Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Publicat el 7 de març de 2020

10 CURIOSITATS DE L’IRLANDÈS I D’IRLANDA

Bon dia i bona hora!!!

Avui m’agradaria compartir amb vosaltres algunes coses que he après sobre Irlanda i l’irlandès i que em semblen curioses i interessants. Casualment, aquesta setmana és la Seachtain na Gaeilge (‘setmana de la llengua irlandesa’), així que potser és el moment ideal. He fet una tria i en aquest article n’esmentaré deu. Vegem-les!

1. OTHARCHARR

Aquesta és la paraula irlandesa que vol dir ‘ambulància’. Literalment vol dir ‘cotxe de pacients’ (othar vol dir ‘pacient’ i charr vol dir ‘cotxe’). Em sembla curiós veure que en la resta de llengües que conec utilitzem la paraula ambulància (català ambulància, castellà ambulancia, anglès ambulance, francès ambulance, italià ambulanza) i que en irlandès, en canvi, diuen ‘cotxe de pacients’. De fet, en irlandès té molta més lògica, no trobeu?

2. UISCE BEATHA 

Uisce beatha vol dir ‘whisky’. El que em sembla curiós és que literalment vol dir ‘aigua de la vida’ (uisce vol dir ‘aigua’ i beatha vol dir ‘de vida’). Per tant, sembla com si per als irlandesos el whisky fos tan necessari com l’aigua. La llengua sempre és un reflex de la lògica i de la mentalitat d’un país i això reflecteix la importància del whisky en la cultura irlandesa.

3. PRÁTAÍ 

Les patates en irlandès s’anomenen prátaí. De fet, el nom em va recordar la paraula prat en català i vaig pensar que té molta lògica que es diguin així perquè les patates venen del prat. Què us sembla?

4. LUAS 

A Dublín el tramvia es diu LUAS. Al principi em pensava que era una sigla, però no sabia exactament. Després, però, vaig descobrir que no, que no era una sigla. De fet, és una paraula de la llengua irlandesa i vol dir ‘velocitat’. Quan m’ho van dir, em va semblar força graciós i irònic perquè quan el tramvia passa pel centre de Dublín va molt i molt lent. De fet, pel centre caminar és més ràpid que anar amb el LUAS. Irònic, oi?

5. KRIS KINDLE

A Irlanda l’amic invisible s’anomena Kris Kindle. En altres llocs de parla anglesa (a Amèrica segur i al Regne Unit crec que també) s’anomena secret santa, però a Irlanda en diuen Kris Kindle. Quan ho vaig descobrir, em va semblar curiós i em vaig preguntar per què ho anomenen així. Encara no ho sé, però sembla que ve de l’alemany i vol dir ‘Christ child’.

6. BÁNDEARG 

En irlandès, el color rosa es diu bándearg. Si ho desglossem, bán vol dir ‘blanc’ i dearg vol dir ‘vermell’. I, en el fons, què és el color rosa? Blanc + vermell! Així, doncs, en lloc d’anomenar-lo rosa, té molt sentit anomenar-lo bándearg (blanc-vermell)!

7. AIRGEAD

En irlandès, airgead té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Quan m’ho van dir, em va recordar al francès, perquè en francès passa exactament el mateix. En francès, argent té dos significats: ‘diners’ i ‘argent’. Em sembla molt interessant veure que dues llengües de famílies diferents tenen una paraula que té els mateixos dos significats i, a més, la paraula francesa i la paraula irlandesa s’assemblen molt. Podria ser que la paraula irlandesa vingués del llatí, però no ho sé segur.

8. TRÁTHNÓNA

En irlandès, tráthnóna vol dir ‘tarda’ i també ‘vespre’ perquè en irlandès no tenen una paraula per a dir ‘vespre’. De fet, aquesta és una de les diferències entre irlandès i anglès: l’anglès té afternoon i té evening, però l’irlandès només té tráthnóna. Em sembla interessant aquest contrast anglès-irlandès perquè passa exactament el mateix entre el català i el castellà: el català té tarda i té vespre, però el castellà només té tarde.

9. SRÁIDBHAILE

La paraula sráidbhaile vol dir ‘poble’ en irlandès. Si ho desglossem, sráid vol dir ‘street’ i bhaile vol dir ‘town’. Per què? Doncs molt senzill. Resulta que la manera com les ciutats i pobles estan organitzats a Irlanda és diferent que a Catalunya. A Irlanda, els pobles petits són bàsicament un carrer. Per tant, d’aquí ve la paraula irlandesa per a dir ‘poble’: sráidbhaile seria com dir carrer-ciutat, perquè un poble irlandès seria bàsicament una ciutat formada per un sol carrer.

10. PICTIÚRLANN, LEABHARLANN, BIALANN

En irlandès, moltes paraules acaben amb el sufix –lann. Seria com l’anglès land. Per exemple, pictiúrlann (‘cinema’) és literalment ‘the land of pictures’; leabharlann (‘biblioteca’) és literalment ‘the land of books’; bialann (‘restaurant’) és literalment ‘the land of food’; etc. Els noms tenen molta lògica, oi?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de CATALÀ - GAÈLIC IRLANDÈS, CULTURA, General | s'ha etiquetat en , , per MartaGarciaPuig | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent