Ai, mare, quin embolic que he armat sense voler!
Sembla que el meu apunt anterior ha desencadenat una sèrie de reaccions sobre aspectes que jo no havia previst (això és el que m’agrada més, dels blocs).
Jo simplement volia denunciar l’escassa cura que tenen algunes institucions públiques a l’hora d’escriure, però en realitat vaig encetar un debat sobre la idoneïtat d’usar formes com ara ‘vindre’ i ‘tindre’. Una vegada convençuts (o això espere!) els qui dubtaven de la correcció dels mots, m’agradaria fer un parell de reflexions.
Un dels comentaris em deia que, tot i que aquestes formes són correctes, ‘no semblen la forma més adequada per al registre formal’. És possible que tinga raó, i que en la redacció d’un decret, quan es dicta una sentència, s’escriu una enciclopèdia o es redacta un article periodístic, siga millor preferir un estàndard poc flexible.
Però, qui ha dit que els blocs personals s’han d’escriure en registre ‘formal’? Precisament, pel fet de ser personals, és l’autor/a qui tria de què parla, en quin registre, amb quin to i en quina variant dialectal, o en més d’una si li ve de gust (o li apeteix). És més, crec que l’àmbit blocaire és un dels més interessants, ara per ara, per observar les peculiaritats de la llengua, que és molt més rica del que alguns semblen creure (és que mireu massa la tele?).
Per una altra banda, és curiós que aquestes xicotetes polèmiques sempre es donen des del nord cap al sud, i gairebé mai a l’inrevés. Sembla que alguns parlants orientals, a la que escolten una paraula que no forma part del seu repertori habitual, es posen en guàrdia i han de remarcar que allò no és ‘correcte’. A mi no se m’ha ocorregut mai fer una cosa semblant, tot i que les primeres vegades que vaig sentir ‘llombrígol’, per posar un exemple, em feia creus i no entenia per què gastaven una paraula tan lletja quan podien dir ‘melic’ (i em va sorprendre que, a més, això estiguera als diccionaris). I amb el temps m’he acostumat, quan he de comprar-ne, a dir ‘patates’ (que em provoquen un regust castellanista), però quan me les menge pense en ‘creïlles’.
Però el més preocupant, des del meu punt de vista, és que l’ànsia d’imposar les formes ‘correctes’ (que solen coincidir amb les que han triat alguns llibres de text i TV3) com a ‘úniques’ són les que fan que la llengua estiga com està. Cada vegada pitjor. I que porte a gent com ma mare, que es va criar envoltada d’expressions genuïnes d’Alcoi i de Castalla, a pensar que ‘ella no sap parlar bé’. O a què molts parlants adopten un registre artificiós en públic, per por a dir alguna cosa ‘incorrecta’.
Si voleu acabar reduint el vostre vocabulari a un parell de centenars de paraules i construccions sintàctiques, preferiblement les que són més fàcils de traduir al castellà, ja us apanyareu. Però tingueu clar que amb aquesta conducta feu més mal que una pedregada (o que una hora més de castellà a les escoles). Jo espere no ser mai tan curta de mires. Si els que ens estimem la llengua (i pressupose que és el cas de la majoria de lectors i autors d’aquests blocs, però potser això és suposar massa) no som capaços de valorar, usar i transmetre tota la seua riquesa, bona nit cresol.
I la llum s’apaga.
Jo respecte a ‘tindre o tenir’ crec que no s’ha utilitzar una o altra en funció del registre, són variants dialectals; dues formes correctíssimes. Es tracta, com sempre, de dignificar les variants occidentals -en aquest cas ‘tindre’ és també molt usat en dialectes orientals- i no establir una mena de intra-diglòssia dins la mateixa llengua.
Bé, jo el que volia dir és que m’encanta l’expressió tan nostra que has utilitzat (el meu pare la deia cada nit) ‘ Bona nit cressol, que la llum s’apaga’, segons vaig llegir era una expressió que s’utilitzava freqüentment per dir-li a un xic que festejava la núvia que era hora de tornar a sa casa… 😉
Bon dia, Apòstata. No estic d’acord en què “l’ànsia d’imposar les formes ‘correctes’ com a ‘úniques’ (…) són les que fan que la llengua estiga com està”. Dona, suposo que tu també saps que la llengua està com està per moltes més raons, però sobretot per l’ànsia d’imposar-nos les formes correctes del castellà i no del català.
Que després trobis parlants sense cultura ni sensibilitat que et vagin corregint ja és una altra cosa, però és problema seu. A mi també m’han corregit del sud al nord, no creguis. Ens sentim atacats massa de pressa, i s’ha de veure sempre qui és el que t’està corregint i per què. I això jo diria que passa a tots els idiomes, que tothom es creu filòleg de naixement.
Com tu, penso que l’àmbit blocaire és interessantíssim i és on hem de provar d’obrir-nos un pèl a rebre’n i donar-ne de tots colors.
Per quan el meu?
Salut i ànims.
100% dacord. Les variants dialectals vénen a ser el nostre pool genètic. És absurd voler fer creure que només és català correcte un determinat regisre formal. Les referències haurien de ser l’Alcover-Moll o el diccionari del prof. Coromines, en canvi sembla que es vulgui reduir l’idioma al contingut d’un diccionari de butxaca pensat per passar una prova de nivell X per a funcionaris. Per altra part moltes formes no són tan estrictament dialectals com es pugui pensar. Jo sóc de Manresa de tota la vida (català oriental) i et puc assegurar que paraules com: melic, vindre, tindre o gavinet (posem per cas) són moneda corrent. Melic jo diria que és dominant (llombrígol?) i les altres ho devien ser en la generació dels avis però han perdut empenta per la influència de la llengua standard de l’escola i els mitjans. L’excés d’estandarització també perjudica els dialectes més centrals i són notòries les diferències entre els parlants de diferents generacions: la parla dels més joves és bastant més standard i MOLT més pobra.
Crec, Desficiosa, que compartim una mateixa curolla, que no és altra que la preocupació per l’idioma. Però alerta, no generalitzis ni et facis la dialectalment ofesa. En primer lloc la polèmica no va néixer de nord a sud, sinó que va venir des de Mallorca. És cert que aquí parlam oriental però no imposam res, més aviat ens imposen "caldos" i "siguts", però no era aquí on volia arribar. Jo no vull imposar res i a les obres em puc remetre. Llegeix, si et ve de gust, una novel·la que es diu La música de les constel·lacions, ed. Moll. I llavors podràs opinar si som de la colla dels reduccionistes, dels que "redueixen el seu vocabulari a un centenar de paraules" i dels que fan construccions sintàctiques fàcilment traduïbles al castellà. Alerta amb les generalitzacions i les simplificacions, amb les visions tòpiques i altres herbes…. Per altra banda, si ta mare pensa que "no parla bé" no és culpa ni de l’IEC, ni dels llibres en estàndard, ni de la TV3; és culpa de la situació anòmala de l’espai geolingüístic català. Dit d’una altra manera, si ta mare, que deu parlar un català de fer-hi mulles, hagués tengut l’oportunitat de viure en un espai lingüístic normalitzat, amb la consciència, fomentada dels del poder, de pertànyer a un mateix idioma, amb una llengua normal i autocentrada, on els diferents registres són habituals, ta mare, com la meva, mai no pensarien que parlen malament la pròpia llengua, com mai no he sentit a dir a un andalús o a un argentí que ells parlen malament l’espanyol. Tanmateix, supòs que hauré de fer algun aclariment, de totes maneres, bona nit si et colgues!