El preu de l’habitatge a la ‘capital d’Europa’
Acabe de passar un parell de dies a Brussel·les. Ho reconec: no m’agrada aquesta ciutat. No sé si és per les baixes pressions, pel color gris que fa que tot semble brut o pel plugim emprenyador que tenen dia sí, dia també, però el resultat és que l’anomenada ‘capital d’Europa’ em contagia un estat d’apatia depressiva que em costa uns dies superar.
De tota manera, hi ha coses que els envege. Pel que he pogut veure, els sous que cobren són, si fa no fa, com a mínim el doble que ací. És clar que molts treballen per les institucions o en grups de pressió finançats per patronals i grans empreses, però també hi ha qui treballa en petites ONGs que miren de salvar el món amb pressupostos irrisoris. En qualsevol cas, els treballadors no coneixen el concepte de ‘mileurista’ – i menys si són llicenciats amb un mínim d’experiència.
Per altra banda, el preu de venda dels pisos és molt més baix. Dos exemples clars (adquisicions recents dels meus amics i coneguts):
– Un pis d’uns 60 metres, amb molta llum (pot haver-hi pisos amb llum a Brussel·les perquè fan uns finestrals de paret a paret que fan goig de mirar), en un edifici dels anys 70 en perfecte estat, al centre de la ciutat: 90.000 euros.
– Una casa de 4 plantes, a uns vint minuts del centre en tramvia, amb 4 habitacions, cuina, menjador, un bany tan gran com alguns pisos d’ací i una terrassa de 30 metres amb vistes a l’atòmium: 250.000 euros.
És a dir, un jove amb una feina normal allà pot pagar-se un pis (o una casa!) en condicions, viure molt dignament i viatjar sovint. Si no arriba a ser pel mal temps, igual seria qüestió de plantejar-se un èxode massiu.
Que els preus són molts semblants als que indiques a Brussel·les. Les fugides endavant no serveixen per a res. Ací és on cal resoldre els problemes. Evidentment no són els sous els mateixos. La corrua d’especulacions sobremuntades exponencialment és el que ha malbarat l’accés a l’habitatge. Però no tot Brussel·les és tal com hi indiques. Jo me la conec bé. I com a tot arreu va per barris. Paral·lelament hi ha una forta incidència dels lloguers. Molt més potent i interioritzat socialment que ací. Ni tampoc l’adquisició en propietat està tan estesa com ací. Ni l’actitud de l’estat és tan contrària a promocionar habitatge per a lloguer, ni d’habitatges protegit en ravals. Al centres de vila, aquesta mena d’habitació-en el sentit francés del mot- és gairebé inexistent.
Cordialment.
Apòstata, que vens molt sovint a Brussel·les? Em suposo molt que no pas. Molt
dissortadament el canvi climàtic ha fet que la capital d’Europa gaudeixi d’un
bon nombre d’hores de sol. En abril em vam tenir més del doble que a Barcelona! Has vingut en primavera, o a principis de l’estiu,
quan els 10 graus de latitud extra que tenim ens donen dies amb gairebé vint
hores de gloriosa llum? Quan vens, t’estàs només dins de despatxos, o a taxis o
al metro?
Quan dius que els salaris són el doble que on tu vius trobo que t’has
descuidat d’afegir que, per compensar, un quilo de pebrots al mercat pot
arribar a costar 4 euros fora de temporada. O que paguem gairebé 45% d’impostos
per mantenir aquest règim trilingüe. És clar que això deixaria el teu argument
sense gaire força.
A Brussel·les hi ha un 13-15% de població flotant, molts dels quals no paguen
impostos aquí o n’estan exempts (en particular els funcionaris de les
institucions). La resta, som persones que arribem justets. I que paguem un
transport públic car -en relació a l’eficiència.
I espero ja t’hagis recuperat de "l’estat d’apatia depressiva que em costa
uns dies superar".
Com veus, aquest temps gris ens fa estar sempre de mala llet. 😉