Marta Garcia-Puig

Avui tinc ganes de parlar dels noms dels jocs de taula, dels dibuixos animats dels anys 80-90 i d’alguna marca. Per què? Doncs perquè fa uns quants anys vaig començar a veure que a la televisió italiana anunciaven els mateixos jocs que jo tenia de petita, però tenien un altre nom, i la veritat és que em va impactar veure un joc de tota la vida amb un altre nom. I així va començar el meu interès per aquestes coses, i mica en mica vaig anar descobrint altres noms de jocs. Espero que a vosaltres també us sembli curiós!

Comencem parlant de la imatge d’aquest article. Frigo, aquesta marca de gelats que tots coneixem… però a cada país té un nom diferent! Ja veureu!

A Espanya i a Catalunya és FRIGO:

Com es diu a Itàlia? Es diu ALGIDA! La veritat és que jo, en aquest cas, no m’esperava que tingués un altre nom, perquè els italians poden pronunciar frigo perfectament. Potser li han canviat el nom perquè en italià frigo vol dir nevera… no ho sé.

I a Irlanda? Doncs es diu HB.

Al Regne Unit es diu WALL’S:

A Malta, que és literalment una barreja d’Itàlia i del Regne Unit perquè parlen italià i anglès amb accent d’Anglaterra, s’utilitzen tant WALL’S com ALGIDA:

                 

A Xile es diu BRESLER:

A França es diu MIKO:

A Suïssa es diu LUSSO:

A Dinamarca es diu FRISKO:

A Suècia es diu GB GLACE:

A Letònia i Estònia es diu INGMAN:

Als Països Baixos es diu OLA:

A Bèlgica (tant a la zona on es parla francès com a la zona on es parla neerlandès) es diu OLA:

QUIÉN ES QUIÉN?

Us recordeu de la cançó Quién es quién? tú quieres saber… de l’anunci d’aquest joc? Havíem de preguntar coses com És ros? És un home? Té els ulls blaus? i si la resposta era no, havíem de descartar tots els personatges que tinguessin aquella característica física? Després, al final preguntàvem, per exemple, És Bill? I si ens deien que sí, havíem guanyat! Doncs aquest joc a Itàlia es diu INDOVINA CHI, i en anglès li diuen GUESS WHO! Veiem que el nom en italià i en anglès és exactament el mateix, però en castellà no li han dit adivina quién, li han dit quién es quién. Interessant.

 

ELS BARRUFETS

Aquests homenets de color blau que en català anomenem els barrufets, en castellà es diuen LOS PITUFOS, en anglès THE SMURFS i en italià I PUFFI. Ho sabíeu?

Aquest joc, en anglès, l’anomenen X’s and O’s (pronunciat ecsis and ous, el nom de les lletres en plural). Com veiem, en anglès, és més simple: si el joc consisteix en dibuixar X i O, doncs li diem així!HUNDIR LA FLOTA 

Us recordeu d’aquest joc? A mi m’agradava molt! Si us en recordeu, dèiem tocado si ens disparaven en una casella del nostre vaixell, agua si no ens tocaven i tocado y hundido si ens tocaven totes les caselles del vaixell. Sabeu com es deia en anglès aquest joc? BATTLESHIP o BATTLESHIPS. Per dir que hem tocat una casella del vaixell, diuen hit; per dir que no l’hem tocat, diem miss; i per dir que l’hem enfonsat, sunk. Cal dir que m’han explicat que, en anglès, tenien una versió del joc que feia sorolls i no havies de dir hit, miss o sunk, simplement feia un soroll diferent per a cadascuna d’aquestes paraules. Jo no sé vosaltres, però jo aquí Catalunya no vaig veure mai aquesta versió, no sé si existia o encara existeix. En italià, aquest joc es diu BATTAGLIA NAVALE. Per a dir que hem tocat una part del vaixell, cal dir colpito; si no el toquem, hem de dir mancato; i si l’enfonsem, direm colpito e affondato.

SUGUS

No vull fer publicitat de cap marca, però em sembla curiós veure que certes marques canvien de nom d’un país a l’altre. Aquests famosos caramels que tots nosaltres vam menjar quan érem petits, en anglès es diuen OPAL FRUITS. Són com els nostres Sugus, tous i quadrats.

LA VENTAFOCS

Recordeu aquesta pel·lícula de Walt Disney? Sabeu com es diu en altres llengües? En castellà, es diu Cenicienta; en anglès, es diu Cinderella; i en italià, es diu Cenerentola. Però la pregunta és: per què? Aquest personatge és una noia que es dedica a netejar la casa mentre la seva madrastra i germanastres viuen com reines, correcte? Doncs si ens hi fixem, en cada llengua el nom d’aquesta noia reflecteix la feina que fa:

– CAT: VENTAFOCS = venta + focs (és a dir, la que encén la llar de foc)
– CASTE: CENICIENTA = ve de ceniza (és a dir, la que neteja les cendres)
– ANG: CINDERELLA = ve de cinders (que en anglès vol dir cendres)
– ITA: CENERENTOLA = ve de cenere (que en italià vol dir cendres)

Així, doncs, veiem que totes les llengües li donen el nom de la feina que fa, però que el català ho expressa d’una manera diferent: les altres llengües subratllen el tema de les cendres i el català, en canvi, parla del foc. Curiós, no?

Avui compararem certes expressions i veurem com dir una expressió catalana en altres idiomes. Per exemple, com es diu en anglès és bufar i fer ampolles? La resposta és it’s easy peasy o bé it’s a piece of cake. Vegem-ne més:TANT SI NEVA COM SI PLOU

Si tenim molt clar que volem fer una cosa, que la farem tant sí com no, en català podem dir que ho farem tant si neva com si plou. En anglès, en canvi, diuen que ho faràn come rain or (come) shine o bé come hell or high water. 

DOS SON COMPAÑIA, TRES SON MULTITUD

En castellà, hi ha aquesta expressió per a dir que, a vegades, és millor ser pocs i ben avinguts. En anglès, acabo de descobrir que també existeix i diuen two is company, three is a crowd.

NO ÉS DE COLLITA PRÒPIA

Recordo que un dia una amiga italiana va posar una frase al facebook i jo li vaig preguntar si la podia plagiar. Em va dir que sí, que no hi havia problema perquè aquella frase non è farina del mio sacco; és a dir, que no era de collita pròpia.

ANAR AMB EL COR A LA MÀ

Als països anglosaxons també hi ha gent molt sensible, que ha patit molt perquè sempre va amb el cor a la mà, que en anglès és wear your heart on your sleeve. Segons nosaltres, el cor, el portem a la mà; els anglesos, en canvi, el porten a la màniga… curiós!

TEMPTAR LA SORT

Quan en castellà diuen tentar la suerte, els anglesos no provoquen la sort, sinó que provoquen el destí (fate). Com podeu veure, les llengües reflecteixen diferents mentalitats i concepcions del món.

FA MÉS QUI VOL QUE QUI POT

L’equivalent anglès de querer es poder és aquest: Where there is a will, there is a way (literalment vol dir que ‘si hi ha voluntat, hi ha una manera de fer-ho’). En italià, és volere è potere. 

VAL MÉS CURAR-SE AMB SALUT

Com ja sabeu, a vegades, en aquesta vida cal vigilar i no precipitar-se; és a dir, més val curar-se amb salut! En castellà, diuen que más vale prevenir que curar. I en anglès? Doncs ells diuen better safe than sorry; és a dir, és millor anar amb compte que penedir-se d’haver fet alguna cosa. Tenen raó, no creieu? Tant más vale prevenir que curar com better safe than sorry són equivalències del nostre val més curar-se en salut.

RATA DE BIBLIOTECAQuan una persona és molt aficionada a anar a la biblioteca o a llegir, en català diem que aquesta persona és…? En castellà i en italià diuen ratón de biblioteca i topo di biblioteca respectivament. El català, en canvi, és feminista i parla de rata i no pas de ratolí: En Pere és una rata de biblioteca. En anglès, en canvi, no parlen ni de rates ni de ratolins, sinó de cucs! Per tant, qui va molt a la biblioteca és un bookworm (‘cuc de biblioteca’). Per què serà? és que potser als llibres anglesos hi ha cucs i, en canvi, als llibres que hi ha aquí tenim rates?

A TORT I A DRET

Aquesta expressió significa ‘pertot arreu’. Per exemple: Va enrabiar-se tant que va començar a donar cops a tort i a dret. En castellà, diuen a diestro y siniestro; en italià, diuen a destra e a sinistra; i en anglès, left, right and centre. Veieu alguna semblança?

En italià, destra vol dir ‘dreta’ i sinistra vol dir ‘esquerra’, però també vol dir ‘sinistre’. Destrezza, que ve de destra (dreta), vol dir ‘destresa’. Per tant, com podeu veure, el costat esquerre s’associa amb el mal, a desgràcies, i el costat dret s’associa amb la virtut, amb el bé.

En castellà, si us hi fixeu, passa igual: diestro, a part de voler dir ‘hàbil’, també vol dir ‘dret’ i siniestro, a part de voler dir ‘funest’, vol dir ‘esquerre’. És a dir, la dreta seria allò correcte i just i l’esquerra seria allò negatiu i incorrecte. Diccionario Etimológico de Chile

En anglès, la paraula right vol dir ‘correcte’ i també vol dir ‘dreta’. Així, doncs, veiem que la dreta s’associa amb allò correcte. Online Etymology Dictionary

En català, dret òbviament es refereix al costat dret i tort, a l’esquerre. L’esquerra es considera incorrecta, torta, etc. Com podeu veure, totes les llengües tenen aquesta concepció: la dreta és bona i l’esquerra és dolenta.

FER D’ESPELMA

Quan algú queda amb una parella, diem que aquella persona fa d’espelma. En castellà, diuen que hace de aguantavelas (o sujetavelas); en italià, diuen que regge/tiene il moccolo; i en anglès, diuen play gooseberry. 

Moccolo significa ‘espelma’. Per tant, català, castellà i italià parlen d’aguantar una espelma. En anglès, en canvi, no aguanten espelmes, cullen groselles silvestres.

D’on vénen aquestes expressions? Doncs en anglès, es diu play gooseberry perquè al segle XIX les chaperones, que éren dones madures que acompanyaven les noies joves i solteres en públic, collien groselles silevestres mentre la parella que acompanyaven feia les seves coses. (més informació)

En castellà, es diu ir de carabina perquè carabina és el nom castellà del que seria una chaperone. (Més informació)

En italià, es diu reggere/tenere il moccolo perquè fa uns quants segles, els senyors benestants tenien aventures amoroses i per a escapar de casa a la nit i anar a veure l’amant,  necessitaven un criat fidel que els acompanyés per il·luminar-los el camí. Aquest criat, a més, no podia explicar res del que veia a les nits. Així, doncs, com que el criat aguantava una espelma mentre acompanyava el seu amo, aquesta expressió s’ha conservat i avui dia s’utilitza per a parlar d’una persona que acompanya una parella. (Més informació)

Si ens hi fixem, malgrat les diferències, en totes les llengües aquesta expressió té el seu origen en una persona que acompanya una parella, sia un criat sia una dona madura.

 

Avui em dedicaré a parlar d’uns quants errors que la gent fa en català. Comencem pel títol: és el síndrome de Down o la síndrome de Down? Doncs és LA síndrome de Down, perquè síndrome és femení.Ara fixem-nos en la fotografia que he posat de portada… Sí, és racó, i no pas recó. En el cas de síndrome, si ho diem malament és degut a una influència del castellà (en castellà síndrome és masculí), però i recó? Per què hi ha gent que escriu recó? En castellà, no diem recón o rencón, sinó rincón! Si voleu saber d’on ve, continueu llegint i ho descobrireu!

RACÓ vs RECÓ

Aquesta paraula prové de l’àrab rukún, i en català gairebé sempre s’ha escrit amb a, racó. Així ho demostren els diccionaris dels segles XV, XVI, XVII, XVIII i XIX. Després, durant les primeres dècades del segle XX, es va generalitzar la grafia amb e (recó), però a partir de la segona edició del diccionari de Pompeu Fabra (1954) aquesta forma es va abandonar definitivament i es va tornar a utilitzar racó.

DOBLE GÈNERE I DOBLE SIGNIFICAT

Hi ha alguns noms que canvien de significat si canvien de gènere, per exemple:

– EL CANAL: és ‘una obra destinada a conduir masses d’aigua derivades de rius, de torrents, de llacs, etc.’ Exemple: El canal de Panamà
– LA CANAL: és un ‘conducte llarg, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid. La canal del safareig. 

– EL CÒLERA: és ‘una malaltia’. Exemple: Aquell noi té el còlera.
– LA CÒLERA: és ‘una irritació violenta contra algú’. Exemple: No deixis que la còlera et domini.

– UN EDITORIAL: és ‘un article’. Exemple: He llegit un editorial molt interessant aquesta setmana, no recordo a quin diari era.
– UNA EDITORIAL: és ‘una empresa editora’. Exemple: L’editorial planeta és la més famosa pel que fa a la literatura castellana. 

– EL FI: és ‘la finalitat’. Exemple: El fi justifica els mitjans.
– LA FI:  és ‘el final’. Exemple: A la fi de l’any t’adonaràs del progrés que has fet.
Aquestes dues paraules sovint es confonen, perquè el fin (castellà) vol dir la fi en català, i la finalidad (castellà) seria el fi en català i suposo que això crea confusió.

– EL LLUM: és ‘un aparell que fa llum’. Exemple: Apaga el llum, si us plau!
– LA LLUM: és ‘la claror’. Exemple: Aquest pis no té molta llum.
Aquí el castellà diria la luz, per exemple Apaga la luz! i, en català, hauríem de dir Apaga el llum!

– EL PUDOR: és ‘la vergonya’. Exemple: No té gens de pudor.
– LA PUDOR: és ‘la mala olor’. Exemple: Aquesta habitació fa pudor de cremat, què ha passat?

– EL VALL: és ‘una excavació’. Exemple: A l’extrem de ponent hi ha un vall de 2 metres de fondària. 
– LA VALL: és ‘una depressió recorreguda per aigua’. Exemple: La Vall d’en Bas.

– EL CLAU: és ‘un objecte que es clava’. Exemple: Amb un cop de martell vaig aconseguir clavar el clau.
– LA CLAU: és ‘un objecte que serveix per a obrir portes’. Exemple: M’he deixat les claus de casa al cotxe! 

– UN FULL: és ‘un tros de paper i serveix per a escriure-hi’. Exemple: No puc acabar l’examen, m’he quedat sense fulls.
– UNA FULLA: és ‘un òrgan que neix de la tija d’una planta’. Exemple: A la tardor, cauen les fulles dels arbres.

Aquí el castellà també provoca confusions. Com que en castellà un full és una hoja, hi ha gent catalana que diu Em deixes una fulla? quan en realitat estan parlant de fulls.
CONFUSIONS DE GÈNERE

NOMS MASCULINS 
Ull viu! Els noms següents són masculins, no pas femenins!

– ELS afores: En Pere viu als afores de Vilafranca.
– UN avantatge: Ser ric té molts avantatges.
– EL corrent: Avui fa molt corrent d’aire.
– EL costum: Els costums canvien d’un país a l’altre.
– EL llegum: El llegum és molt sa.
– UN pendent: Va caure rodolant pel pendent.
– EL senyal: A l’autoescola t’ensenyen els senyals de trànsit.
– EL titella: De petita tenia molts titelles. 

En casos com aquests, a vegades la confusió és deguda a la influència del castellà, però a vegades crec que és deguda a la semblança entre la sonoritat de molt de corrent i molta corrent. És a dir, en català, quan pronunciem molt de sona com si diguéssim molta i, és clar, jo crec que això fa que la gent pensi que casos com aquest són femenins i que s’escriu molta corrent en lloc de molt de corrent.

NOMS FEMENINS
Atenció! Els noms següents són femenins!

– UNA anàlisi (i no pas anàlisis, que és plural!). Compte perquè en castellà és masculí i porta s final encara que sigui singular! En català, en canvi, en singular no porta s final i és femení! Exemple: Avui m’han fet una anàlisi de sang. 
– LA cercavila: Ahir van fer la cercavila de la Festa Major.
– LA suor: No m’agrada l’estiu perquè no suporto la suor!
– UNA esplendor: El sol estava en la seva més gran esplendor. 
– LES postres: Les postres eren boníssimes! Moltes gràcies!

Així, doncs, com podeu veure, en català moltes vegades ens equivoquem amb el gènere d’algunes paraules i, per tant, cal anar amb compte. Espero que us hagi servit d’alguna cosa i que ho hàgiu entès bé. Ja sabeu que si mai teniu algun dubte, podeu escriure un comentari i us el contestaré.

En aquest article, m’agradaria parlar dels eufemismes que utilitzem en situacions en què no podem dir interjeccions vulgars com ara collons! merda! o coses així, ja que aquests mots només s’haurien de fer servir quan parlem amb els amics o amb la família. Així, doncs, si un dia esteu enrabiats i necessiteu expressar el vostre enuig sense dir paraules grolleres, podeu utilitzar les interjeccions que poso a continuació:ANGLÈS

Si estem enfadats i no volem dir Shit! o Fuck! tenim alternatives com ara:

– Sugar!
– Sugar pops!
– Shoot!
– Fiddlesticks!

Si, en canvi, volem expressar sorpresa, podem utilitzar les següents expressions, que són informals però no vulgars:

– Holy moley!
– Holy cow!
– Jeepers!
– Jeepers creepers!
– Oh my!
– Oh my gosh!

Hem d’anar amb compte amb algunes expressions que s’assemblen: holy moley i holy cow són col·loquials, però holy shit és vulgar.

D’altra banda, hem d’anar amb compte amb l’exclamació Oh my god!, perquè per a molts angloparlants no es pot fer servir el nom de Déu en va, per això existeix l’eufemisme Oh my gosh! (gosh és l’eufemisme de god).

 

CATALÀ

En català, també tenim molts eufemismes, que potser actualment no utilitzem prou sovint.

Per exemple, si volem dir que anem al lavabo sense fer servir paraules malsonants com ara pixar o orinar, podem dir:

– Vaig a canviar l’aigua a les olives, que en anglès irlandès és drain/strain the spuds (spuds vol dir potatoes)
– Vaig a veure el Senyor Roca, perquè la marca dels vàters és Roca
– Anar a fer un riu

Si en lloc d’un “riu” tenim una altra necessitat més “contundent”, podem dir anar a fer de ventre.

Si volem expressar sorpresa o ràbia:

– en lloc de dir collons! podem dir cordons!, cordills! culleres!
– en lloc de cony podem dir coi!
– en lloc d’hòstia!, podem dir òndia!, renoi!, ostres!, ospa!, òstima!, os pedrer! o caram!

Si en algun moment volem dir no fotis! podem dir no fumis! (del verb fúmer, que és col·loquial però no vulgar).

Si en algun moment ens vénen ganes de dir grolleries com ara me cago en Déu!, podem utilitzar els següents eufemismes:

– Caso en déna! (caso és l’eufemisme de cago i déna és l’eufemisme de Déu)
– Casum seuna!
– Me caso en l’olla!

Per a més informació sobre els eufemismes catalans, podeu consultar aquest enllaç

Espero que aquest article us hagi semblat curiós i divertit i que, a més, us serveixi en un futur, en situacions on no pugueu fer servir paraules vulgars.

Recordeu a què jugàveu quan éreu petits? Us recordeu que jugàvem molt a l’aire lliure? Avui m’agradaria recordar vells temps, ja que m’he adonat que en altres països també jugaven a aquests jocs i m’ha semblat curiós. Així, doncs, m’agradaria explicar com es diuen en diversos idiomes (català, castellà, anglès i italià). Cal dir que, molts cops, els jocs tenen moltes variants, jo explicaré la variant a què vaig jugar de petita.FET I AMAGAR (cat) / EL ESCONDITE (caste) / HIDE AND SEEK (ang) / NASCONDINO (ita)

Aquest és el joc més famós dels anys 90. Un dels jugadors la para i ha de comptar fins a un cert número. Un cop acaba, es gira i comença a buscar els altres nens. Vegem com l’anomenen les diverses llengües: totes utilitzen el verb amagar (esconder, hide, nascondere), però el català també diu fer (no acabo d’entendre per què) i l’anglès, tan lògic com sempre, aclareix que després s’ha de buscar (seek).

– fet i amagar
– hide and seek
– nascondino 

TOCAR I PARAR (cat) / PILLA PILLA (caste) / TAG o TIG (ang) / ACCHIAPPARELLA (ita)

Aquest també és un joc molt senzill: hi ha un nen que para i que, per tant, és l’encarregat de perseguir els altres per atrapar-los. Quan aconsegueix atrapar-ne un, s’inverteixen els papers i a la víctima li toca parar, i així successivament. El nom català ja ho diu tot: si et toquen, has de parar. El castellà subratlla el fet d’haver d’atrapar (pillar). El nom anglès probablement prové de l’escocès tig, que significa ‘tocar’. El nom italià ve del verb acchiappare, que significa ‘atrapar’.

– tocar i parar
– acchiapparella
– tag

GALLINA CEGA (cat) / GALLINITA CIEGA (caste) / BLIND MAN’S BUFF o BLIND MAN (ang) / MOSCA CIECA (ita)

Un nen es posa al mig amb els ulls embenats, el fan girar mentre canten la cançó següent (quan jo era petita la cantàvem en castellà): “gallinita ciega, ¿qué se te ha perdido? una aguja y un dedal, date tres vueltas y los encontrarás!”. En anglès i en italià, en canvi, no canten cap cançó. Curiosament, en català i en castellà, la persona que no hi veu és una “gallina”; en anglès, és un “home cec”; i finalment, en italià, li duen “mosca”.



– gallinita ciega
– mosca cieca
–blind man’s buff

XARRANCA (cat) / HOPSCOTCH (ang) / CAMPANA (ita)

En aquest joc es tracta de dibuixar a terra caselles amb números i d’anar saltant a peu coix. Abans de saltar, tirem una pedreta a les caselles. Haurem de saltar fins al final del recorregut, per sobre de la casella que té la pedra, sense trepitjar les línies i tornar. Quan passem per dues caselles que estan una al costat de l’altra, es posen els peus eixarrancats. El nom català ve del verb eixarrancar-se, perquè durant el joc t’eixarranques. En italià, en canvi, crec que es diu campana perquè a terra dibuixen una espècie de campana, tal com veiem al dibuix. També s’anomena mondo o settimana. L’anglès hopscotch és una suma del verb hop (‘saltar a peu coix’) i del nom scotch (que, entre altres coses, significa ‘línia dibuixada a terra’).

– xarranca
– hopscotch
– campana

1, 2, 3, PICA PARET! (cat) / 1, 2, 3, FREEZE! (ang) / 1, 2, 3, STELLA! (ita)

Un nen es col·loca de cara a la paret i els altres a una certa distància. Qui para pica la paret dient “1, 2, 3, pica paret!” i es gira. Mentre diu aquesta frase, els altres jugadors han d’avançar cap a ell, però quan es giri han de restar immòbils. Si qui para veu que algú s’ha mogut, diu el seu nom i aquest jugador ha de tornar a la posició inicial. Quan un jugador arribi fins a la paret, toca el qui para i torna corrent al seu lloc perquè no l’atrapi. Si l’atrapa, li toca parar, i així successivament. En les tres llengües, compten fins a tres; però en català, quan juguem diem que hem de picar a la paret, en anglès subratllen el fet que t’has de quedar immòbil (estàtua) i en italià, no sé per què, diuen estrella (stella). Tanmateix, el nom del joc en anglès és Statues.

– 1, 2, 3 pica paret!
– statues 
– 1, 2, 3 stella!

BALES (cat) = CANICAS (caste) = MARBLES  (ang) = BIGLIE (ita)

Les bales no tenien gaire misteri, simplement posàvem en una línia de sortida les bales de tots els jugadors i les anaven colpejant fins que un dels jugadors arribava a la meta.

– bales
– marbles
– biglie

EL MOCADOR (cat) / LA PAÑOLETA (caste) / RUBA BANDIERA (ita)

Els jugadors es divideixen en dos equips que es col·locaran un davant de l’altre, excepte un jugador, que serà qui aguanti el mocador. Cada equip assigna un número a cada jugador. Per exemple, en el cas que hi hagi deu jugadors, hi haurà dos juadors amb el número 1, dos amb el número 2, dos amb el 3, dos amb el 4 i dos amb el 5. Qui aguanta el mocador dirà un número i els dos jugadors que el tenen han de córrer a agafar el mocador. Quan un l’agafi, ha de tornar corrent al seu lloc abans que l’altre l’agafi. Si l’agafa, queda eliminat. Qui aguanta el mocador anirà dient números fins que només quedin dos jugadors i un d’aquests perdi. A Itàlia, en canvi, no s’eliminen els jugadors, sinó que es dóna un punts fins que un equip arribi als 15 punts. Finalment, a Irlanda, aquest joc no existeix. En català i castellà, parlem d’un mocador, però en italià aclareixen que s’ha de robar, i el que robem és una “bandera” (bandiera).

– Mocador
– Ruba bandiera

M’ESTIMA, NO M’ESTIMA… (cat) / ME QUIERE, NO ME QUIERE… (caste) / M’AMA, NON M’AMA… (ita) / HE LOVES ME, HE LOVES ME NOT… (ang)

A les noies segurament us sonarà aquesta frase, oi? Moltes de nosaltres, quan érem petites, agafàvem una margarida i mentre arrancàvem els pètals dèiem “m’estima, no m’estima, m’estima, no m’estima…” fins que no quedaven pètals. Si l’últim pètal era el de m’estima volia dir que el nen que t’agradava t’estimava. Si no, no t’estimava. Em va semblar molt curiós descobrir que les nenes irlandeses també hi jugaven, i en lloc de dir “m’estima, no m’estima…” deien “he loves me, he loves me not…”. Les nenes italianes també ho feien, i en lloc de dir la forma gramaticalment correcta de “mi ama, non mi ama…” diuen “m’ama, non m’ama“. 

Espero que us hagi semblat curiós saber com es diuen els jocs de la nostra infància en altres llengües. Ara, si un dia feu amistat amb un italià o un irlandès i us poseu a parlar de quan éreu petits, ja sabeu com preguntar-li si jugava a algun d’aquests jocs! I, qui sap, potser acabeu jugant-hi i tot! No se sap mai! Mai dire mai!

Avui m’agradaria parlar d’errors molt comuns relacionats amb les preposicions. Aquests errors es deuen a la influència del castellà, els catalans hem calcat l’estructura del castellà i ha arribat un punt que tothom creu que és correcte.A la imatge de l’article ja trobem un error, sabeu quin és? PER la tarda! En castellà diuen POR la mañana, POR la tarde i POR la noche; però en català hem de dir Al matí, A la tarda i A la nit.

Vegem altres tipus d’errors:

PREPOSICIONS A / EN

Quan parlem d’un lloc, hem d’utilitzar A en els casos següents:

– amb els topònims: Sóc a Vic
– amb l’article definit (el, la, els, les): Seure a la cadira
– amb els interrogatius (quin, quina): A quina classe estudies?

En canvi, utilitzarem EN:

– amb els demostratius (aquest, aquell): En aquesta habitació va néixer Gaudí.
– amb els indefinits (un, algun): Dormirem en un hotel de Tarragona.

Tanmateix, si el lloc és figurat, preferim la preposició EN:

– Aquest factor és clau en el tractament de la malaltia.

COMPLEMENT DIRECTE

En català, els únics casos de complement directe introduïts per la preposició A són els següents: 

– amb els pronoms personals forts: Tu em mires a mi.
– amb tothom, tots o el qual: És molt bona persona, sempre ajuda a tothom.
– casos en què es pot confondre el subjecte amb el complement directe: El perseguia com el gat a la rata.

En la resta de casos, que són la majoria, el complement directe NO porta preposició. Així, doncs, no direm:

– Aquest matí he vist a la Maria, hem de dir Aquest matí he vist la Maria.
– La coneixes, a la senyora Pons?, hem de dir La coneixes, la senyora Pons?
– Ja heu pujat al malalt al cotxe?, hem de dir Ja heu pujat el malalt al cotxe?
– Abraça a ton pare de part meva, hem de dir Abraça ton pare de part meva.
– Avui he somiat amb l’examen de dijous, hem de dir Avui he somiat l’examen de dijous.

CAIGUDA DE LA PREPOSICIÓ

En català, davant de que no posem preposició. Per tant, és incorrecte escriure:

– Vaig tenir la sensació de que queia!, hem de dir Vaig tenir la sensació que queia!
– Hem parlat de que demà plourà, hem de dir Hem parlat que demà plourà.

CANVI DE PREPOSICIÓ

Hi ha verbs que requereixen una determinada preposició; per exemple, el verb pensar porta en: Penso en tu. Però si van seguits d’un infinitiu en lloc d’anar seguits d’una cosa, hem de canviar la preposició: No he pensat a fer-ho.

La majoria de verbs que porten en quan van seguits d’una cosa, porten a quan van seguits d’infinitiu, per exemple:

– Coincidim en moltes coses, però Tots els partits polítics coincideixen a dir que la situació és greu.
– Vaig interessar-me molt en aquell tema, però Estic molt interessada a rebre aquesta publicació
– S’obstina en l’error, però S’obstina a negar-ho.

Altres verbs van seguits de la preposició amb quan introdueixen una cosa, però quan van seguits d’infinitiu utilitzen la preposició de:

– El van amenaçar amb l’expulsió, però El vaig amenaçar de treure’l si no callava.
– Vés amb compte amb els cotxes, però Vés amb compte de no caure.

GUST/ OLOR/ PUDOR DE…

Molta gent utilitzar aquests noms amb la preposició A:

– Aquest pastís té gust a llimona.
– Sento olor a roses.
– Fa pudor a cremat.

però és incorrecte, és un calc del castellà. Així, doncs, en català cal dir utilitzar la preposició DE:

– Aquest pastís té gust de llimona
– Sento olor de roses.
– Fa pudor de cremat.

Com podeu comprovar, en català fem molts errors, i molts d’aquests erors són deguts a una excessiva influència del castellà sobre el català. Espero que aquests articles serveixin per a fer-nos veure que la nostra llengua està molt més malmesa del que creiem, i que també contribueixin a la recuperació del català de debò, el català no malmès.

 

Avui parlaré d’unes quantes celebracions que tenen lloc aquest mes: a Catalunya, el 23 d’abril tenim Sant Jordi, dia de la rosa i del llibre;  a Itàlia, en canvi, el 25 d’abril és la festa della liberazione (festa de l’alliberament), i només a Venècia el 25 d’abril també és la festa de San Marco i la festa del bocolo (rosa). Vegem en què consisteixen aquestes festes i quins origens tenen:23 D’ABRIL:

SANT JORDI, patró de Catalunya i DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE

La llegenda de Sant Jordi explica que en un país anomenat Silene, un drac tenia atemorits els habitants i que, per calmar-lo, li donaven de tant en tant un be i una donzella escollida per sorteig. Un dia li va tocar a la filla del rei, però Sant Jordi la va alliberar i va vèncer el drac. Gràcies a això, la donzella, el rei i tot el poble es van convertir a la fe de Crist.

Pel que fa a la tradició de la rosa, que simbolitza l’amor cortès, no se sap exactament quan va començar, però se sap que va ser fa molt de temps, perquè tenim constància de la celebració de la Fira de roses per Sant Jordi des del segle XV. Quant al llibre, l’any 1926 Espanya va instaurar el dia 23 d’abril com el dia del llibre, perquè coincidia amb la mort de Cervantes. Aquesta idea, però, la van agafar d’ Anglaterra, que ja feia temps que ho celebrava el 23 d’abril perquè coincideix amb la mort de Shakespeare. Mentre a altres llocs d’Espanya la tradició va anar desapareixent, a Catalunya ha esdevingut una de les diades més celebrades i ha contribuït a la difusió del llibre català.

A més, el 23 d’abril és el Dia Internacional del Llibre.

(Per a més informació: http://www.gencat.cat/cooperacioexterior/cce/recursos/present_sjordi_cat.pdf )
 25 D’ABRIL:

FESTA DELLA LIBERAZIONE (festa de l’alliberament) a Itàlia

Aquest dia és festa nacional a Itàlia. Es va triar aquesta data perquè el 25 d’abril del 1945 va ser quan Torí i Milà es van alliberar del feixisme, però altres ciutats del nord d’Itàlia van ser alliberades uns quants dies abans. De fet, el 25 d’abril representa la fi de la Segona Guerra Mundial a Itàlia: pocs dies després, Benito Mussolini va ser afusellat i les tropes alemanyes es van rendir. Així, doncs, a partir d’aquest dia es va produir un procés de transició que va dur al naixement de la República Italiana (2 de juny del 1946) i a la promulgació de la Constitució.

(Per a més informació: http://dreamguides.edreams.it/italia/25-aprile-festa-della-liberazione )

FESTA DI SAN MARCO a Venècia

Mentre per a la resta d’itàlia el 25 d’Abril només és la festa della liberazione, per als venecians aquest dia també és la festa de San Marco, el patró de la ciutat. San Marco va convertir-se en el patró de la ciutat perquè l’evangelista Marco va evangelitzar els ciutadans vènets. Així, doncs, San Marco es va convertir en el patró de Venècia i el lleó alat va esdevenir el seu símbol.

A l’època de la República de Venècia, La Serenissima (es deia així perquè serena vol dir justa), el 25 d’abril hi havia una processó a la plaça San Marco.

Avui dia, la commemoració religiosa només és el dia 25 d’abril, que va ser el dia de la mort de San Marco.

(Per a més informació: http://www.veneziasi.it/it/tradizioni-venezia/festa-san-marco.html )

FESTA DEL BOCOLO a Venècia

A la ciutat de Venècia, el dia 25 d’abril també és la festa del bocolo, mot venecià que en italià significa bocciolo i en català significa capoll de rosa. Aquest dia els homes regalen una rosa a les dones que estimen (mare, dona, filla…).

Aquest any, es farà un enorme capoll de rosa vivent a la plaça San Marco de Venècia, on participaran més de 1.000 persones. Als assistents que ho sol·licitin se’ls pintarà una rosa a la cara. Tothom qui hi vulgui participar pot fer-ho enviant un correu electrònic a Venezia Rivelata, projecte creat per Alberto Tosi i Elena Tagliapietra.

(Per a més informació: http://www.veneziaunica.it/it/notizie/bocolo-vivente-piazza-san-marco )

Ara que conec totes aquestes tradicions, em sembla molt interessant veure que dos països
coincideixen amb la tradició de regalar una rosa a la dona estimada; però, en canvi, no es fa el mateix dia ni de la mateixa manera: a Catalunya, regalem una rosa a les dones que estimem (mares, filles, germanes, amigues, xicotes, mullers…) el dia de Sant Jordi. En canvi, a Venècia (només en aquesta ciutat italiana, a la resta del país no es fa), regalen una rosa el dia de San Marco, però no es regalen llibres. A més, cal dir que a Itàlia no es celebra San Giorgio (Sant Jordi), si no és que es dona el cas que sigui el patró d’alguna ciutat, cosa que molts amics meus italians desconeixen.

AVÍS: AQUEST ARTICLE NO ÉS APTE PER A MENORS DE 18 ANYS I LES EXPRESSIONS QUE CONTÉ NOMÉS ES PODEN UTILITZAR EN SITUACIONS MOLT INFORMALS (AMB AMICS O EN FAMÍLIA)!No sé si mai us hi heu fixat, però jo fa poc em vaig adonar que la llengua catalana és molt escatològica. Un dia, mentre parlava amb els amics sobre l’origen de l’expressió molta merda! em van venir al cap altres paraules i expressions escatològiques i, després de comparar el català amb l’anglès (la llengua del meu xicot), em vaig adonar que el català és una llengua molt escatològica. Vegem-ho!

CAGATIÓ: Fer cagar el tió de nadal és una tradició que, com ja sabeu, existeix només a Catalunya. A més, en algunes famílies catalanes com ara la meva, el tió caga una caca de plàstic: quan un nen ja ha fet cagar el tió, aixeca la manta i troba una caca de plàstic vol dir que ja s’han acabat els regals.

CAGANER: Tot i que el pessebre, el fan també a la resta d’Espanya i a altres països, el caganer només existeix als Països Catalans.

MOLTA MERDA!: Tal com vaig explicar en un article anterior, aquesta expressió s’utilitza molt en el món teatral, però ara voldria destacar el fet que és una expressió escatològica. En italià, curiosament, també existeix aquesta expressió – diuen merda! – i té exactament el mateix origen. També podem dir in bocca al lupo! en italià, i la resposta ha de ser crepi! – si es respon gràcies! porta mala sort -. En francès, hi ha merde! en contextos artístics.

En anglès, en canvi, no hi ha una expressió escatològica per a aquest tipus de situació, els actors diuen break a leg! – no diuen good luck perquè es creu que porta mala sort, de la mateixa manera que hi ha la superstició que dir molta sort!  porta mala sort en català i dir buona fortuna porta mala sort en italià. Però per què es diu break a leg? Doncs es comenta que si has actuat molt bé hauràs de doblegar un genoll per a saludar el públic, i “doblegar el genoll” equivaldria a “trencar-se la cama”, més o menys.

MERDA! / ME CAGO EN …!: Com ja sabeu, quan els catalans ens enfadem diem coses com ara me cago en tot!, me cago en l’ou! o me cago en l’olla! Els anglesos, quan s’enfaden, no defequen, l’única expressió escatològica que hi ha és Shit! 

ETS UN CAGAMANDÚRRIES!: Alguns catalans utilitzem aquesta paraula en un registre vulgar per a definir una persona que és molt covarda o inútil.

TREPITJAR UNA MERDA: La saviesa popular diu que trepitjar merda porta bona sort. Es diu que si compres un número de loteria després de trepitjar una merda, et tocarà la loteria! Jo no sé si és cert perquè no compro mai loteria, ni tant sols en una desafortunada situació com aquesta; però si algú em confirma que és cert, seria qüestió de plantejar-s’ho.

FA CAGUERA!: Per exemple, quan veiem una parella d’enamorats acaramel·lats, exclamem Mare meva, fan caguera! Em va semblar curiós veure que en italià tenen una expressió molt semblant que s’utilitza amb el mateix significat: fa cagare! (‘fa cagar’ literalment, però l’equivalent català és fa caguera!).

CAGAR-SE A LES CALCES i SER UN CAGAT: Si una persona es queda paralitzada, no reacciona i no s’atreveix a fer una cosa arriscada, diem que s’ha cagat a les calces, encara que sigui un noi i dugui calçotets. Així, doncs, seguint aquesta lògica, direm que aquesta persona és un cagat.

FER UN PET COM UNA GLA: No sé per quina raó, però quan una cosa explota diem que fa un pet com una gla.

ANAR PET: En el llenguatge informal, entre amics, si algú ha begut massa i va molt borratxo, diem que anava pet.

PET DE MONJA: No, no us escandalitzeu, no té un sentit literal! Un pet de monja és una galeta petita i rodona que podeu trobar en moltes botigues d’alimentació.

ANAR DE PET A… : Aquesta expressió, la utilitzen molt els pares, per exemple, quan diuen al seu fill que se’n vagi a dormir. La mare li diu, per exemple: Després de sopar, de pet al llit!, que voldria dir quan acabis de sopar, te’n vas directe/ de seguida a dormir!

NO S’AGUANTA ELS PETS: Amb tot el respecte del món per a la gent gran, però moltes vegades, quan volem dir que certa persona ja és vella, que repapieja, en un registre vulgar diem que no s’aguanta els pets.

PIXAR FORA DE TEST: En català, també pixem fora de test; és a dir, diem coses que no hauríem de dir en un moment determinat.

PIXAR-SE DE RIURE: Els catalans també ens pixem de riure; és a dir, riem tant que fins i tot ens pixem a sobre (metafòricament parlant, és clar!).

CAGAR-LA: Però no sempre riem, a vegades també la caguem; és a dir, fiquem la pota dient una cosa que no hauríem d’haver dit o bé fem una cosa que no hauríem d’haver fet.

VÉS-TE’N A LA MERDA!: Quan ens enfadem molt amb algú, a vegades l’enviem a la merda.

SÓN CUL I MERDA: Si dues persones són molt amigues, estan molt ben compenetrades i sempre van juntes, diem que són cul i merda. Els italians, en canvi, diuen que són “cul i camisa” (culo e camicia).

ETS UN CAGADUBTES!: Una persona que sempre està indecisa, que mai no sap què fer, és un/una cagadubtes.

EMMERDAR ALGÚ i UN MERDER!: Si algun cop us trobeu en una situació molt complicada, una situació compromesa en què dues persones estan barallades i vosaltres no sabeu a quina defensar, us heu ficat en un merder! I si, després, demaneu ajuda a algú per solucionar-ho, aquesta persona segurament us dirà que no l’emmerdeu!

 

Suposo que heu vist molts cartells d’aquest tipus. Doncs bé, en català és incorrecte dir No utilitzar, és un error degut a la influència del castellà. En castellà, per a donar una ordre negativa s’utilitza no + infinitiu. En català, en canvi, s’ha d’usar no + 2a persona del plural. Per tant, en el cas de l’ascensor de la foto, la frase correcta és No l’utilitzeu en cas d’emergència. Per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics com ara rètols i avisos, se sol utilitzar la segona persona del plural de l’imperatiu; és a dir, el tractament de vós (no pas el de vostè o vostès): estireu, empenyeu, no creueu les vies, etc. A més, no ens oblidem del pronom que substitueix a ascensor: el!Per desgràcia, en català hi ha bastants verbs que s’utilitzen de manera incorrecta. Tot seguit, en veurem uns quants casos:

HI HA QUE / TENIR QUE / TENIR DE / SER PRECÍS

Deveu haver notat que molta gent utilitza aquestes construccions per a expressar obligació, per exemple: Hi ha que estudiar molt; Tinc que estudiar o bé Tinc d’estudiar i Per a aprovar és precís estudiar molt. Les construccions hi ha que, tenir que i tenir de no existeixen en català; ser precís, en canvi, sí que existeix, però té un significat molt diferent: l’adjectiu precís vol dir ‘exactament determinat o definit, no equívoc’. Per exemple, podríem dir frases com ara El metge va fer un diagnòstic precís (és a dir, amb precisió).

En català, tenim moltes perífrasis i construccions que expressen obligació:

– Haver de + infinitiu: Divendres he d’entregar un treball.

– Deure + infinitiu: L’ésser humà deu menjar per viure.

– Cal + infinitiu: Cal menjar a poc a poc.

– Ser necessari: És necessari menjar a poc a poc.

– S’ha de + infinitiu: S’ha de respectar el medi ambient.

QUINA HORA ÉS? NO HO SÉ, SERAN LES QUATRE

Segur que heu sentit diàlegs d’aquest tipus. En aquest cas, el futur no s’utilitza com a futur pròpiament dit, sinó que s’utilitza per a expressar probabilitat: Exemples: Aquest regal serà de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, serà en una reunió de feina; No sé quin preu té, serà 10 euros aproximadament. Tanmateix, aquest ús del futur és incorrecte, per a expressar probabilitat una opció és el verb deure + infinitiu. Així, doncs, aquestes frases s’haurien de formular de la següent manera: Aquest regal deu ser de la Maria; L’Anna no contesta el meu missatge, deu ser en una reunió de feina; No sé quin preu té, deu ser 10 euros aproximadament. Curiosament, l’italià s’assembla al castellà, perquè també expressa probabilitat amb el futur: che ore sono? boh, saranno le dieci! L’anglès, en canvi, fa com el català, utilitza el verb deure (must): She must be quite rich, because she bought a ferrari! Un altre recurs per a expressar probabilitat és amb l’adverbi potser: Potser no contesta perquè està enfeinada.

EL CONÈIXER BÉ DIFERENTS IDIOMES OBRE MOLTES PORTES

Llevat de casos molt concrets, no es pot posar article davant d’un infinitiu (el conèixer). En casos així, cal dir Conèixer bé diferents idiomes obre moltes portes o bé Saber molta història no et dóna dret a tractar-me així.

GERUNDI

Aquest és un dels grans temes, el gerundi s’utilitza molt més sovint del que s’hauria d’utilitzar. A continuació, us faré una llista de tots els usos erronis del gerundi:

– Quan expressa una acció posterior a l’acció del verb principal: Va caure trencant-se la cama. Evidentment, primer caiem i després ens trenquem la cama, per tant no podem usar el verb trencar en gerundi. La frase correcta seria Va caure i es va trencar la cama.

– Quan equival a una oració subordinada amb el valor d’un adjectiu: El Govern ha aprovat un decret regulant els estudis universitaris (vol dir un decret que regula els estudis universitaris).

– Quan expressa la finalitat: Li va tocar assistir a la reunió defensant els veïns (hauria de ser per defensar els veïns).

– Quan equival a una frase amb la conjunció i: El deute queda satisfet, servint aquest document de carta de pagament. Aquí el que es vol dir és que El deute queda satisfet, i aquest document serveix de carta de pagament. 

DE + INFINITIU

En català, no tenim la combinació de + infinitiu per a dir una condició, per exemple: D’haver-ho sabut, no hi hauria anat. En casos així hem de dir Si ho hagués sabut, no hi hauria anat.  

PORTAR + GERUNDI

Quan volem expressar la durada d’una acció, no és correcte dir Porto tres hores esperant-te o Porto cinc anys treballant aquí. Això és un calc de l’expressió castellana llevo (tanto tiempo) haciendo (tal cosa).  Així, doncs, en català correcte hem de dir Fa tres hores que t’espero o bé Fa cinc anys que treballo aquí. 

 

Segur que molts de vosaltres heu vist mil cops aquest cartell per Barcelona, però segurament molt pocs us deveu haver adonat dels dos errors garrafals que hi ha.En primer lloc, veiem la frase Fes-te’n soci d’ Aldees infantils SOS. No us grinyola una mica? Doncs sí, aquí sobra el pronom en ( ‘n ), perquè ja posa d’Aldees infantils SOS, per tant el pronom sobra i la frase hauria de ser Fes-te’n soci. Els pronoms serveixen per a substituir noms o sintagmes nominals i els posem per no repetir una cosa que ja hem dit. Per exemple, si ja he dit que vull comprar pomes i algú em vol preguntar quantes en vull, em dirà quantes en vol?; on el pronom en substitueix pomes. Per tant, si dic en no dic pomes. En aquest cartell passa el mateix: si poso el pronom en, no he de posar d’Aldees infantils SOS.

El segon error i el més greu és Trucan’s. Com molts ja sabeu, el pronom que es refereix a nosaltres és ens. Quan aquest pronom va darrere d’un verb que acaba en vocal, per no tenir dues vocals juntes traiem la e del pronom i ens queda ‘ns, oi? Per tant, si ho ajuntem al verb Truca ens queda Truca’ns, i no pas Trucan’s! Ull viu!

A part d’aquest cartell, avui m’agradaria parlar d’altres errors de morfologia verbal molt comuns que esgarrifarien el pobre Joan Xuriguera, l’autor del llibre verd de verbs catalans que tothom que ha estudiat català té a casa:

1. SAPIGUÉS, SAPIGUESSIS, SAPIGUÉS, SAPIGUÉSSIM, SAPIGUÉSSIU, SAPIGUESSIN I SAPIGUT: Quants de vosaltres heu dit o heu sentit dir coses com ara si ho hagués sapigut, no li hauria dit això! o bé si ho sapigués, t’ho diria? Doncs no són correctes! Sapigués, sapiguessis, etc. no són formes verbals correctes en català. En català, el present de subjuntiu del verb saber és sàpiga, sàpigues…, però l’imperfet de subjuntiu és sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin i el participi és sabut, no pas sapigut.

2. QUEPO (present), CAPIGUÉS, CAPIGUESSIS, CAPIGUÉS, CAPIGUÉSSIM, CAPIGUÉSSIU, CAPIGUESSIN I CAPIGUT: Igual que passa amb el verb saber, l’imperfet de subjuntiu i el participi del verb cabre que molts hem utilitzat no és correcte, cal dir si hi cabés ho posaria dins de la bossa o no hi ha cabut, en comptes de capigués i capigut. Així, doncs, l’imperfet de subjuntiu del verb cabre és cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin; i el participi és cabut.

3. BEGUENT, RIGUENT: És incorrecte dir no et passis tot el dia beguent o ens vam passar tota la tarda riguent. En lloc de beguent hem de dir bevent i en comptes de riguent direm rient.

4. POGUER, SAPIGUER: Els verbs poguer i sapiguer són incorrectes, en català tenim els verbs poder i saber. Així, doncs, quan algú ens pregunti per què no hem fet una cosa, no direm ho sento, no vaig poguer, sinó no vaig poder.

5. CONEIXO, CONEIXI: Frases com ara No el coneixo gaire, només l’he vist un dia o bé quan el coneixi millor, potser li dic de quedar són incorrectes! Coneixo i coneixi no existeixen, hem de dir jo conec i quan el conegui millor. 

6. FAGI, FAGIS, FAGI I FAGIN: Molta gent diu quan fagi els deures o quan et fagis gran... però no és correcte, el present de subjuntiu en català del verb fer és faci, facis, faci, fem, feu, facin.  

A petició d’un seguidor d’aquest blog, avui parlaré del tema més espinós i més debatut de la llengua catalana: PER I PER A. Tenint en compte que és el tema que més costa fins i tot als estudiants de Traducció i Interpretació i que, a més, ni els mateixos experts no es posen d’acord a l’hora d’establir les normes, és tot un repte haver d’explicar a un públic no especialitzat quan s’ha d’utilitzar l’un o l’altre. Així, doncs, intentaré resumir-ho al màxim perquè no es faci avorrit i no utilitzaré terminologia lingüística perquè sigui entenedor.PER/PER A + SUBSTANTIU 

Aquest apartat, el resumiré molt perquè no presenta tantes dificultats. Podríem resumir la llista de casos dient que quan el nom que segueix la preposició per o per a és la destinació o el destinatari (el dia per al qual fem alguna cosa, la finalitat, etc.) utilitzem PER A. En la resta de casos, utilitzem PER. Exemples:

PER A

– D’aquí a una hora surt un avió per a Nova York. (destinació)
– Hem reservat taula per a dijous. (dia “destinatari”)
– Han deixat una carta per al veí de dalt. (destinatari)

PER

– Tothom el té per beneit. (= com a)
– L’he vist per casualitat. (Manera)
– Són vint euros per barba. (distribució)
– Ho ha venut per quatre cèntims. (equivalència o substitució)
– La fàbrica ha estat ocupada pels treballadors. (Complement agent)
– Estigues per mi! (estar per)
– Ha tirat el nen per la finestra. (lloc)
– M’ha llogat l’apartament per dos mesos. (=durant)
– Per Nadal, cada ovella al seu corral. (=a l’època de)
– Per ara no hi podem fer res més. (per + ara/avui)
– Han cedit per por. (causa)
– T’ho faré dur per missatger. (mitjà)
– És molt espavilat per l’edat que té. (=tenint en compte)

Hi ha, però, un cas que cal explicar detalladament perquè costa una mica. Posaré un exemple que ajuda molt:

– Per a l’Anna, això és massa difícil. (A l’Anna li costa)
– Per l’Anna, això és massa difícil.  (Segons l’Anna, això és difícil per a tothom)

PER/PER A + INFINITIU 

Aquí vénen els problemes!

PER 

– Sóc aquí per ajudar-te. (indica finalitat i el podem substituir el per per amb la intenció de, i el subjecte del verb que precedeix el per i el subjecte de l’infinitiu que hi ha després del per ha de ser el mateix: qui és aquí? jo. Qui ajuda? jo. És el mateix)
– L’han fet fora per haver-se quedat diners de la caixa. (l’infinitiu és la causa)
– Encara em queda molta feina per fer (el per es pot substituir per pendent de)
– Això, per dir-ho d’una manera suau, és un gran problema. (indica manera)

PER A 

– Per a obtenir la beca, primer l’has de sol·licitar. (quan el per a és una condició i, per tant, es podria substituir per si vols…, en aquest cas si vols obtenir una beca)
– L’hem contractat per a netejar els vàters (indica finalitat, però el subjecte del verb que precedeix el per i el verb que el segueix NO és el mateix: qui l’ha contractat? nosaltres. Qui netejarà els vàters? ell/ella)
– No tinc temps per a pensar (es pot substituir per destinat a)
– Verbs que requereixen l’ús de per a: servir, utilitzar, faltar, aprofitar, preparar, guanyar i sinònims. Exemple:  La goma serveix per a esborrar.
– Paraules que exigeixen per a: prou, massa, etc. Exemple: No hi ha prou menjar per a tots.
– Complements finals on no hi ha intenció, perquè el subjecte és inanimat o perquè el verb no indica una acció: No és bo per a res. (no hi ha acció)

Ara, per comprovar si ho heu entès, us proposo un exercici: us dono unes quantes frases i vosaltres m’heu de dir si hi hem de posar per o per a. Podeu fer-me una llista amb el número de la frase i per o per a en un comentari i la setmana que ve, en el proper article, publicaré les respostes correctes. Apa, ànims!!

1. Anguita reclama suport ______ petits i mitjans empresaris.
2. Mesures de seguretat sense precedents a Belfast _______ partit contra Éire.
3. La Seguretat Social modificarà el sistema de les pensions _______ invalidesa.
4. El Consell Escolar Municipal de Barcelona rebutja les modificacions d’Ensenyament ________ curs que ve.
5. Berlín recorda la crema de llibres feta _______ nazis fa seixanta anys. 
6. No hi havia prou seients ________ tothom.
7. _______ l’edat que té, trobo que encara es conserva prou bé.
8. _______ mi que li deu haver passat alguna cosa.
9. Aquesta feina és massa difícil ________ mi.
10. Ho he comprat ______ tornar-ho a vendre.
11. Ha llogat una noia ______ ajudar-la a portar la comptabilitat.  

Avui m’agradaria comentar algunes peculiaritats del català. Per començar, us voldria posar l’exemple d’una cançó de La Trinca que es diu Coses de l’idioma:http://www.youtube.com/watch?v=WRRnuFARDkk

En aquesta cançó, el pobre home va a Madrid i diu coses com ara esparcir la niebla i que el coche le hace higo; però, en realitat, parlar castellà no és soplar y hacer botellas ou ray! Suposo que tots els exemples que surten a la cançó us semblen obvis i deveu pensar que ja ho sabeu, tot això. D’acord; però què me’n dieu, de la cançó Aniversari feliç?Quan un nen fa anys, molts de nosaltres cantem la famosa cançó del Club Súper 3: Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys… En canvi, si la persona que fa anys és un adult, cantem Aniversari feliç, aniversari feliç, et desitgem tots nosaltres… Aquesta última cançó és una traducció literal del castellà Cumpleaños feliz que no quadra amb la melodia de Happy birthday to you per més que intentem allargassar les paraules, per això algú es va inventar la següent cançó: El temps passa volant, els petits es fan grans, sembla ahir que vas néixer, i ara ja tens X anys! Què us sembla? Aquesta és la proposta que fa Pau Vidal al seu llibre El catanyol es cura.

La situació de diglòssia que hi ha a Catalunya (situació de desigualtat entre dues llengües) fa que per a molts parlants la versió castellana tingui més gràcia que la pròpia, per això calquen l’expressió castellana al català. Un exemple d’aquest fet és la frase Que no t’enteres, Contreras!, que és una mala traducció del Que no te enteras, Contreras! castellà. En català, tal com proposa Pau Vidal, podem dir Que estàs a la lluna, Vedruna! 

Pel que fa a la fonètica, podem veure que la diferència entre els sons b i v en català central s’ha perdut, només en alguns punts dels Països Catalans encara es conserva aquesta distinció. En castellà estàndard passa el mateix, la b i la v es pronuncien de la mateixa manera. Curiosament, però, en italià i en francès aquestes dues consonants corresponen a dos sons completament diferents, igual que en anglès.

Finalment, volia parlar de l’ela geminada (l·l). La pronunciació original d’aquesta grafia correspon a dues eles, però actualment aquest so s’ha perdut en la majoria dels dialectes i no es distingeix del d’una sola ela (l). En canvi, en italià conserven aquest so; però no l’escriuen amb ela geminada, l’escriuen amb dues eles (collo, palla, bellezza…).

VIDAL, Pau. El catanyol es cura. Barcelona: Barcanova, 2012.