Bon dia a tothom!!
Avui escriuré un article que fa temps que volia escriure. M’agradaria comparar els nombres cardinals (de l’1 al 30 i després del 30 fins al 100 comptant per desenes) en diverses llengües. Les llengües que inclouré són el català, el castellà, l’anglès, el gaèlic irlandès, l’alemany, l’italià, el vènet, el piemontès i el francès. Espero que us sembli interessant. Som-hi!
CATALÀ
u, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu,
onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint,
vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta,
quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta i cent.
CASTELLÀ
uno, dos, tres, cuatro, cinco, seis, siete, ocho, nueve, diez,
once, doce, trece, catorce, quince, dieciséis, diecisiete, dieciocho, diecinueve, veinte,
veintiuno, veintidós, veintitrés, veinticuatro, veinticinco, veintiséis, veintisiete, veintiocho, veintinueve, treinta,
cuarenta, cincuenta, sesenta, setenta, ochenta, noventa y cien.
ANGLÈS
one, two, three, four, five, six, seven, eight, nine, ten,
eleven, twelve, thirteen, fourteen, sixteen, seventeen, eighteen, nineteen, twenty,
twenty-one, twenty-two, twenty-three, twenty-four, twenty-five, twenty-six, twenty-seven, twenty-eight, twenty-nine, thirty,
forty, fifty, sixty, seventy, eighty, ninety, and one hundred.
GAÈLIC IRLANDÈS
a haon, a dó, a trí, a ceathair, a cúig, a sé, a seacht, a hocht, a naoi, a deic,
a haon déag, a dó déag, a trí déag, a ceathair déag, a cúig déag, a sé déag, a seacht déag, a hocht déag, a naoi déag, fiche,
fiche a haon, fiche a dó, fiche a trí, fiche a ceathair, fiche a cúig, fiche a sé, fiche a seacht, fiche a hocht, fiche a naoi, tríocha,
tríocha, daichead, caoga, seasca, seachtó, hochó, nócha, céad.
ALEMANY
eins, zwei, drei, vier, fünf, sechs, sieben, acht, neun, zehn,
elf, zwölf, dreinzehn, vierzehn, fünfzehn, sechzehn, siebzehn, achtzehn, neunzehn, zwanzig,
einundzwanzig, zweiundzwanzig, dreiundzwanzig, vierundzwanzig, fünfundzwanzig, sechsundzwanzig, siebenundzwanzig, achtundzwanzig, neunundzwanzig, dreißig.
dreißig, vierzig, fünfzig, sechzig, siebzig, achtzig, neunzig, hundert.
ITALIÀ
Uno, due, tre, quattro, cinque, sei, sette, otto, nove, dieci,
undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici, diciassette, diciotto, diciannove, venti,
ventuno, ventidue, ventitré, ventiquattro, venticinque, ventisei, ventisette, ventotto, ventinove, trenta,
quaranta, cinquanta, sessanta, settanta, ottanta, novanta, cento.
VÈNET (una de les moltes variants)
Uno, do, tre, quatro, sincue, sie, sete, oto, nove, diese
undese/undase, dodese/dodase, tredese/tredase, cuatordese/cuatordase, cuindese/cuindase, sedese/sedase, disete, disdoto, disnove, venti
ventiuno, ventido, ventitre, venticuatro, venticincue, ventisei, ventisete, ventioto, ventinove, trenta,
cuaranta, sincuanta, sesanta, setanta, otanta, novanta, cento.
PIEMONTÈS
un, doi/e, trè(i), quatr, sinch, ses, set, eut, neuv, des,
óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes, disset, disdeut, disneuv, vint,
vintun, vintedoi/e, vintetrè(i), vintequatr, vintessinch, vintesses, vintesset, vinteut, vinteneuv, tranta
quaranta, sinquanta, sessanta, stanta, otanta, novanta, sent.
FRANCÈS
un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix
onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt,
vingt et un, vingt-deux, vingt-trois, vingt-quatre, vingt-cinq, vingt-six, vingt-sept, vingt-huit, vingt-neuf, trente
quarante, cinquante, soixante, soixante-dix/septante, quatre-vingts/huitante, quatre-vingt-dix/nonante, cent.
Ara que ja els sabem en totes les llengües, ara toca comparar-los. Primer de tot, fixem-nos en com es formen els números de l’11 al 19:
- En català, de l’onze fins al quinze, podríem dir que comencen de manera més o menys semblant al número que els correspon abans de la desena. Per exemple: dos – dotze, tres – tretze, quatre – catorze, cinc – quinze, i sis – setze. En canvi, el disset, el divuit i el dinou són el resultat de la paraula deu + set/vuit/nou (amb algunes modificacions, òbviament).
- En castellà, en canvi, la suma de la paraula diez + número en qüestió no comença amb el número disset com en català (diecisiete), sinó que comença abans: amb el dieciséis.
- En italià, en canvi, de l’11 al 16 el que fan és una suma del número en qüestió + dieci (‘deu’); per exemple, undici, dodici, tredici... Així, doncs, podem veure que l’italià col·loca aquests dos elements al revés del castellà i del català: l’italià posa la paraula deu al darrere (undici, per exemple) i, en canvi, el català i el castellà la posen al davant (disset, per exemple).
- El francès, en canvi, veiem que funciona exactament com el català: del disset al dinou són la suma de dix + sept, huit, neuf. Per exemple, dix-sept.
- En anglès, el número 11 (eleven) és totalment diferent a l’1 (one) i el 2 (two) s’assembla una mica al 12 (twelve); en canvi, del 13 al 19 són simplement la suma del número three, four, five… + -teen. Per exemple, fourteen.
- El gaèlic irlandès veiem que funciona com l’anglès, però és encara més fàcil, perquè no hi ha cap modificació ortogràfica; és a dir, agafa literalment el número 1, 2, 3… + déag.
- En alemany, el número 11 i 12 són una mica diferents de l’1 i el 2, però a partir del 13 fa servir el mateix sistema que l’anglès: agafar el número 3, 4, 5… i hi afegeix zhen (‘deu’). Per tant, és com si en lloc de dir setze diguéssim “sismésdeu”.
- El vènet, tot i ser una llengua totalment diferent de l’italià (com per exemple el català i el castellà) utilitza un sistema semblant al de l’italià i les paraules s’assemblen. Tanmateix, en vènet, en lloc de dir dodici (que vol dir ‘dotze’ en italià), diuen dodase o dodese segons la zona. Observem que del 17 al 19, igual que el català i l’italià, canvien el sistema i posen di- al principi del número: disete, disdoto…
- El piemontès és curiós perquè de l’11 al 16 s’assembla una mica a l’italià (piemontès: óndes, dódes, tërdes, quatòrdes, quìndes, sëddes; italià: undici, dodici, tredici, quattordici, quindici, sedici); el 17 és igual que el català; i el 18 i el 19 són força semblants al francès (piemontès: disdeut, disneuv; francès: dix-huit, dix-neuf).
Ara vegem del 20 al 30:
- El català, el castellà, l’italià i el vènet agafen el número 20 en la seva llengua + i + número 1, 2, 3…, tot i que el català és l’únic que fa servir el guionet. Per exemple: vint-i-dos (català), veintidós (castellà), ventidue (italià), ventido (vènet). El que passa és que en italià i en vènet la i ja forma part del número 20 (venti); en canvi, en català i en castellà, no.
- L’anglès fa exactament el mateix que el català (guionet inclòs), però sense posar-hi la i enmig. Per exemple: vint-i-u = twenty-one.
- En gaèlic irlandès fan el mateix que en anglès però sense el guionet: fiche a haon és la suma del número 20 (fiche) i el número 1 (a haon).
-
L’alemany fa el mateix que el castellà, però a l’inrevés. En castellà diuen, per exemple, veintiuno (= veinte + i + uno) i en alemany, en canvi, diuen einundzwanzig (eins + und + zwanzig; que equival a ‘uno + i + veinte‘). Aquí m’agradaria destacar que curiosament el castellà, en aquests casos, fa servir la i i no pas la y, que és la que ells fan servir com a conjunció.
- El piemontès i el francès s’assemblen, però fixem-nos que el francès (excepte en el cas del 21) fa servir el guionet i que, en canvi, el piemontès no. El francès fa servir el guionet exactament com l’anglès (amb guionet però sense afegir la i, cosa que el català sí que fa). Per exemple: twenty-two equival a vingt-deux.
Finalment, fixem-nos en com aquestes llengües formen les desenes:
- El català, el castellà, l’italià i el vènet funcionen de manera semblant: el número 10 i el 20 no tenen res a veure amb l’1 i el 2 respectivament. En canvi, del 30 al 90 podem veure que són derivats dels números corresponents (tres – trenta, quatre – quaranta…).
- L’anglès agafa el número 2, 3, 4, i hi afegeix -ty (malgrat algunes modificacions ortogràfiques). Per exemple: two – twenty, three – thirty, four – forty…
- En gaèlic irlandès veiem que els números 2, 3, 4… són més diferents de les corresponents desenes: a ceathair (4) és força diferent de daichead (40).
- L’alemany, si ens hi fixem, funciona com l’anglès: agafa el número 3, 4, 5… i hi enganxa –zig (excepte en el cas de dreißig, on fan servir –ßig en lloc de -zig).
- El francès és un cas especial. En francès de França, del 30 al 60 són derivats dels respectius números (3, 4, 5 i 6), però del 70 al 90 la cosa es complica una mica. El número 70 es diu soixante-dix (que literalment vol dir ‘seixanta-deu’; perquè, al cap i a la fi, 70 és la suma de 60+10); el número 80 en francès de França és quatre-vingts (que vol dir ‘quatre vints’; perquè 4 x 20 = 80); i el número 90 és el més rebuscat: quatre-vingt-dix (és a dir, 4 x 20 + 10). En canvi, a Suïssa no es compliquen tant la vida i simplement fan un derivat del número 7 (sept – septante), un derivat del número 8 (huit – huitante) i un derivat del número 9 (neuf – nonante).
-
En piemontès, veiem que del 30 fins al 70 són derivats dels números 3, 4, 5, 6 i 7 del piemontès. En canvi, el 80 i el 90 (otanta, novanta) són clarament diferents als números 8 i 9 piemontesos i, en canvi, són molt semblants a l’italià (ottanta, novanta).
Bé, crec que ja n’hi ha prou per a avui. Espero que us hagi semblat interessant o que, almenys, hàgiu après alguna cosa. Fins aviat i bon cap de setmana!!!
