Bloc del Claudi Cervelló

El cap de setmana passat vaig tenir l’ocasió de fer una fantàstica ruta en bicicleta fins a la Vall de Marfà, entre Castellterçol i Moià. El paisatge s’ho val, sobretot en aquests dies de primavera humida en què els rius corren plens i la natura està verda i exhuberant (veieu si no les fotos). A més a més, com he fet en altres casos, he penjat aquesta ruta a Wikiloc, el millor web de rutes que conec, on hi tinc aquest perfil que espero fer créixer: mitjançant Wikiloc i Google Earth preparo les meves sortides en bicicleta i, quan hi sóc, les registro amb el GPS i així les puc publicar a internet perquè, qui vulgui, es pugui aprofitar de la meva experiència.

www.wikiloc.com és un fantàstic portal 2.0 que recull més de 180.000 rutes de tot el món, tant en bicicleta com a peu, en moto o en cotxe que podem veure pintades damunt dels mapes de Google maps o de Google earth.

Aquesta potència ha fet que Wikiloc, un portal creat per un jove gironí, fos el guanyador dels premis Geoturism Challenge 2009, organitzat per National Geographic. I no només això, sinó que és una de les capes que s’integren, per defecte a Google Earth!

¿Realment Zapatero no ha estat capaç, fins la setmana passada, d’adonar-se que la crisi anava de bo i que era una realitat? De debò que tot un president del govern vivia en la inòpia més absoluta? Es creia de debò que més despesa social era la solució?

Doncs jo no ho acabo de tenir tant clar, perquè em nego a creure que un senyor que ha arribat a President pugui ser tan cec… I en aquest article de l’Enric Juliana (La Vanguardia 21-5-2010 [versió en PDF]) he trobat les claus per acabar-ho d’entendre.

Sembla clar que Zapatero sabia el que es feia i, sobretot,  per què ho feia. I ara no se què trobo més greu: si que ho hagi fet endeutant-nos per damunt del que era raonable, (i ara ho paguem amb retallades en la despesa pública) o que hagués estat ignorant del tema fins que l’han trucat des dels quatre cantons del món per fer-li veure… ¿el que ell no veia?

I per l’altra banda, els sindicats, enarborant la destral de guerra de la vaga general, que s’acosten eleccions sindicals i no fos cas que perdessin privilegis i poltrones! Això és defensar el futur del país, la creació de riquesa i crear condicions per a la recuperació de llocs de treball, oi? M’agradarà veure els dades de participació… Jo fa anys que, a les úniques eleccions on no voto, o ho faig en blanc, és a les eleccions sindicals.

Vaig fer aquestes fotos de l’exposició “Art al carrer. Auguste Rodin a Barcelona”, del gener de 2010, on s’exposaven a la Rambla Catalunya les escultures del Pensador i el grup d’Els burgesos de Calais.

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:

«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:

«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

El 27 de desembre em vaig llevar molt d’hora per motius familiars. A canvi, vaig poder fer unes quantes fotos a la Barceloneta just quan sortia el sol. Vaig descobrir aquesta escultura-monument a l’esport, que em va permetre fer unes fotos interessants, de les que estic mitjanament orgullós: les  podeu veure a http://www.flickr.com/photos/klaudi/sets/72157623098858411/ o fent clic damunt la foto adjunta.

El 27 de desembre em vaig llevar molt d’hora per motius familiars. A canvi, vaig poder fer unes quantes fotos a la Barceloneta just quan sortia el sol. Vaig descobrir aquesta escultura-monument a l’esport, que em va permetre fer unes fotos interessants, de les que estic mitjanament orgullós: les  podeu veure a http://www.flickr.com/photos/klaudi/sets/72157623098858411/ o fent clic damunt la foto adjunta.

Any nou, secció nova: estreno la vinoteca, un recull de vins que, simplement, m’han agradat, amb la descripció que sóc capaç de fer-ne, sense pretensions enològiques .

——————————————————————–

Nom: Miros de Ribera, criança 2003

DO: Ribera del Duero

Varietat: Tinta del país (Tempranillo)

Criança: bótes de roure francès durant 12 mesos; la resta a l’ampolla.

Notes: Un gran ribera, com els que m’agraden: de to fresc, amb gust de Ribera, volum i persistència. Servit fresquet està boníssim amb qualsevol plat. Aconsellen obrir-lo 30 minuts abans. Ben tapat, l’endemà millora.

Nota de cata de la bodega: Color grana intens. A la boca predominen les notes de fruita madura amb un fon suau que aporten els torrats de la bóta. Vi molt estructurat, tànic, amb sensacions dolces que aporten una gran volum a la boca.

Bodega: Bodegas Peñafiel

Data tast: 9 gener 2010

Preu: 16€ aprox, tot i que ha estat un regal de la Pana.

Any nou, secció nova: estreno la vinoteca, un recull de vins que, simplement, m’han agradat, amb la descripció que sóc capaç de fer-ne, sense pretensions enològiques .

——————————————————————–

Nom: Miros de Ribera, criança 2003

DO: Ribera del Duero

Varietat: Tinta del país (Tempranillo)

Criança: bótes de roure francès durant 12 mesos; la resta a l’ampolla.

Notes: Un gran ribera, com els que m’agraden: de to fresc, amb gust de Ribera, volum i persistència. Servit fresquet està boníssim amb qualsevol plat. Aconsellen obrir-lo 30 minuts abans. Ben tapat, l’endemà millora.

Nota de cata de la bodega: Color grana intens. A la boca predominen les notes de fruita madura amb un fon suau que aporten els torrats de la bóta. Vi molt estructurat, tànic, amb sensacions dolces que aporten una gran volum a la boca.

Bodega: Bodegas Peñafiel

Data tast: 9 gener 2010

Preu: 16€ aprox, tot i que ha estat un regal de la Pana.

Que aquest dies trobeu l’amor i la pau que us permetin descansar, reflexionar i estimar amb les vostres famílies!

Per celebrar-ho, vegeu aquest pessebre virtual, de Ca N’Antaviana

i una nadala via Youtube (que no puc incloure directament per limitacions tècniques!)

Que aquest dies trobeu l’amor i la pau que us permetin descansar, reflexionar i estimar amb les vostres famílies!

Per celebrar-ho, vegeu aquest pessebre virtual, de Ca N’Antaviana

i una nadala via Youtube (que no puc incloure directament per limitacions tècniques!)

Un article que m’han publicat al Setmanari Catalunya Cristiana del 10 de desembre de 2009 com a membre del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, (CEES).

«Quan internet és ja un dels principals instruments econòmics del nostre temps, i una inesgotable font d’informació i d’accés a serveis, és evident que qualsevol ciutadà/na hauria de tenir un mínim d’habilitats per connectar-se i per desenvolupar-se en la societat de la informació, per  navegar sense naufragar i poder estar en igualtat de condicions d’ aprofitar els avantatges d’aquest mitjà.

Estem doncs davant d’una nova font potencial de discriminació: no tots som iguals davant de la tecnologia pel simple motiu que no n’hem fet els mateixos aprenentatges. Continuar llegint

Avui publico les fotos que vaig fer a finals d’octubre, al Parc Natural d’Ordesa, en un taller de fotografia de natura organitzat per Fotonatura, amb el fotògraf Iñaki Relanzón de professor.

Va ser una gran experiència: ocasió privilegiada per practicar i aprendre fotografia, tmabé la vaig aprofitar per veure natura, caminar pel Parc d’Ordesa i compartir estones amb altres companys i companyes aficionats també a fotografia digital.

Després de revelar-les amb el fantàstic Lightroom 3 (un fantàstic programari d’Adobe que podeu avalura lliurement fins al març) he preparat aquesta plana web especial per a aquesta col·lecció, que com de costum penajré al meu perfil del Flickr.

Ho acabo de llegir a l’edició digital d’El País, i suposo que la notícia és recent perquè encara no l’ha afegida ningú al Delicious: Els estudiants danesos podran fer servir internet en els exàmens finals.

La notícia en si només diu algunes coses més: que fa anys que els estudiants escriuen els exàmens al portàtil, que el que no està permès és xatejar ni enviar mails, i què els professors confien en ells. Bravo!

Però, a més a més, citant unes declaracions del ministre d’educació d’allí, argumenten que si internet és una eina imprescindible de la vida real, és lògic que els estudiants se’n puguin servir.

Amb aquestes premises, ningú es deu sorprendre que Dinamarca tingui uns dels millors sistemes educatius del món. Vist des de casa nostra, per comparació, tot plegat, sembla molt llunyà i força demoledor, oi?

Claudi