Apòstata desficiosa

Ni d'ací, ni d'allà, ni d'una mica més avall

‘Els socialistes ja no respecten ni les falles’

6

EL BOE ha publicat una nova normativa que puja l’edat mínima per comprar petards dels 8 als 12 anys. Els representants dels fallers diuen que això és una barbaritat (hi estic d’acord: un xiquet de 12 anys no hauria de poder manipular explosius).

Els de la ‘interagrupació de falles’ (la junta central encara no ha dit res) volen que la norma s’aplique al ‘públic en general’, però no als fallerets i falleretes, ‘que saben tirar petards des de xicotets’.

El que més m’ha agradat de la reacció, segons la recull el Levante, és la valoració del fet que la norma s’haja aprovat a poc més d’un mes de les falles: ‘els socialistes no respecten ni les falles, ho han fet ara amb mala llet per fastidiar els fallers’.

I jo que pensava que ho feien per evitar que cada any algun xiquet acabe amb els dits amputats. Ja no sé en quin món visc.

Harry Potter and the Deathly Hallows

0

S’ha de reconéixer: la campanya de màrqueting és inigualable. El seté i últim llibre de la sèrie de Harry Potter no es publicarà, en versió original, fins al 21 de juliol (les traduccions, supose, pel nadal). Però ja es pot reservar, i l’expectació és enorme.

Se sap que dos personatges moriran, i per si un d’ells és el mateix protagonista, hi haurà línies telefòniques de suport psicològic. Traductors de tot el món van bojos mirant què fer amb el títol, perquè ‘hallow’ és un substantiu poc comú. Per ara, als fòrums sembla que es decanten per "relíquies sepulcrals" o una cosa semblant, però no ho tenen clar.

El dia que va acabar el llibre, l’autora va deixar una nota a l’habitació de l’hotel de luxe on treballava els retocs finals: "ací es va acabar d’escriure…". En general, són els altres els qui decideixen posar missatges del tipus "ací va viure no sé qui", una vegada que són molt famosos, o més aviat quan ja s’han mort. La Rowling es permet el luxe de fer-ho ella mateixa.

Tot això coincideix amb la promoció de la cinquena pel·lícula (tot i que no s’estrenarà fins a l’estiu) i amb la participació, nu, de l’actor Daniel Radcliffe (el que fa de Harry Potter) en l’obra de teatre ‘Equus’, a Londres. Al cartell promocional ja apareix sense roba. Pares i mares s’han escandalitzat i diuen que no portaran els seus fills a veure més pel·lícules, mentre que les i els adolescents volen anar siga com siga a veure’l al teatre (l’espectacle estarà obert a tots els públics tot i el contingut ‘per a adults’). Tres setmanes abans de començar les funcions, ja han venut un milió de lliures esterlines en entrades.

Tot plegat, la major campanya publicitària del món literari, això segur. Encara que aquest màrqueting ferotge li fa perdre una miqueta de gràcia, no es pot negar el mèrit de la història: molts xiquets han tornat a llegir un llibre amb ganes.

(Jo, en previsió, ja he deixat un forat a la biblioteca).

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Idees per endreçar la biblioteca

7

Després de dinar se m’ha ocorregut ordenar la biblioteca. L’última vegada que ho vaig fer, vaig posar els llibres segons la llengua original de l’autor. Tenia algunes complicacions, però més o menys havia quedat bé. El problema és que ja estava feta un desastre, perquè s’havien acumulat les noves adquisicions (i regals) de qualsevol manera.

He decidit canviar el criteri i posar els exemplars segons la llengua de l’edició, i així algunes col·leccions poden anar juntes. Però no m’acaba de convèncer. Ara, per exemple, tinc la Patricia Highsmith en tres llocs diferents, perquè tinc llibres en català, en castellà i en anglés. Em mateix em passa amb el Camus, amb els Harry Potters o amb el fantàstic Alexander McCall Smith (algun dia faré un post sobre ell i el seu humor escocés).

L’ordre alfabètic tampoc no em fa el pes, perquè cada vegada que arriba un llibre nou em toca refer-ho tot. Hui ja no tinc forces per més, però en els propers dies miraré de deixar-ho millor.

Si algú ha trobat la fórmula perfecta (o una aproximació) per endreçar la biblioteca, seria tan amable de compartir-ho als comentaris?

Gràcies!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Apagada, presa de pèl

5

Això és el que pense després de veure’n els resultats, que l’apagada ha estat una presa de pèl. Perquè el que havia de ser una convocatòria als ciutadans per demanar una mica més de responsabilitat als governants ha esdevingut una pantomima perquè aquests mateixos isquen a la foto (encara que siga a fosques).

Les imatges que quedaran per a la majoria seran l’apagada de la ciutat de les arts i les ciències, decidida pels mateixos que reclamen transvasaments absolutament anti-ecològics i decreten que ha d’haver-hi el triple de camps de golf, o la de l’edifici del ministeri de medi ambient a Madrid, que ja té pebrots, o la plaça Sant Jaume de Barcelona, que es veu que en aquells cinc minuts no necessitaven maquinar per on ha de passar el quart cinturó o la línia de molt alta tensió.

Quina poca vergonya.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Currículum vitae: llengua materna, llengua paterna

4

Fa uns dies, una amiga que havia estat mirant-se uns quants ‘currículums’ per fer un procés de selecció de personal, em comentava, perplexa, el cas d’una noia que a l’apartat d’idiomes indicava:

-Llengua materna: català

-Llengua paterna: castellà

Encuriosida, he decidit googlejar ‘currículum’ + ‘llengua paterna’, i sembla que no és un cas aïllat. Impressionant.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Ai, mare, quin embolic que he armat sense voler!

5

Sembla que el meu apunt anterior ha desencadenat una sèrie de reaccions sobre aspectes que jo no havia previst (això és el que m’agrada més, dels blocs).

Jo simplement volia denunciar l’escassa cura que tenen algunes institucions públiques a l’hora d’escriure, però en realitat vaig encetar un debat sobre la idoneïtat d’usar formes com ara ‘vindre’ i ‘tindre’. Una vegada convençuts (o això espere!) els qui dubtaven de la correcció dels mots, m’agradaria fer un parell de reflexions.

Un dels comentaris em deia que, tot i que aquestes formes són correctes, ‘no semblen la forma més adequada per al registre formal’. És possible que tinga raó, i que en la redacció d’un decret, quan es dicta una sentència, s’escriu una enciclopèdia o es redacta un article periodístic, siga millor preferir un estàndard poc flexible.

Però, qui ha dit que els blocs personals s’han d’escriure en registre ‘formal’? Precisament, pel fet de ser personals, és l’autor/a qui tria de què parla, en quin registre, amb quin to i en quina variant dialectal, o en més d’una si li ve de gust (o li apeteix). És més, crec que l’àmbit blocaire és un dels més interessants, ara per ara, per observar les peculiaritats de la llengua, que és molt més rica del que alguns semblen creure (és que mireu massa la tele?).

Per una altra banda, és curiós que aquestes xicotetes polèmiques sempre es donen des del nord cap al sud, i gairebé mai a l’inrevés. Sembla que alguns parlants orientals, a la que escolten una paraula que no forma part del seu repertori habitual, es posen en guàrdia i han de remarcar que allò no és ‘correcte’. A mi no se m’ha ocorregut mai fer una cosa semblant, tot i que les primeres vegades que vaig sentir ‘llombrígol’, per posar un exemple, em feia creus i no entenia per què gastaven una paraula tan lletja quan podien dir ‘melic’ (i em va sorprendre que, a més, això estiguera als diccionaris). I amb el temps m’he acostumat, quan he de comprar-ne, a dir ‘patates’ (que em provoquen un regust castellanista), però quan me les menge pense en ‘creïlles’.

Però el més preocupant, des del meu punt de vista, és que l’ànsia d’imposar les formes ‘correctes’ (que solen coincidir amb les que han triat alguns llibres de text i TV3) com a ‘úniques’ són les que fan que la llengua estiga com està. Cada vegada pitjor. I que porte a gent com ma mare, que es va criar envoltada d’expressions genuïnes d’Alcoi i de Castalla, a pensar que ‘ella no sap parlar bé’. O a què molts parlants adopten un registre artificiós en públic, per por a dir alguna cosa ‘incorrecta’.

Si voleu acabar reduint el vostre vocabulari a un parell de centenars de paraules i construccions sintàctiques, preferiblement les que són més fàcils de traduir al castellà, ja us apanyareu. Però tingueu clar que amb aquesta conducta feu més mal que una pedregada (o que una hora més de castellà a les escoles). Jo espere no ser mai tan curta de mires. Si els que ens estimem la llengua (i pressupose que és el cas de la majoria de lectors i autors d’aquests blocs, però potser això és suposar massa) no som capaços de valorar, usar i transmetre tota la seua riquesa, bona nit cresol.

I la llum s’apaga.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Terrorisme ortogràfic: ‘recomenat’

24

A les obres que afecten diversos carrers de l’Eixample de Barcelona han posat pancartes com la de la foto (a la cantonada de Villarroel i París, a prop de l’Hospital Clínic), que avisen del trajecte ‘recomenat’.

Així, amb una ‘e’ que no se sap molt bé d’on ha eixit, però que sembla ser un híbrid de conjugar la forma catalana ‘recomanar’ i la castellana ‘recomendar’.

Supose que els responsables s’han de buscar a l’ajuntament. En qualsevol cas, amb atacs lingüístics com aquest, que ens envolten cada dia i per tot arreu, això d’una hora més o menys de castellà a l’escola gairebé deixa de tindre importància.

P.S.: En un primer moment vaig pensar que es tractava d’un cas de blaverisme fins que vaig caure en què era a Barcelona i no a València.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Es venen Tabarca… i no se la compra ningú

1

Fa uns dies explicava que el ministeri de defensa vol vendre una torre vigia del segle XVIII a l’illa de Tabarca. Hui hem sabut que el projecte per convertir l’hotel de la Casa del Governador, xicotet i acollidor, en un complex turístic de 50 habitacions no ha interessat a cap empresa. A l’Ajuntament d’Alacant (dels qui depén l’illa) no s’ho expliquen. Jo, la veritat, tampoc.

A no ser que els mateixos empresaris turístics se n’hagen adonat que el model està acabat i no té futur. I ja no són reflexions filosòfiques. El periòdic Información (el de referència a Alacant) obri la portada de hui reconeixent que s’ha trencat l’equilibri entre l’oferta i la demanda turística: "La falta de turistas recrudece la guerra de precios en los hoteles de la Costa Blanca".

La patronal reconeix que sobren un 15% de les 80.000 places hoteleres, i que tot i els nous decrets, és impossible controlar les 800.000 places en apartaments (la majoria llogats en negre). Els hotels "de luxe" baixen els preus fins a la meitat per mirar de, si més no, poder omplir algunes habitacions. I tot això, mentre es multipliques les destinacions mediterrànies (Tunícia, Malta, Croàcia) no tan horrorosament explotades i amb gran oferta de vols de baix cost.

Potser les evidències són tan clares que s’opta per fi per canviar el model. I amb una mica de sort, deixen Tabarca en pau.

La vida des d’un altre ordinador

0

Pot semblar absurd, però es fa estrany treballar des d’un altre ordinador al teu. I això que done gràcies que me n’han pogut deixar un i puc continuar treballant i consultar la xarxa. Però estàs acostumada a la teua organització de carpetes, a la forma i color de la teua pantalla, i de sobte, és una mica com canviar-se d’escola. Tot igual, però diferent.

Afortunadament, vaig ser previsora i vaig pagar una extensió de garantia que encara dura (s’ha trencat just un mes després que acabara la garantia bàsica!). Això sí, encara que tenia còpia d’algunes coses, és més que probable que haja perdut bona cosa de documents recents. El diagnòstic (he estat temptada de dir veredicte) i curació me’l comunicaran en uns dies els del servei tècnic, però amb calma. Ja m’han anunciat que no se’l miraran abans de quatre dies, i després veurem. Com m’hagués agradat estar a Nova York i poder portar el trasto a Tek Serv, el millor hospital per apples del món. Però ací, per als macòfils, és el que hi ha.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El meu mac ha mort

4

Si més no, això sembla. La reparació de disc diu que nanai, cap dels "trucs" trobats als fòrums funciona, i els missatges d’error que em dóna tenen comentaris a la xarxa del tipus "bad luck, guy".

L’hauré de portar al servei tècnic, tot i que no tinc massa esperances. Algú pot recomanar o aconsellar-me fugir d’algun dels establiments especialitzats en mac a Barcelona ciutat?

Gràcies.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

10.000 visites

12

Acabe d’arribar, ara mateix, a les 10.000 visites. Ni una més ni una menys. I, què voleu que us diga, fa gràcia.

Sé que no és un bloc massa coherent, que ara parle d’això i ara d’allò, sense massa ordre, però sembla que a alguns de vosaltes us agrada. I jo m’alegre. I, sobretot, m’ho passe molt bé.

Amb la nova imatge, amb foto a la capçalera inclosa (gràcies a l’ajuda de l’autora de Registres Particulars), una miqueta de temps, i moltes ganes, espere poder seguir donant una miqueta de llanda per la blocosfera.

Aviat, a més, potser trobareu al bloc algun vídeo fet per mi.
Apa, bon cap de setmana a tothom.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El canyaret de Google Images

7

Fa un parell de dies va aparèixer a un mail obert de Vicent Partal la paraula ‘canyaret’, per a mi d’ús molt habitual, i em vaig sorprendre en veure que pel nord és un mot bastant desconegut (si més no entre la gent que vaig tindre al voltant aquell dia).

Per als qui podeu desconèixer el significat: disputa de crits, avalot. Sovint, però, els crits són més aviat metafòrics. S’usa molt en l’expressió ‘s’ha armat un canyaret’ en referència a algun embolic político-periodístic. Exemple: ‘Quin canyaret han armat els del PP valencià amb això de la llei urbanística’.

El cas és que pensant en parlar de la paraula, he entrat a Google Images, font de la major part de fotos que pose en en bloc després de buscar molts relacionats amb el tema del que parle. Resultat: fotos de construcció d’edificis, com la que veieu ací dalt. On no arriba l’especulació immobiliària???

P.S.: A Sant Joan d’Alacant hi ha un barri que es diu canyaret, originàriament de cases barates on s’hi van instal·lar immigrants de Baza (Granada) i Jaén. Per això ara el nom ha esdevingut ‘cañaré’.

P.S.2: El corrector dels blocs de MésVilaWeb no inclou la paraula ‘canyaret’.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El dèficit de les ‘nostres’ televisions, en xifres

0

Hui és un dia ple de notícies sobre Radiotelevisió Valenciana, i algunes sobre TV3. Cap d’agradable, ja ho avise. (Les xifres econòmiques són totes del 2005, que es veu que necessiten un any sencer per fer els números i fer-los públics).

Hem sabut que Canal 9 va tenir uns resultats negatius de 129 milions d’euros l’any 2005 (el rècord se l’emporta TV3, que ha gastat 163 milions més dels previstos). Totes les televisions autonòmiques de l’estat tenen pèrdues. Mentrestant, Telecinco va guanyar 312 milions i Antena 3, 207 milions.

La situació s’ha agreujat els darrers anys. Fins el 1999, els resultats negatius es finançaven amb ampliació de capital mitjançant emissió de deute públic. Des del 2000, es fan any rere any nous préstecs a llarg termini per RTVV. Ahir el consell valencià en va aprovar un de nou de 188 milions. Amb això, el deute acumulat supera els 800 milions d’euros, més els que haja perdut al llarg del 2006.

Pel que fa a la xifra de negoci, TV3 va facturar 147 milions, i RTVV, 67 milions. Per primera vegada, els ingressos de la corporació valenciana no van arribar ni per cobrir les nòmines del personal contractat.

Segons dades de 2006, Canal 9 és la segona cadena més vista al País Valencià (24,6 punts), només per darrere de Telecinco (26,3 punts), i seguida d’Antena 3 (22,7 punts). A Catalunya, la més vista és TV3, seguida de Telecinco, Antena 3 i TVE-1.

Catalunya Ràdio és líder d’audiència, amb més de 550.000 oients. Ràdio 9, amb només 62.000, està per darrere de totes les emissores nacionals i
autonòmiques de l’estat.

(Ho sé, són molts números per un sol post. De conclusions, que cadascú en faça la seua. La meua: sense perdre de vista que totes les televisions i ràdios públiques semblen no tenir límit en l’augment del dèficit, el cas valencià és, en aquest sentit, el més escandalós. I això sense parlar dels continguts, que hui no toca).

El preu de l’habitatge a la ‘capital d’Europa’

4

Acabe de passar un parell de dies a Brussel·les. Ho reconec: no m’agrada aquesta ciutat. No sé si és per les baixes pressions, pel color gris que fa que tot semble brut o pel plugim emprenyador que tenen dia sí, dia també, però el resultat és que l’anomenada ‘capital d’Europa’ em contagia un estat d’apatia depressiva que em costa uns dies superar.

De tota manera, hi ha coses que els envege. Pel que he pogut veure, els sous que cobren són, si fa no fa, com a mínim el doble que ací. És clar que molts treballen per les institucions o en grups de pressió finançats per patronals i grans empreses, però també hi ha qui treballa en petites ONGs que miren de salvar el món amb pressupostos irrisoris. En qualsevol cas, els treballadors no coneixen el concepte de ‘mileurista’ – i menys si són llicenciats amb un mínim d’experiència.

Per altra banda, el preu de venda dels pisos és molt més baix. Dos exemples clars (adquisicions recents dels meus amics i coneguts):

– Un pis d’uns 60 metres, amb molta llum (pot haver-hi pisos amb llum a Brussel·les perquè fan uns finestrals de paret a paret que fan goig de mirar), en un edifici dels anys 70 en perfecte estat, al centre de la ciutat: 90.000 euros.

– Una casa de 4 plantes, a uns vint minuts del centre en tramvia, amb 4 habitacions, cuina, menjador, un bany tan gran com alguns pisos d’ací i una terrassa de 30 metres amb vistes a l’atòmium: 250.000 euros.

És a dir, un jove amb una feina normal allà pot pagar-se un pis (o una casa!) en condicions, viure molt dignament i viatjar sovint. Si no arriba a ser pel mal temps, igual seria qüestió de plantejar-se un èxode massiu.

Publicat dins de Pel món | Deixa un comentari

La Conferència Episcopal premia Canal 9

0

Sembla que els bisbes espanyols donen uns premis anuals als mitjans o periodistes que més propaganda els han fet. Enguany, un dels premis ha anat a RTVV per la cobertura de la visita del papa. I molt merescudament.

No només per la retransmissió en directe i els mesos que portaven anunciant-ho, tot amb to de catequesista llepaculs, sinó perquè és l’esdeveniment per al qual han destinat més recursos en tota la història de l’ens (mai no sabrem la xifra exacta, i crec que m’estime més que siga així).

Tot això, no cal dir-ho, amb els nostres diners. I ara resulta que al govern valencià no li arriba el pressupost per contractar més policies, arreglar els barracons o posar més llits als hospitals. Tot el dia estan queixant-se els consellers, amb una carxofa de Canal 9, clar, i per torns, no siga que algun missatge no arribe bé a la població, de com de malament els tracten els de Zapatero, que no els donen ni un duro. Pobrets.

Una llàstima que la Conferència Episcopal no premie també als mitjans més pecadors, perquè per mentiders a Canal 9 també s’emportaven la palma segur.

P.S.: Si a algú li va el masoquisme, ací trobarà el vídeo d’autobombo de Canal 9 sobre el premi. Us garanteix un mal de fetge com a mínim. No direu que no us he avisat.