El segon error i el més greu és Trucan’s. Com molts ja sabeu, el pronom que es refereix a nosaltres és ens. Quan aquest pronom va darrere d’un verb que acaba en vocal, per no tenir dues vocals juntes traiem la e del pronom i ens queda ‘ns, oi? Per tant, si ho ajuntem al verb Truca ens queda Truca’ns, i no pas Trucan’s! Ull viu!
A part d’aquest cartell, avui m’agradaria parlar d’altres errors de morfologia verbal molt comuns que esgarrifarien el pobre Joan Xuriguera, l’autor del llibre verd de verbs catalans que tothom que ha estudiat català té a casa:
1. SAPIGUÉS, SAPIGUESSIS, SAPIGUÉS, SAPIGUÉSSIM, SAPIGUÉSSIU, SAPIGUESSIN I SAPIGUT: Quants de vosaltres heu dit o heu sentit dir coses com ara si ho hagués sapigut, no li hauria dit això! o bé si ho sapigués, t’ho diria? Doncs no són correctes! Sapigués, sapiguessis, etc. no són formes verbals correctes en català. En català, el present de subjuntiu del verb saber és sàpiga, sàpigues…, però l’imperfet de subjuntiu és sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin i el participi és sabut, no pas sapigut.
2. QUEPO (present), CAPIGUÉS, CAPIGUESSIS, CAPIGUÉS, CAPIGUÉSSIM, CAPIGUÉSSIU, CAPIGUESSIN I CAPIGUT: Igual que passa amb el verb saber, l’imperfet de subjuntiu i el participi del verb cabre que molts hem utilitzat no és correcte, cal dir si hi cabés ho posaria dins de la bossa o no hi ha cabut, en comptes de capigués i capigut. Així, doncs, l’imperfet de subjuntiu del verb cabre és cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin; i el participi és cabut.
3. BEGUENT, RIGUENT: És incorrecte dir no et passis tot el dia beguent o ens vam passar tota la tarda riguent. En lloc de beguent hem de dir bevent i en comptes de riguent direm rient.
4. POGUER, SAPIGUER: Els verbs poguer i sapiguer són incorrectes, en català tenim els verbs poder i saber. Així, doncs, quan algú ens pregunti per què no hem fet una cosa, no direm ho sento, no vaig poguer, sinó no vaig poder.
5. CONEIXO, CONEIXI: Frases com ara No el coneixo gaire, només l’he vist un dia o bé quan el coneixi millor, potser li dic de quedar són incorrectes! Coneixo i coneixi no existeixen, hem de dir jo conec i quan el conegui millor.
6. FAGI, FAGIS, FAGI I FAGIN: Molta gent diu quan fagi els deures o quan et fagis gran... però no és correcte, el present de subjuntiu en català del verb fer és faci, facis, faci, fem, feu, facin.
Hola! Això dels cartells sempre m’ha fet rabia que estiguin mal escrits, crec que seria molt important passar abans una revisió ortogràfica important, ja que per exemple, jo que sóc insegura puc pensar que ho escribia malament i començar a escriure-ho igual que l’anunci. Gràcies per denunciar aquestes coses i explicar-nos una mica els tipics errors que podem fer sense volguer.
Pel que fa als errors que comentes que es fan a l´hora de parlar, això ja és més complicat de corregir, ja que quan parlem ho fem de forma més improvitzada i ens acabem dient el que estem més acostumats a dir. Tot i així, és important intentar de fer-ho bé i per això, el que ens has ensenyat avui ens pot ser de molta ajuda. Moltes gràcies!
Del 1° fins el 6°, són del català gironí, què algun dia s’haurà d’acceptar.
És com parlem nosaltres o com és diu en gironí nosaltros (la o dita u).
Però cap problema, són coses que passen.
Bé, a la província de Barcelona també hi ha molta gent que diu aquestes formes verbals: jo mateixa les deia i les escrivia fins que vaig saber que no eren correctes. Gràcies pel teu comentari i per haver llegit l’article.
Sempre he pensat que hi hauria d’haver un organisme de la Generalitat a on vagin a parar primer els cartells grossos que veiem a botigues i negocis, amb grans faltes d’ortografia. I una vegada aprovat per la Generalitat (es pot enviar el cartell per correu electrònic fàcilment) poder penjar-los.
Hola, Alejandro! Un organisme de la Generalitat on els corregeixin vols dir? Estaria bé. Tot i això, en teoria molts dels cartells que veiem passen per un corrector (almenys els cartells publicitaris)… el problema són els cartells escrits a mà per una persona d’una petita botiga, perquè aquests no passen per un corrector. En aquests casos, la teva idea aniria bé he, he, he! Gràcies pel comentari.
Hola, crec que molts cartells no passen cap supervisió, estic segur que moltes empreses d’arts gràfiques no tenen ni un simple diccionari i/o no tenen en compte els coneixements lingüistics dels empleats que fan el cartells. En veig molts amb errades.
I als barris d’emigrants, exemple La Torrassa de L’Hospitalet que conec molt bé, estic segur que els emigrants van a les seves botigues d’arts gràfiques i no miren res de la llengua. He arribat a veure cartells molt grans amb error tipus “PERRUQRIA” i altres semblants. Amb un sistema digital de prèvia correcció per les Administracions o Ajuntaments s’evitaria això.
Fins aviat
Sí, sí, totalment d’acord. De fet, per això al meu blog hi ha moltes fotos de cartells amb errors: perquè malauradament les habilitats lingüístiques no són una prioritat en la nostra societat. Per això intento posar el meu granet de sorra amb aquest blog (almenys ho intento). Salut!