el cas del magnum frac diguin vanilla ice cream si és nata i no té gust de vainilla? Doncs perquè, en anglès, vanilla també és un adjectiu que descriu un producte bàsic sense característiques especials. En el cas del gelat, quan diuen vanilla ice cream volen dir que és ‘un gelat sense un sabor especial’; és a dir, “insípid”, per dir-ho d’alguna manera.

Avui m’agradaria analitzar algunes coses del català per comparació a altres llengües. Per exemple, us heu preguntat mai per què molts cognoms castellans acaben en -ez? Sabeu què vol dir aquest sufix? Doncs ara ho descobrireu!CASTELLÀEl sufix castellà -ez vol dir ‘hijo de‘, per exemple:
– Hernández vol dir ‘hijo de Hernando‘
– Martínez vol dir ‘hijo de Martín‘
– Sánchez vol dir ‘hijo de Sancho‘

Curiosament, aquesta mateixa carecterística dels cognoms també existeix en anglès, en italià, en alemany, en holandès, en escocès i en irlandès; però NO existeix en català!

ITALIÀ

En italià, hi ha moltes maneres d’expressar l’origen familiar en els cognoms, però només esmentaré les més importants:

– Cognoms acabats en -i: Fan referència al grup familiar i són el reflex de l’ablatiu llatí; per exemple Danieli, Martini, etc.
– Cognoms començats per Fi-: Filangeri vol dir ‘figlio di Anger’ (‘fill d’Anger’), que ve del francès fils; o bé Firidolfi, que vol dir ‘figlio di Ridolfo’ (‘fill de Ridolfo’).

Treccani.it 

ANGLATERRA

Els cognoms que acaben en -son o –sen volen dir ‘fill de’:

– Johnson vol dir ‘fill de John’
– Anderson o Andersen volen dir ‘fill d’Ander’

IRLANDA i ESCÒCIA

Els cognoms que comencen amb O’ són irlandesos, i O’ equival a la paraula of (‘de’):
– O’Hara seria ‘fill de Hara’
– O’Sullivan equival a ‘fill de Sullivan’

Els cognoms començats per Mac o Mc són escocesos i irlandesos, i mac- en escocès i irlandès vol dir literalment ‘fill de’:

– McDonald és ‘fill de Donald’
– MacIntosh és ‘fill de Intosh’

Online Etymology Dictionary

ALEMANY

Els cognoms que porten Von davant:

– Von Humboldt vol dir ‘fill de Humboldt’

HOLANDÈS

Els cognoms que porten Van davant:

– Van Gaal és ‘fill de Gaal’
– Van Gogh és ‘fill de Gogh’

Castellà, anglès, alemany i holandès: Diccionario Etimológico de Chile

Em sembla molt curiós veure que moltes llengües tenen cognoms amb aquest origen i significat i que el català, en canvi, no en té (o almenys jo ho desconec).

————————————————————————————————–

D’altra banda, m’agradaria fer una petita observació sobre la paraula mallorquina melicotó, que segons el diccionari etimològic ve del llatí malum cotonium. Em sembla molt curiós veure que el castellà i el mallorquí tenen aquest orígen i que, en canvi, el català, l’italià, el francès, l’anglès i el portuguès han agafat una altra paraula per denominar aquesta fruita:

– CATALÀ: préssec
– ITALIÀ: pesca
– FRANCÈS: pêche
– PORTUGUÈS: pêssego
– ANGLÈS: peach

que vénen de malum Persicum.

– CASTELLÀ: melocotón
– MALLORQUÍ: melicotó

que vénen de malum cotonium (literalment ‘poma de codony’).

Tot i que l’etimologia diu que ve de malum cotonium (‘poma de codony’), tinc la intuïció que el mallorquí li va donar aquest nom perquè aquest fruit és dolç com la mel i suau com el cotó (mel + cotó = melicotó), i que el castellà va agafar la paraula d’aquí i la va migadapatar posant una n final: melocotón… almenys tindria lògica. Reflexionem-hi, si us plau, reflexionem-hi!

Em complau informar-vos que el proper divendres 13 de juny a les 10h donaré una xerrada sobre el català correcte i sobre diferències entre cultures a la seu del Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Alt Penedès-Garraf

Allà podreu preguntar-me tots els dubtes que tingueu pel que fa al català correcte i també podreu fer aportacions sobre diferències culturals interessants. Us animo a venir, hi esteu tots convidats!

A partir del dia 2 de juny us podeu inscriure al Servei de Català de Vilanova i la Geltrú (INSCRIPCIÓ GRATUÏTA):

De dilluns a divendres, de 10 a 14 hores.
C/ Rasa del Miquelet, 16 – Vilanova i la Geltrú – Tel. 93 811 57 73 – vngcat@cpnl.cat

Per a més informació: web del CNL Alt Penedès – Garraf

Ho organitza: CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (SC del Garraf i Vilanova i la Geltrú).

LA SESSIÓ ESTÀ OBERTA A TOTS ELS CATALANOPARLANTS (NADIUS O NO) QUE VULGUIN CONTINUAR APRENENT! US HI ESPERO!

 

Avui parlaré d’unes quantes celebracions que tenen lloc aquest mes: a Catalunya, el 23 d’abril tenim Sant Jordi, dia de la rosa i del llibre;  a Itàlia, en canvi, el 25 d’abril és la festa della liberazione (festa de l’alliberament), i només a Venècia el 25 d’abril també és la festa de San Marco i la festa del bocolo (rosa). Vegem en què consisteixen aquestes festes i quins origens tenen:23 D’ABRIL:

SANT JORDI, patró de Catalunya i DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE

La llegenda de Sant Jordi explica que en un país anomenat Silene, un drac tenia atemorits els habitants i que, per calmar-lo, li donaven de tant en tant un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia li va tocar a la filla del rei, però Sant Jordi la va alliberar i va vèncer el drac. Gràcies a això, la donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist.

Pel que fa a la tradició de la rosa, que simbolitza l’amor cortès, no se sap exactament quan va començar, però se sap que va ser fa molt de temps, perquè tenim constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Quant al llibre, l’any 1926 Espanya va instaurar el dia 23 d’abril com el dia del llibre, perquè coincidia amb la mort de Cervantes. Aquesta idea, però, la van agafar d’ Anglaterra, que ja feia temps que ho celebrava el 23 d’abril perquè coincideix amb la mort de Shakespeare. Mentre a altres llocs d’Espanya la tradició va anar desapareixent, a Catalunya ha esdevingut una de les diades més celebrades i ha contribuït a la difusió del llibre català.

A més, el 23 d’abril és el Dia Internacional del Llibre.

(Per a més informació: http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cce/recursos/present_sjordi_cat.pdf )
 25 D’ABRIL:

FESTA DELLA LIBERAZIONE (festa de l’alliberament) a Itàlia

Aquest dia és festa nacional a Itàlia. Es va triar aquesta data perquè el 25 d’abril del 1945 va ser quan Torí i Milà es van alliberar del feixisme, però altres ciutats del nord d’Itàlia van ser alliberades uns quants dies abans. De fet, el 25 d’abril representa la fi de la Segona Guerra Mundial a Itàlia: pocs dies després, Benito Mussolini va ser afusellat i les tropes alemanyes es van rendir. Així, doncs, a partir d’aquest dia es va produir un procés de transició que va dur al naixement de la República Italiana (2 de juny del 1946) i a la promulgació de la Constitució.

(Per a més informació: http://dreamguides.edreams.it/italia/25-aprile-festa-della-liberazione )

FESTA DI SAN MARCO a Venècia

Mentre per a la resta d’itàlia el 25 d’Abril només és la festa della liberazione, per als venecians aquest dia també és la festa de San Marco, el patró de la ciutat. San Marco va convertir-se en el patró de la ciutat perquè l’evangelista Marco va evangelitzar els ciutadans vènets. Així, doncs, San Marco es va convertir en el patró de Venècia i el lleó alat va esdevenir el seu símbol.

A l’època de la República de Venècia, La Serenissima (es deia així perquè serena vol dir justa), el 25 d’abril hi havia una processó a la plaça San Marco.

Avui dia, la commemoració religiosa només és el dia 25 d’abril, que va ser el dia de la mort de San Marco.

(Per a més informació: http://www.veneziasi.it/it/tradizioni-venezia/festa-san-marco.html )

FESTA DEL BOCOLO a Venècia

A la ciutat de Venècia, el dia 25 d’abril també és la festa del bocolo, mot venecià que en italià significa bocciolo i en català significa capoll de rosa. Aquest dia els homes regalen una rosa a les dones que estimen (mare, dona, filla…).

Aquest any, es farà un enorme capoll de rosa vivent a la plaça San Marco de Venècia, on participaran més de 1.000 persones. Als assistents que ho sol·licitin se’ls pintarà una rosa a la cara. Tothom qui hi vulgui participar pot fer-ho enviant un correu electrònic a Venezia Rivelata, projecte creat per Alberto Tosi i Elena Tagliapietra.

(Per a més informació: http://www.veneziaunica.it/it/notizie/bocolo-vivente-piazza-san-marco )

Ara que conec totes aquestes tradicions, em sembla molt interessant veure que dos països
coincideixen amb la tradició de regalar una rosa a la dona estimada; però, en canvi, no es fa el mateix dia ni de la mateixa manera: a Catalunya, regalem una rosa a les dones que estimem (mares, filles, germanes, amigues, xicotes, mullers…) el dia de Sant Jordi. En canvi, a Venècia (només en aquesta ciutat italiana, a la resta del país no es fa), regalen una rosa el dia de San Marco, però no es regalen llibres. A més, cal dir que a Itàlia no es celebra San Giorgio (Sant Jordi), si no és que es dona el cas que sigui el patró d’alguna ciutat, cosa que molts amics meus italians desconeixen.

Us heu preguntat mai per què diem pantaló, i no pas una altra paraula, per designar aquesta peça de vestir? Sabeu d’on ve? La veritat és que quasi mai no ens plantegem el perquè de les paraules o expressions, i moltes vegades l’origen és molt interessant i curiós.

Pel que fa a la paraula pantaló, ve de l’italià pantalone, però curiosament ens ha arribat a través del francès pantalon, la qual prové de l’italià. La paraula italiana significa ‘pantaló’ i prové d’un nom propi: Pantalone. Pantalone era un personatge de la Commedia dell’Arte italiana que duia un pantaló llarg vermell (d’aquí ve el nom). Després de la Revolució Francesa, quan es va deixar de portar pantaló curt i es va començar a utilitzar pantaló llarg, va ser quan els francesos es van inspirar en aquest personatge i van decidir utilitzar pantalon. Posteriorment, el català va agafar aquesta paraula francesa i la va adaptar al català pantaló.

Sabeu com es diu rompehuelgas en català? Es diu esquirol. És a dir, un esquirol és una persona que va a classe/ a treballar el dia que tothom fa vaga. Però per què diem esquirol en amb aquest significat? Seria molt més lògic dir una cosa com ara “antivagues”, no? Doncs resulta que el 1855 els treballadors de les fàbriques de Manlleu van fer vaga, tots van fer vaga excepte els qui eren d’un poble anomenat Esquirol. Per això, actualment, quan un dia hi ha vaga i algú no la fa, diem que és un esquirol; perquè fa el mateix que van fer els habitants d’aquest poble català.Molts de vosaltres ja deveu saber que els actors, en lloc de desitjar-nos sort, ens desitgem molta merda. Sabeu per què som tan escatològics? Doncs això ve de l’època que la gent anava al teatre en un cotxe de cavalls. Lògicament, com més cavalls hi havia, més públic; i com més cavalls, més excrements. Per tant, els actors volien que hi hagués molta merda, perquè això volia dir que havia vingut molta gent a veure’ls. D’aquí ve que entre els professionals del teatre ens desitgem molta merda i no pas molta sort. És més, no sé per què, es diu que desitjar molta sort porta mala sort.

Algú sap per què en castellà es diu estar sin blanca? Doncs resulta que ve de la paraula blanca, que a l’època de Felip II era una moneda de poc valor, com el duro que va haver fins fa poc a Espanya. Així, doncs, estoy sin blanca i no tengo un duro tenen el mateix significat i el mateix origen. En italià hi ha un equivalent, que seria non ho una lira (com ja sabeu, la lira era la moneda que hi havia a Itàlia abans de l’euro). I no oblidem l’expressió tan nostrada però en extinció no tinc ni un ral!

Tothom sap quins són els dies de la setmana, però sabeu d’on vénen aquests noms? Si no ho sabeu, continueu llegint! Avui us explicaré l’origen dels dies de la setmana i el significat que tenen.La paraula setmana ve del llatí septimana (‘set dies’). Els noms dels dies provenen dels cossos celestes que els mesopotàmics veien, i els romans ho van adoptar per donar un nom als dies. Tant els mesopotàmics com els romans més tard associaven els cossos celestes als déus, per això van triar aquests noms i no pas uns altres.Si ens hi fixem, els noms dels dies en totes les llengües romàniques (les que conec) tenen el mateix origen i es manté força clarament la forma llatina, i fins i tot les germàniques (anglès i alemany) també hi estan relacionades. Vegem-ho:

LUNAE DIES (en llatí significa ‘dia de la lluna’)

romàniques:

– català: dilluns
– castellà: lunes
– italià: lunedì 
– francès: lundi 

germàniques:

– anglès: Monday 
– alemany: Montag  

En totes les llengües esmentades significa ‘dia de la lluna’.

MARTIS DIES (significa ‘dia de Mart’, déu de la guerra)

romàniques:

– català: dimarts
– castellà: martes
– italià: martedì
– francès: mardi

germàniques:

– anglès: Tuesday
– alemany: Dienstag

Les llengües romàniques conserven l’arrel del déu Mart (Martis), mentre que les germàniques prenen el nom del déu Tiw, que és el déu nòrdic de la guerra.

MERCURI DIES (vol dir ‘dia de Mercuri’, déu dels comerciants)

romàniques:

– català: dimecres
– castellà: miércoles
– italià: mercoledì
– francès: mercredi

germàniques:

– anglès: Wednesday
– alemany: Mittwoch

Com podem veure, totes les llengües conserven la forma del llatí (mercuri). L’anglès dedica aquest dia al déu Woden, el principal déu de la mitologia nòrdica. En alemany, en canvi, Mittwoch simplement vol dir que és ‘el dia del mig de la setmana’. 

IOVIS DIES (significa ‘dia de Júpiter’, déu pare, com Zeus per als grecs)

– català: dijous
– castellà: jueves
– italià: giovedì
– francès: jeudi

germàniques:

– anglès: Thursday
– alemany: Donnerstag

Per als romans, Júpiter és el déu de les tempestes. Precisament el nom alemany d’aquest dia significa ‘el dia del tro’; i en anglès prové del déu Thor, que és qui causava els trons.

VENERIS DIES (vol dir ‘dia de Venus’, deessa de la bellesa i de l’amor)

romàniques:

– català: divendres
– castellà: viernes
– italià: venerdì
– francès: vendredi

germàniques:

– anglès: Friday
– alemany: Freitag

Es pot veure molt clarament que totes les llengües romàniques l’agafen de la deessa Venus i que en les germàniques, en canvi, prové de la deessa Freya (l’equivalent de la nostra Venus).

SATURNI DIES (‘dia de Saturn’, déu del temps)

romàniques:

– català: dissabte
– castellà: sábado
– italià: sabato
– francès: samedi

germàniques:

– anglès: Saturday
– alemany: Samstag

L’anglès conserva de forma evident l’origen llatí: Saturn + day (‘dia de Saturn’). La majoria de les llengües romàniques i l’alemany fan referència a una festa jueva, el Sabbath (repòs).

SOLIS DIES (‘dia del sol’) o DOMINICA (‘dia del Senyor’)

romàniques:

– català: diumenge
– castellà: domingo
– italià: domenica
– francès: dimanche 

germàniques:

– anglès: Sunday
– alemany: Sonntag

A trets generals, en totes les llengües hi ha un origen romà, però les romàniques han canviat el significat clàssic pel religiós Dominicus dies, dia del Senyor.

Després d’haver donat una ullada a tots els dies, ens adonem que en català conservem di del llatí dies en tots els dies de la setmana, però que en castellà s’ha omès. És curiós veure que, en realitat, el castellà és l’única llengua romànica que ho ha omès; perquè el català, l’italià i el francès conserven di, l’anglès utilitza day (que vol dir ‘dia’) i l’alemany usa Tag (que també vol dir ‘dia’). Si ens hi fixem, veurem que en català el di és la primera síl·laba de la paraula (dilluns, dimarts…) i,en canvi, l’italià i el francès ho posen al final (lunedì, martedì… en italià, i lundi, mardi… en francès). Curiós, no?

 

FONTS CONSULTADES:

– Diccionario etimológico De Chile

– Blog del Consorci per a la Normalització Lingüística

– Online Etymology Dictionary (Diccionari etimològic anglès):

Avui voldria parlar-vos de com dir l’hora en diferents idiomes. Feia dies que tenia ganes de fer-ho, perquè m’he adonat que el sistema que utilitza el català és diferent de la manera com les altres llengües diuen l’hora. Tot seguit explicaré la manera correcta de dir l’hora en català, en castellà, en anglès, en italià, en francès i en alemany. Per qüestions d’espai, he abreujat el nom de les llengües de la següent manera:CA: Català
CAS: Castellà
AN: Anglès
I: Italià
F: Francès
AL: Alemany

Si veieu dues frases de la mateixa llengua significa que en aquella llengua hi ha dues possibilitats.

                                     

CA. les cinc (en punt)        CA. les tres i cinc               CA.un quart menys cinc
CAS. las cinco (en punto)  CAS. las tres y cinco          de cinc
AN. it’s five o’clock             AN. it’s five past three      CA.les quatre i deu
I. sono le cinque (precise) AN. it’s three oh five         CAS. las cuatro y diez
F. Il est cinq heures (pile)  I. sono le tre e cinque      AN. it’s ten past four
AL. Es ist fünf Uhr              F. Il est trois heures cinq  AN. it’s four ten
AL. Es ist Punkt fünf          AL. Es ist fünf nach drei    I. sono le quattro e dieci
F. Il est quatre heures dix
AL. Es ist zehn nach vier                                   

CA. un quart de set      CA. un quart i cinc de set CA. dos quarts menys cinc
CAS. las seis y cuarto   CAS. las seis y veinte     de sis
AN. it’s a quarter          AN. it’s twenty past six  CA. un quart i deu
past six                         AN. it’s six twenty          de sis
AN. it’s six fifteen          I. sono le sei e venti      CAS. las cinco y veinticinco
I. sono le sei                 F.Il est six heures vingt AN. it’s twenty-five
e un quarto                   AL.Es ist zehn vor          past five
F. Il est six heures        halb sieben                    AN. it’s five twenty-five
et quart                                                               I. sono le cinque e venticinque
AL.Es ist Viertel nach                                           F.Il est cinq heures vingt-cinq
sechs                                                                   AL. Es ist fünf vor halb sechs

                                  

CA.dos quarts de dues   CA. dos quarts          CA. tres quarts menys cinc
CAS. la una y media        i cinc de vuit              CA. dos quarts i deu de nou
AN. it’s half past one      CA. tres quarts menys CAS. las nueve menos veinte
AN. it’s one thirty           deu de vuit                 AN. it’s twenty to nine
I. è l’una e mezzo/a       CAS. las ocho menos AN. it’s eight forty
F. Il est une heure et     veinticinco                 I. sono le nove meno venti
demie.                            AN. it’s twenty-five   F. Il est neuf heures moins vingt
AL.Es ist halb zwei         to eight                    AL.Es ist zehn nach halb neun
AN. it’s seven thirty-five
I.sono le sette
e trentacinque
F.Il est huit heures moins
vingt-cinq
AL. Es ist fünf nach halb acht

                                

CA.Tres quarts              CA. Tres quarts i cinc     CA. les nou menys cinc
de tres                          de quatre                      CA. tres quarts i deu de nou
CAS. las tres                 CAS. las cuatro             CAS. las nueve menos cinco
menos cuarto                menos diez                   AN. it’s five to nine
AN. it’s a quarter          AN. it’s ten to four       AN. it’s eight fifty-five
to three                        AN. it’s three fifty          I. sono le nove meno cinque
AN. it’s two forty-five    I. sono le quattro         F. Il est neuf heures moins cinq
I. sono le tre meno       meno dieci                    AL. Es ist fünf vor neun
un quarto                     F.Il est quatre heures
F.Il est trois heures      moins dix
moins le quart              AL. Es ist zehn vor vier
AL. Es ist Viertel
vor drei

En català, també diem un quart i mig de cinc (16:23h), dos quarts i mig de cinc (16:37h) i tres quarts i mig de cinc (16:52h). Curiosament, aquest concepte dels quarts i mig no existeix en les altres llengües. Tal com heu pogut observar, si són les 17:25h, en català tenim dues possibilitats: un quart i deu o bé dos quarts menys cinc. Tot i que ambdues són correctes, tendirem a utilitzar la del quart més proper a l’hora en qüestió; per tant, en aquest cas direm dos quarts menys cinc.

En anglès, ja veieu que sempre hi ha dues possibilitats: l’opció amb past/to i l’opció de dir la xifra de l’hora amb la xifra dels minuts. Fins fa poc, l’única opció era la de past/to (it’s twenty past five, per exemple), però l’arribada dels rellotges digitals va fer que es comencés a dir l’hora en format digital (it’s five twenty, per exemple). Amb el pas del temps s’ha acabat imposant la forma digital, i actualment quasi ningú utilitza la forma amb past/to, fins i tot les acadèmies d’anglès estan començant a ensenyar la forma digital de dir l’hora.

En castellà, si us hi fixeu, veureu que s’utilitza el mateix sistema que en anglès (que la forma amb past/to).

L’italià fa servir el mateix sistema que el castellà, amb l’única excepció del minut 35, en què el castellà compta els minuts que queden per a l’hora següent (menos venticinco) i l’italià, en canvi, compta els que passen (e trentacinque).

El francès, però, utilitza exactament el mateix sistema que el castellà: fins al minut 30 diu els minuts que passen i, a partir del minut 30, diu els minuts que queden per a l’hora següent.

L’alemany utilitza una lògica semblant a la de l’anglès tradicional: primer diu els minuts que queden o que passen, després diu nach/vor (que és com past/to en anglès) i finalment diu l’hora de la qual passen o l’hora següent. Tot i això, té una lògica un pèl més complexa que la de l’anglès, perquè quan l’anglès diu que queden vint-i-cinc minuts per a les vuit (it’s twenty-five to eight) l’alemany diu que passen cinc minuts de dos quarts de vuit.

Si ens hi fixem, veurem que el català té una concepció de l’hora diferent de la resta de llengües: en català, parlem de l’hora següent a partir del minut 10 (les 14:10h és un quart menys cinc de tres), mentre que les altres llengües ho fan a partir del minut 30 (o del minut 20 en el cas de l’alemany). El català és l’única llengua que parla d’un quart de l’hora següent, la resta de llengües diuen que passa un quart de l’hora actual. Si us hi fixeu, el català té una altra lògica. Una lògica més rebuscada i menys espontània que la resta de llengües, però. Suposo que per aquest motiu molts catalans no diuen l’hora correctament, però amb esforç es pot fer tot! Ara és l’hora d’estar alerta!

Per a més informació sobre l’hora en català: Optimot i Consorci per a la Normalitzacio Lingüística

Aquesta és la frase més destacada del nadal a Amèrica. Pertany a una cançó que té aquesta mateixa frase com a títol i que se sent per tot arreu des de l’inici del nadal fins a cap d’any. A Amèrica, Irlanda i al Regne Unit cada any per nadal se senten cançons pop que són els èxits del nadal, i aquesta n’és una. En aquests països no s’escolten tant les nadales (Christmas carols), ja que és consideren cursis.enllaç amb la cançó 

Com que he passat gran part d’aquest nadal a Amèrica amb el meu xicot que és irlandès, avui m’agradaria parlar del nadal centrant-me en les diferències existents entre diverses cultures.

SANTA CLAUS – TIÓ DE NADAL – REIS MAGS D’ORIENT

Als països suara esmentats no fan cagar el tió ni tenen Reis Mags, només celebren el dia 25 al matí el Santa Claus (pare Noel). La tradició del seu pare Noel s’assembla molt als nostres Reis Mags, en els següents paràgrafs us en parlaré detalladament.

Des de fa poc, hi ha la tradició que els dies abans de la vigília de nadal els nens vagin a veure el pare Noel, s’asseguin a la seva falda i li diguin només una de les coses que voldrien com a regal de nadal, però no li donen una carta. Antigament, però, era costum escriure-li una carta i enviar-la per correu postal (en alguns casos rebies resposta i en altres no). Així, doncs, avui dia es mantenen les dues tradicions i cadascú tria la que vol: hi ha famílies que van a veure’l i d’altres que li envien una carta.

El dia 24 de desembre a la nit deixen a sobre la taula un plat amb cookies (galetes en anglès americà) i un got de llet per al pare Noel. Quan els nens ja dormen, abans d’anar a dormir, els pares posen els regals a sota de l’arbre de nadal, pengen a la paret un mitjó gran (stocking) per a cadascun dels nens ple de caramels i de petits regalets.  A més, es mengen les galetes (és molt important deixar-ne els bocins al plat!) i es beuen la llet per fer veure que el pare Noel, que estava molt cansat després de carregar els regals, s’ho ha menjat. Finalment, el dia 25 els nens es lleven aviat per obrir els regals, igual que fan els nens catalans amb els regals dels reis el dia 6.

Curiosament, allà els pares també diuen als nens que han de ser bons minyons, perquè si no el pare Noel (en lloc dels reis) els portarà carbó! Però no serà pas carbó de sucre, carbó de debò, el de la barbacoa (coal)!BON NADAL!

Per a dir bon nadal, a Amèrica diuen merry Christmas! i a Irlanda diuen happy Christmas!

Pel que fa al menjar del dia de nadal, és típic en ambdós països menjar gall dindi (turkey), patates aixafades (mashed potatoes), pa torrat triturat amb herbes (stuffing) i talls de pernil dolç a la planxa (grilled ham). A Irlanda, a més, tenen un postre especial per a aquest dia, el Christmas pudding.

SANT ESTEVE

El dia 26 de desembre a Irlanda i a Anglaterra també és festiu, però no es diu Sant Esteve, es diu Boxing Day. Els orígens d’aquest nom són incerts, hi ha qui diu que ve de les caixes (box) que es deixaven a les esglésies per ajudar els pobres i qui afirma que ve de les caixes amb regals que es donaven als treballadors el dia 26 de desembre.

 VIGÍLIA DE CAP D’ANY

En català, és incorrecte dir nit bona o nit vella per a referir-se a la nit del 24 de desembre i a la del 31 respectivament. La manera correcta d’expressar-ho és nit de Nadal (24) i nit de Cap d’Any (31). Si en lloc de parlar de la nit d’aquest dia volem referir-nos a tot el dia, cal dir vigília de Nadal i vigília de Cap d’Any.

Aquest dia en anglès es diu New Year’s Eve (eve vol dir ‘vigília’). Aquest dia a Irlanda i al Regne Unit no es mengen 12 grans de raïm a mitjanit, sinó que es canta una cançó mentre la gent s’agafa de les mans entrecreuant els braços. Aquesta cançó es diu Auld lang syne (cliqueu al damunt per veure el vídeo), i curiosament té la mateixa melodia que la cançó que nosaltres coneixem com l’Hora dels adéus.

Howdy doody?Avui m’agradaria parlar d’expressions curioses i divertides que he descobert en anglès i de les corresponents traduccions al català, castellà i/o italià. La gràcia que tenen és que rimen i, a més, les trobo entranyables! Si cliqueu a sobre del títol de cada paràgraf us apareixerà un enllaç on explica el significat de cadascuna d’aquestes expressions. Espero que us facin gràcia!

Thingy/thingamy (or thingummy)

En anglès utilitzen thingy per a referir-se a un objecte que no saben com anomenar, ja sigui perquè no en recorden el nom ja sigui perquè no el saben. És a dir, thingy seria el que en català anomenem daixonses/dallonses. Per exemple: Where is the thingy to change the TV channel? seria On és el daixonses de la tele? (o sigui, el comandament a distància). L’equivalent italià de thingy és coso.Si en lloc de parlar d’un objecte parlem d’una persona, en anglès es diu o bé thingamy o bé what’s his name/face: Yesterday I met what’s his name and he told me that he is going to retire next year. En castellà, en aquest cas dirien Fulanito o Menganito i, en italià, Tizio, Caio e Sepronio.

Phoney baloney
En anglès, sobretot en anglès americà, per dir que una persona és falsa, que no és sincera, podem dir phoney baloney: I don’t believe anything that guy says, he is such a phoney baloney!

Howdy doody?
Hi ha gent que diu howdy doody? en lloc de dir Hi, how are you? per saludar la família o els amics. Al nord d’Anglaterra, però, es diu How do?, però no és tan “divertit” com el joc de paraules abans esmentat. Els cowboys de les pel·lícules diuen howdy, o sigui que és possible que howdy doody vingui d’aquí.

okey dokey
Us recordeu de l’okey makey? En castellà, afegim el makey perquè rimi amb okey, oi? Doncs en anglès, en lloc d’okey makey diuen okey dokey, perquè la primera de les dues paraules es pronuncia [ouki], no pas [okei]. Així, doncs, la paraula que rima és dokey [douki].

goody goody!
Si una cosa ens sembla bé, en lloc de dir simplement good! podem dir goody goody! per fer una mica de broma. Goody goody també es pot utilitzar per a parlar d’una persona que vol ser tan perfecta que fa ràbia. Potser el concepte que més s’hi acosta en català seria repelent, o en castellà Don Perfecto, tot i que crec que no tenim un equivalent exacte per a aquesta expressió. Vegem-ne un exemple:

– Hey! I found 200 euros on the street! I handed them in to the police.
– Are you kidding me? You are such a goody goody! I would have gone shopping!

shall we risk it for a biscuit?
Quan volem proposar a algú de fer una cosa una mica arriscada, com ara traspassar un carrer amb el semàfor en vermell, podem dir shall we risk it for a biscuit?, així rima i pot resultar divertit. No oblidem que als anglesos els agraden molt els biscuits (galetes)!

easy peasy
Seria com dir bufar i fer ampolles! És d’ús comú per a expressar que una cosa és molt fàcil:
– How was that exam?
– It was easy peasy!

Lovey dovey
S’usa per a dir que una cosa o persona és massa ensucrada, massa sentimental, el que en castellà seria cursi i en català carrincló: Look at them! They are so lovey dovey with each other!

Oopsy-daisy
Aquesta expressió té dos significats: podem dir-la quan algú cau en lloc del més neutre Oops! o bé quan alcem un nen petit que ha caigut a terra, com a onomatopeia que expressa la força que fem en alçar-lo.

finders keepers, losers weepers
Aquesta frase es diu quan algú troba un objecte teu i tu li demanes que te’l torni, per dir que no te’l vol tornar. Seria com dir Quien se fue a Sevilla, perdió su silla!; o sigui, una manera de dir que qui ho troba s’ho queda.

bye-bye!