Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

Arxiu de la categoria: Internet

El vídeo de l’Olvido Hormigos i la independència de Catalunya

0

A l’Ara d’avui (7-9-2012) — per cert dia del meu aniversari si em permeteu la petita vanitat–  llegeixo dos articles que reflexionen sobre dos temes de rabiosa actualitat:

 

  • Xavier Bosch a “Dimissió pecipitada” opina sobre la difusió del vídeo de la regidora de Los Yebenes, i conclou que “masturbar-se no és delicte… En tot cas és ella qui hauria d’assenyalar el qui ha intentat treure-la de circulació amb joc brut. La política espanyola s així. Al corrupte se l’accepta… Penalitza menys posar la ma a la caixa que el dit a la figa.” Ara bé,  jo afegiria que, tot i que estic d’acord que no ha fet res mal fet ni punible, només faltaria, però dona, una mica incauta sí que ho ha estat vostè!… El vídeo no ha sortit solet del telèfon de l’Olvido! Ha estat ella qui l’ha enviat a algú altre… ¿Que no sap aquella màxima que diu que no s’ha de difondre res per internet que no vulguis veure publicat???? Si no la sabia, ara segur que la recordarà.

Puc estar d’acord amb bona part dels seus arguments, senyor Majó, són un exercici de sensatesa i de tocar de peus a terra… sobretot en relació al paper d’Europa en aquest afer i al rol dels petits estats en el món que ens espera.

Però, escolti, com a catalans ¿ no fa massa anys que hi toquem, de peus a terra, i ja sabem quin pa hi donen? Vol dir que Espanya no ha tingut, i te encara, una visió ‘una grande y libre’,  de si mateixa , i que això inclou una Catalunya pagana espanyola?, i que aquesta visió no varia ni té pinta de variar en un futur pròxim?

Em temo amic amic Majó, que mentre els espanyols no deixin de  pensar exclusivament com a espanyols del segle passat, a nosaltres ens tocarà invocar altres fórmules que el pacte que, ara, ja sabem que és impossible.

Per què no imaginem un futur d’Europa com la de les regions, una Europa de les Regions Unides amb una sola veu al món en representació de 50 estats lliurement consorciats? (Miri si no com Baviera posa les barbes en remull).

 

 

Debat sobre les xarxes socials a Ràdio Estel

0
Publicat el 3 de maig de 2011

Demà, dimecres 4 de maig, a les 21h del vespre, participo en un debat sobre les xarxes socials, a Ràdio Estel (106.6 FM), dins del programa Plusvàlua, que organitzem des del CEES, una entitat on participo com a responsable de Tecnologia i Medi Ambient.

Compartiré taula amb en Salvador Aragonès, periodista i professor de la Universitat Internacional de Catalunya
la Marta Carballo, empresària i directora de Hellocomunicacion.com i en Genís Roca, expert en social media i soci de la consultora Rocasalvatella.

A més tindrem, per telèfon, un testimoni sorpresa/sorprenent des d’Igualada.

Si algú vol o pot sentir-ho en directe, el debat serà de 21h a 22h, i es tornarà a emetre dissabte  7 de maig a les 20h. Trobareu les freqüències de Ràdio Estel aquí.

Pèro si no podeu ser-hi en directe, sempre podreu tornar a sentir el debat en qualsevol moment mitjançant el bloc del programa Plusvàlua, en aquesta entrada.

Catosfera 2011

0
Genís Roca, a la Catosfera 2011
Genís Roca, a la Catosfera 2011

Divendres passat (25 de març) vaig anar, com cada any, a les Jornades de la Catosfera, que podríem definir com una trobada dels internautes catalans més actius. Enguany celebràvem ja la 4a edició! Que lluny queda ja aquella primera Jornada del 2008 sobre la blocosfera catalana, organitzada i pilotada en primera persona pel Marc Vidal!

Tot un goig veure l’auditori de Granollers quasi ple un divendres a la tarda,  amb destacats blocaires com la Trina Milán, en Donaire, el Janquim –em sembla que encara no ens hem presentat, tot i que l’hi he vist cada any– o en Benach entre el públic. I tot un goig sentir unes primeres figures ajudant-nos a reflexionar sobre els xarxes socials.

Aquesta vegada, de blocs no en vam parlar (“els blocs són a internet el que els 600 a l’era de l’automòbil”, ens van deixar anar en Genís Roca… però d’alguna cosa deuen servir encara, afegeixo jo!) però en canvi van regnar Twitter i les xarxes socials, com veureu tot seguit en les notes de cada ponent:

Genís Roca: Què en quedarà d’aquest temps de xarxes?

El context
Els blocs són a Internet el que els 600 ha esta a l’era de l’automòbil,
Del 1995 al 200 vam viure la Internet de els empreses; només algunes organitzacions potents (diaris, empreses, administracions) publicaven a Internet

El següent pas va ser la Internet de les persones. I ara, anem cap a la Internet de les coses, on tot es converteix en un servei (en lloc de Cds, compren el servei de música de Spotify)

Ara, l’enfocament és al resultats: l’empresa que està a les xarxes socials ho fa perquè, si hi és, ven més.

Visions de futur

El futur és síncron (immediat), mòbil i geoposicionat: els empleats de La Caixa sortiran a vende hipoteques al carrer, amb un Ipad connectat a la seva xarxa

Decadència del PC: l’ordinador de sobretaula ha passat a la historia.

Realitat augmentada: sí, serà la nova domòtica, “però tranquils…” (esperem-la asseguts).

Software: està a punt d‘arribar un nou “office”, una eina que integri totes les aplicacions del web 2.0 (com el Microsoft office ho va fer amb la ofimàtica).

Facebook: no doneu per fet que Facebook és la xarxa del futur. Jo no invertiria diners en Facebook.

El negoci és a les bases de dades. El negoci de les xarxes socials és el de captar clients per dur-los cap al web de la companyia, que és on es fan les vendes. Tornen els webs, i han d’estar preparats per rebre els visitants que venen de les xarxes socials.

La participació està sobrevalorada: tos tenim poc temps i, si l’hem de dedicar a participar, que sigui per a quelcom de concret i útil.

Hem arribat a un moment en què tot és públic; però cadascú ha d’administrar allò que és privat.

Habilitats digitals per tothom, per a tota la població! I això no significa només engegar l’ordinador i el navegador: cal saber treure profit de les possibilitats que ens ofereix la xarxa.

Taula rodona: alguns apunts.

Saul Gordillo: Twitter i les xarxes socials ens generen estrés, i massa soroll. Estem a punt de caure en la dictadura del #trendingtopic

Carles Capdevila, sobre els xarxes socials: es declara “practicant” però no “creient”.  (Vegeu com ho explica al seu editorial a l’Ara del 28-3-11 ()

Sembla que això de les xarxes socials fa que en general, la gent “no hi som del tot”, (potser perquè una part de nosaltres està massa pendent dels ‘aparatets’, o potser perquè ens falta un bull?)
I una gran veritat: respecte a la internet, entre els pares, trobem el “papa nates”, totalment entregat i procliu a qualsevol cosa que soni a tecnologia per als seus fills; i el “pare noic”, esverat pels perills que corren els nens si es connecten. I entremig, una gamma de posicions raonables.

Més enllaços:

Web de la Catosfera 2011
El relat oficial, per la trina Milan
La crònica al 3cat24.cat del Janquim
La #Catosfera
al Twitter

De la usabilitat dels aparells tecnològics

0
Publicat el 4 de març de 2010

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:


«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

De la usabilitat dels aparells tecnològics

0
Publicat el 4 de març de 2010

Un article de divulgació que m’han publicat al CatalunyaCristiana del 4 de març:


«A aquestes alçades del s XXI, no és cap novetat constatar que vivim envoltats de tecnologia: telèfons, vídeos, ordinadors, consoles de jocs i de videojocs, televisors, tota mena d’electrodomèstics programables…

Efectivament, la tecnologia digital –és a dir, la que permet tractar i transmetre la informació, a bases de convertir-la en zeros i uns i tractar-la mitjançant els microprocessadors inventats als anys 80—ha obert una infinitat de noves possibilitats:  ningú se sorprèn a avui en dia que qualsevol procés tingui una base o un suport informàtic; i probablement molta gent sap que al menjador d’una família mitja del nostre país hi ha més tecnologia que la que duia a bord l’Apol·lo XII quan va arribar a la Lluna.

I avui en dia, qualsevol aparell electrònic de nova generació tendeix a o oferir majors prestacions i major opcions de configuració que versions anteriors. Per dir-ho gràficament, els comandaments a distància cada vegada tenen més botons… que sovint ningú acaba utilitzant!

Assistim, doncs, a una lògica del “com més (prestacions) millor” tot i que a vegades no siguin prestacions ni utilitzades ni fàcilment comprensibles per a la majoria d’usuaris.

Ara bé, tots aquests nous aparells ¿acaben convertint-se més en una solució o en un maldecap per a l’usuari? (més…)

Natius digitals o immigrants digitals?

0

Un article que m’han publicat al Setmanari Catalunya Cristiana del 10 de desembre de 2009 com a membre del Centre d’Estudis Econòmics i Socials, (CEES).

«Quan internet és ja un dels principals instruments econòmics del nostre temps, i una inesgotable font d’informació i d’accés a serveis, és evident que qualsevol ciutadà/na hauria de tenir un mínim d’habilitats per connectar-se i per desenvolupar-se en la societat de la informació, per  navegar sense naufragar i poder estar en igualtat de condicions d’ aprofitar els avantatges d’aquest mitjà.

OrdinadorEstem doncs davant d’una nova font potencial de discriminació: no tots som iguals davant de la tecnologia pel simple motiu que no n’hem fet els mateixos aprenentatges. Continuar llegint

Publicat dins de Internet i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Examens amb accés a Internet

0

Ho acabo de llegir a l’edició digital d’El País, i suposo que la notícia és recent perquè encara no l’ha afegida ningú al Delicious: Els estudiants danesos podran fer servir internet en els exàmens finals.

La notícia en si només diu algunes coses més: que fa anys que els estudiants escriuen els exàmens al portàtil, que el que no està permès és xatejar ni enviar mails, i què els professors confien en ells. Bravo!

Però, a més a més, citant unes declaracions del ministre d’educació d’allí, argumenten que si internet és una eina imprescindible de la vida real, és lògic que els estudiants se’n puguin servir.

Amb aquestes premises, ningú es deu sorprendre que Dinamarca tingui uns dels millors sistemes educatius del món. Vist des de casa nostra, per comparació, tot plegat, sembla molt llunyà i força demoledor, oi?

 

Claudi

Spotify… un regal per al sentits

0

Potser ja us sona Spotify, un servei per internet que us permet accedir, a milions de cançons i músiques, de forma legal i gratuïta i ambuna qualitat excepcional. Spotify no deixa copiar la música i la seva versió gratuïta (disposa d’una versió premiun de pagament) es finança amb talls de veu publicitaris.

Per inscriure’s a la versió gratuïta, això si, cal disposar d’una invitació. La manera oficial d’aconseguir-ne una és apuntar-se a la llista d’espera mitjançant el web de Spotify. Però també es poden aconseguir invitacions per internet: jo mateix vaig usar aquest enllaç que permet donar-se d’alta a al versió gratuïta directament sense invitació. Si no, segur que cercant pel Google trobareu alguna invitació.

Mentre us doneu d’alta, us deixo amb la versió que hi ha a Youtube d’alguna de les peces favorites. Això sí, amb l’enllaç al costat cap a la versió de Spotify, per quan el tingueu!

  • Messies de Händel: For Unto a child is born.

  • També del Messies de Händel, l’Al·leluia:

  • I de la gran Missa de Mozart: el Credo

Apa, doncs, bona música a tothom!!!!

Claudi

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Curs als Juliols

2

Aquest matí he fet una xerrada als Juliols , els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona.

Hi participava amb aquesta intervenció sobre blocs i RSS, en el marc del Curs “Comunicació i blogs: teclats i pantalles per influir i cooperar“. EL curs es fa a l’edifici històric de la UB, on jo vaig estudiar Filologia: ha estat doncs un doble plaer fer aquesta xerrada i fer-la allí on jo vaig formar-me!

L’objectiu que m’he fixat per a aquesta xerrada és que els alumnes del curs entenguin què són els blocs, de quins tipus n’hi ha, qui els escriu i per què. I que surtin amb recursos per poder triar els que de debò els interessen i sabent les eines que els ajudaran a fer-ne el seguiment, (o sigui, els agregadors de blocs o d’RSS, els cercadors, les eines de rellevància, etc.)

Altres blocaires, alguns de renom, publiquen les seves presentacions abans de fer la seva xerrada. Suposo que fer-ho te l’avantatge que et poden fer arribar comentaris i suggeriments de millora.

Quan he fet -i encara faig sovint-d’alumne, reconec que m’agrada saber quin terreny trepitja el qui serà professor meu, però alhora confesso que sempre m’ha agradat el punt de sorpresa (i d’humilitat) que té posar-te en disposició d’escoltar algú sense saber, en detall, què ens dirà.

Per tant, per no matar aquest cuquet en els meus oients , he decidit que, no faria pública la meva presentació fins després de la xerrada, però sí que n’he avançat l’esquema :

1. Del web 1.0 al web 2.0: d’on venim i on som
2. Els blocs, font d’informació: anàlisi del fenòmen
3. Recursos per llegir blocs
4. Escriure un bloc: per què i com
5. Comentaris

Un cop feta la presentació, ja està disponible per veure-la en format de presentació a Slidehare. (Si algú ho prefereix, també es pot descarregar en format PDF.)

Abans d’acabar,  vull agarir-li molt sincerament a la meva companya Mònica Sánchez la seva participació a la sessió: tot i que només venia d’oient, quan en Xavier Laborda, coordinador del curs, ens ha demanat una petita presentació de Facebook, la Mònica, amb l’espontaneïtat que la carateritza, s’ha ofert i ens ha fet un molt meritori speech, que no estava planificat, sobre la seva recent experiència a Facebook. Gràcies per la teva frescor i disponibilitat, Mònica!

Claudi

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Curs als Juliols

2

Aquest matí he fet una xerrada als Juliols , els cursos d’estiu de la Universitat de Barcelona.

Hi participava amb aquesta intervenció sobre blocs i RSS, en el marc del Curs “Comunicació i blogs: teclats i pantalles per influir i cooperar“. EL curs es fa a l’edifici històric de la UB, on jo vaig estudiar Filologia: ha estat doncs un doble plaer fer aquesta xerrada i fer-la allí on jo vaig formar-me!

L’objectiu que m’he fixat per a aquesta xerrada és que els alumnes del curs entenguin què són els blocs, de quins tipus n’hi ha, qui els escriu i per què. I que surtin amb recursos per poder triar els que de debò els interessen i sabent les eines que els ajudaran a fer-ne el seguiment, (o sigui, els agregadors de blocs o d’RSS, els cercadors, les eines de rellevància, etc.)

Altres blocaires, alguns de renom, publiquen les seves presentacions abans de fer la seva xerrada. Suposo que fer-ho te l’avantatge que et poden fer arribar comentaris i suggeriments de millora.

Quan he fet -i encara faig sovint-d’alumne, reconec que m’agrada saber quin terreny trepitja el qui serà professor meu, però alhora confesso que sempre m’ha agradat el punt de sorpresa (i d’humilitat) que té posar-te en disposició d’escoltar algú sense saber, en detall, què ens dirà.

Per tant, per no matar aquest cuquet en els meus oients , he decidit que, no faria pública la meva presentació fins després de la xerrada, però sí que n’he avançat l’esquema :

1. Del web 1.0 al web 2.0: d’on venim i on som
2. Els blocs, font d’informació: anàlisi del fenòmen
3. Recursos per llegir blocs
4. Escriure un bloc: per què i com
5. Comentaris

Un cop feta la presentació, ja està disponible per veure-la en format de presentació a Slidehare. (Si algú ho prefereix, també es pot descarregar en format PDF.)

Abans d’acabar,  vull agarir-li molt sincerament a la meva companya Mònica Sánchez la seva participació a la sessió: tot i que només venia d’oient, quan en Xavier Laborda, coordinador del curs, ens ha demanat una petita presentació de Facebook, la Mònica, amb l’espontaneïtat que la carateritza, s’ha ofert i ens ha fet un molt meritori speech, que no estava planificat, sobre la seva recent experiència a Facebook. Gràcies per la teva frescor i disponibilitat, Mònica!

Claudi

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Web 4.5, el web dels resultats

1
Publicat el 1 de juny de 2008

Jo que estvava tan satisfet d’hever-me aclarit una mica sobre això del web 3.0 i… vet aquí que rebo un correu avisant que l’admirat Genís Roca acaba de publicar un post que ja ens parla del web 4.5!!

El títol complert del post és El realisme del web 4.5, i ens ve a dir que:

«Web 2.0 (…) es tracta no només d’un conjunt de serveis web sino sobretot d’una actitud. (…) Internet és un espai on hi ha gent que es desenvolupa tant a nivell personal com professional, compartint a la xarxa les seves dades, les seves opinions, les seves ambicions, les seves necessitats i les seves emocions, configurant una societat xarxa amb un coneixement compartit cada cop més interessant tant per a persones com per a empreses»

Pèro que a aquesta actitud, aquetsa filosofia, no arriba a les grans empreses, sinó que els sona com una filosofia passada de moda, allunyada de la seva realitat:

«els grans empresaris senten que viuen en una Web 4.5 superior a la nostra. La dels resultats. Web 2.0 és una manera de fer les coses, una filosofia. Web 4.5 és la realitat dels resultats mesurables econòmicament. 4.5 va ser l’IPC del 2007 a Espanya. Un projecte ha de rendir com a mínim un 4.5, i si no implica pèrdues. I això sí que és perillós per a la competitivitat i la supervivència. Els de la Web 4.5 es senten superiors: tenen els diners. Els de la Web 2.0 es senten superiors: tenen un estil. Qui té raó?. Tots dos creuen tenir-la, però els de la Web 4.5 són els qui manen.»

I, humil i realista, acaba amb una conclusió que, també humilment, subscric:

«La Web 2.0 ha de deixar de mirar endarrera (cap a la Web 1.0) i ha d’orientar-se cap endavant (cap a la Web 4.5). El veritable triomf de la Web 2.0 es produirà el dia que sàpiga com contribuir en el curt termini al compte d’explotació de la Web 4.5.»

Claudi

Publicat dins de E-govern, Internet, Web 2.0 i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Web 3.0: la web que ve, la web de les dades.

3
Publicat el 10 de maig de 2008

Web 3.0

Als voltants de Sant Jordi, he llegit als diaris dues o tres notícies sobre el web 3.0. Alhora, un company em deixa caure que “Sembla que això del web 2.0 està passat de moda. Ara es porta el web 3.0… Us haureu d’espabilar…”

Per tant, em poso al teclat a esbrinar seriosament el tema…

Què és el web 3.0?

Fruit de els primeres recerques a Google ide les primeres lectures, arribo a una primera conclusió: el web 3.0 és la denominació del que vindrà després del web 2.0 (i després arribaran el 4.0, i el 5.0). Obvi, oi? És clar, però ens dóna una pista: web 3.0 és la manera –inconcreta encara– d’anomenar l’evolució, la futura generació d’Internet, després de l’actual web 2.0.

Pioners com ara l’emprenedor i visionari tecnològic californià Nova Spivack, li han posat fins i tot data: la web 3.0 seria la tercera dècada d’Internet, 2010-2020. (I tot això, quan el 2.0 no només no ens l’hem acabat: segons qui, i a on, amb prou feines l’hem començat a tastar!)

I què en sabem, d’aquest futur? Què ens depara? Cap a on apunten els trets? Aquí, el tema ja no està tan clar i les respostes són múltiples…

Una primera característica –que en part ja és vigent ara mateix— és que serà un escenari de connexió permanent a Internet. I l’accés no serà només des del PC, sinó, i cada vegada més, mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA, Portàtils amb connexió mòbil…)

Com a gran innovació, diverses fonts esmenten amb insistència la web semàntica: una proposta d’etiquetar els continguts web de tal manera que les màquines siguin capaces d’analitzar-los i de donar respostes rellevants a preguntes fetes en llenguatge natural. La web semàntica hauria de donar resposta a una demanda del tipus: “Cerco un lloc de clima càlid per anar de vacances. El meu pressupost és de 3.000$. Ah, i tinc un fill d’11 anys”(*).

La web semàntica, en paraules de Nova Spivack, hauria de fer amb les dades el que la web va fer amb els documents: permetre recercar-les i compartir-les universalment. En aquets sentit, la web semàntica acabaria d’arrodonir el que s’ha començat a fer amb el tagging o etiquetatge de documents al web 2.0

Però aquest idea té seriosos inconvenients: a dia d’avui, l’etiquetatge de pàgines web és complex, tant des del punt de vista de la descripció com de la implantació de les etiquetes o descriptors a les planes web. A més a més, hi ha el perill de l’spam semàntic. I, finalment, el sistema no funcionarà fins que hi hagi una massa crítica de continguts etiquetats.

Podríem entendre que un primer pas en aquesta direcció són les lectors de RSS i els agregadors de contingut, que ens faciliten un primer pas per localitzar els continguts rellevant sobre els temes que ens interessen.

Una variant de l’anterior, seria la web de les dades o dels microformats: propostes d’estructuració de petits elements de contingut web (una adreça, un apunt de calendari, un comentari…) que serien recercables d’una manera sistematitzada. Sembla que properes versions dels navegadors web (Internet Explorer, Firefox) podrien incorporar ja aquest microformats.

Tanmateix, pensem que la clau de volta de la web semàntica, és que no l’hem d’entendre com una simple substitució o evolució de l’actual web en HTML, ni com un sol web, sinó com centenars, milers de webs semàntics que conviuran amb el web actual.

Una altra línia de futur seria l’accés a petites aplicacions. La tendència, en oposició a l’actual model de grans famílies de programari, aniria cap a l’aparició de petits programes, descarregables per internet, que oferirien funcionalitats limitades però molt fàcils d’usar i configurables per part de l’usuari. Aquets “programets” es difondrien pel boca aboca (també conegut com a ‘màrketing viral’) entre el usuaris, i no per grans accions publicitàries.

Algú altre apunta raons econòmiques: Phil Wainewright, comentarista i estrateg d’Internet, afirma en aquest post que el web 2.0 està en fallida i que el web 3.0 hauria d’aportar un model de negoci més sòlid. (Nota de l’1-06-08: Sobre l’aspecte econòmic del web 2.0, podeu llegir aquest altre post meu sobre el web 4.5)

Finalment, hem trobat una definició tan genèrica com valuosa: “web 3.0 és la creació de contingut i serveis d’alta qualitat, produïts per usuaris individuals que utilitzen el web 2.0 com a plataforma”.

En resum, si el web 2.0 ha tingut com a protagonista a l’usuari (You segons la portada de la revista Time de 2006), les dades serien les protagonistes del web 3.0… Unes dades estructurades en uns conjunts més homogenis i cercables… potser un pas més cap a la intel·ligència artificial?

Però sense oblidar una major flexibilitat, usabilitat i comoditat per a l’usuari, que en el fons no deixa de ser el centre, de generació i d’atenció, de tot plegat, oi?

Claudi

(*) Aquets és l’exemple clàssic, i n’he dit ‘clàssic’ perquè és el que fa servir en John Markoff al seu article del New York Times del 12-11-2006, que es considera un dels ‘documents fundacional’ del web 3.0. La majoria d’articles que he llegit sobre aquets tema reprenen el mateix exemple, que a aquest ritme acabarà sent com l’”Hola món” del Java!

Webografia

Altres fonts:

Article Web 3.0 a Wikipedia
• Nova Spiback, The third wave
• Phil Wainewright; What to expect from Web 3.0
• Phil Wainewright: Web 2.0 bankrupt

Publicat dins de Internet, Web 2.0 i etiquetada amb | Deixa un comentari

Nou bloc sobre Gestió del Coneixement

2

Fa uns dies que s’ha fet públic el bloc “Gestió del coneixement” (http://gestioconeixement.blogspot.com/)

Com diu la presentació del propi bloc «Aquest bloc recull continguts, informacions i opinions útils i aplicables al voltant de la gestió del coneixement a l’Administració pública, a partir de l’experiència del bloc ‘e-moderadors’ del programa Compartim. El programa Compartim és una iniciativa del Departament de Justícia (Generalitat de Catalunya), a través del CEJFE, per crear entorns de treball col•laboratiu.»

Els promotors són en Jesús Martínez Marín i l’amic Jordi Graells, capdavanters tots dos en gestió del coneixement amb la seva experiència del Departament de Justícia.
Personalment, estic segur que aquest bloc ens aportarà idees innovadores i fresques que ens seran de molta utilitat.
D’entre els continguts ja disponibles, crec que val al pena destacar la ponència “Educadors 2.0” d’en Genís Roca.

Finalment, fixeu-vos en l’extensió dels posts: caben en una sola pantalla: idees clares, concises i breus… Faig el propòsit d’intentar imitar-ho en els meus, de posts!

Felicitats, doncs, per la feina i per la iniciativa al Jordi i al Jesús, i a tot l’equip de col•laboradors de “Gestió del Coneixement”

Claudi

Jornades de la Catosfera: (2) Continguts

1

Catosfera.net

Qui vulgui veure els continguts d’alguna de les taules, té l’oportuniat de descarregar-se el vídeo de cada sessió des d’aquest web. Per tant, jo no repetiré els que es va dir a cada taula, però si vull deixar constància de la meva valoració personal. Per tant, us transmeto, telegràficament, les idees que més em van impactar/agradar.

Presentació

  • Marc Vidal: Set de cada deu blocs que s’obren a l’Estat Espanyopl són en Català
  • Jordi Bosch: A l’època de la República, a Catalunya ja hi havia més ràdios i més revistes que la mitjana espanyola… En xarxa, vivim el q no podem viure a la realitat: presentar-nos i viure com a catalans


Ciberactivisme:

Moltes ganes de ‘provocar’ i d’incitar a l’acció. Ganes que la gent prengui el control, recuperi el poder:

César Calderon: ciberactivisme

  • – Un bloc posa al ciutadà en peu d’igualtat amb els poderosos….
  • – El límit és el nostre coneixement de les eines i la nostra imaginació….
  • – Els partits polítics, com a organitzacions tancades que són, tenen por a la xarxa, i li n’han de tenir


Marc Vidal
: Blocs, territori 2.0

  • La blogosfera, en el nostre cas la Catosfera, és l’escenari de la revolució social del ciutadà 2.0, q mitjançant el bloc aconsegueix fites fins ara no assolides.
  • Què és un bloc?
      • Un territori de talent i de mèrit (meritocràcia). S’hi premien la il•lusió, la capacitat de treballar.
      • El contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat
      • Un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar: la nostra veu pot arribar molt més lluny que mai.
      • És diàleg i debat. El missatge es construeix col•lectivament.
      • És on només sobreviuen i es complementen les bones idees.
      • És talent global.
      • És vigilància activa (dels polítics, dels periodistes, del món econòmic).
      • És l’altaveu més potent que ha tingut mai la societat civil

Ètica blocaire

Juan Varela: visió crítica

  • En contra de qualsevol regulació dels blocs: si de cas, els blocs ens han d’ajudar a fer activisme, a dinamitzar el sistema
  • És crític amb els blocs: son un monument a l’ego. Opina q tenen un ressò francament limitat. Confia més en altres elements de les xarxes socials. L’espai és la comunicació digital, no només els blocs.
  • Els blocs són massa ‘còmodes’: no aniria malament que tots fóssim més crítics.
  • La blocosfera acaba sent una gran cacofonia, una gran càmera de ressonància, i això no aporta gaire. Val més que passem a la modernització reflexiva (U. Bech).


El seny de Vicent Partal

Com era de preveure, una de les intervencions més ponderades va ser al d’en Partal, que per això és el degà de la internet i del periodisme digital a cas nostra. Ens va deixar una prèvia i cinc reflexions culturals i una proposta, que podeu llegir íntegrament en el seu bloc però que no puc deixar de transcriure:

  • Els blocs són una gran revolució al món de la comunicació. Ajuden a visualitzar una agenda diferent, diferent de la dels mitjans, que està molt sotmesa al poder. A més, els blocs escapen al control.
  • Coses que estaria bé discutir:
    1. – Anonimat: que cadascú signi com vulgui. No te importància el nom amb què cadascú signa el bloc: si tu escrius cada dia, vas construint el personatge, que és el que interessa. Interessa el que diu. (En canvi, en les fòrums, l’anonimat només serveix per insultar l’altre.)

      – Desmitificar la conversa: no necessàriament hi ha conversa. Els comentaris són una cosa instrumental (hi ha blocaires que n’accepten i altres que no). En canvi és fonamental prestar atenció a la conversa dels metablocs (la tafanera, digger, …)

      – Qualitat: construir un model de diàleg no crispat. Venim d’un model on sembla que hi ah una sola veritat. I no: cadascú té la seva veritat.

      – Respecte: respectem els objectius, el públic, el to que cada blocaire es fixa pe al seu bloc… per tant, no podem exigir sempre el mateix a tots els blocs. Dependrà de qui hi ha darrera de cada bloc.

      – Responsabilitat: tot el que escrius és irreversible. Hem de ser conscients de les conseqüències del que escrius en públic. No ha de condicionar, però si cal saber-ho i tenir-ho present.

Blocs i literatura.

Per als lletraferits, només el fet de poder veure una taula dedicada al tema ja és una victòria cultural!

I a més vaig poder tastar un web com www.relatsencatala.com que conté veritables delícies, o saber que la UOC te un màster de literatura digital dirigit per la Laura Borràs que ens va fer una mini-classe

Moderava la taula en Toni Ibánez, autor literari i un altre dels blocaires de primera línia: no en va és l’inventor del terme Catosfera !!

Empresa i blocs:

Taula que ba haver d’enllestir ràpid –que venen el polítics!!–, però que també va deixar el seu què:

D’entrada, Joan J. Carreras, de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, ens va captivar amb una intervneció original, provoactiva, i tant tant tant modernilla (o post-modernilla) que … Què ens volies dir exactament Janquim 😉 ??

A l’altre extrem, Genís Roca, un altre blocaire que cal seguir, ens feia tocar de peus a terra en això del web 2.0 amb tres problemes i tres propostes:

Problemes:

  • Amor propi de les persones: arrogància de la persona 2.0 –que es creu el més informat, el més connectat, el més…– que xoca amb l’1.0 –que diu que ja n’he vist tants com tu…– Normalment el 2.0 acaba d’arribar i l’1.0 és el que mana.
  • Desconnexió de les elits: dissenyen plans per als altres però no se’ls apliquen a si mateixos [Recomano aquest post del propi Genís Roca, fonamental per entendre la’bast d’aquest tema!]
  • La realitat analògica: a moltes empreses ja els va bé sense Internet i sense 2.0… I is tenen problemes no són per culpa ‘digital’

Propostes:

  • Menys 2.0 i més 1.5. Hem d’arribar junts. Si cal frenar i esperar, fem-ho
  • Més usos concrets discrets (i concrets):més petites històries d’èxit
  • El repte és la comunicació interna. Reinventar el llenguatge: els ‘blocs, webs i wiki’ sona a freekie, i sembla esvera alguns grups dirigents. Per incidir en aquesta nova cultura, ataquem dins les grans empreses i en els seus usos interns

Política i blocs

Finalment, la taula tan esperada.. que no va donar per tant: de tota manera, sí cal agrair l’exercici de sinceritat dels represantanst dels quatre partits que finalment van ser-hi (el PP al final es va excusar): de dreta a esquerra (segons ho vèiem des del públic, és clar 🙂 PSC, CiU, ERC i Iniciativa. Entremig, Saül Gordillo, un altre dels gurús catosfèrics que vam poder veure en directe, moderava.

Pel que vam sentir, sembla que els polítics catalans són mes proclius als blocs que la mitjana espanyola: 42% dels diputats al Parlament de Catalunya tenen bloc, enfront del 13% dels diputats al Congrés (més info en aquest post de la Lourdes Muñoz).

Però com ells mateixos van reconèixer, sobretot es llegeixen i es comenten amb els propis militants de cada partit. Això té un nom, endogàmia, que evoca un repte: obertura. Que és un dels principals desafiaments que te a sobre la política d’avui en dia: la política 2.0, o s’obre de debò a la societat o no serà!

* * *

I fins aquí el meu post catosfèric! No puc explicar-vos més coses, perquè no vaig poder assistir a les taules de dissabte a la tarda ni de diumenge. També em vaig perdre, per l’horari, la taula d’Educació, que sembla que va estar molt encertada… Sempre ens quedaran els vídeos

Claudi

Jornades de la Catosfera: (2) Continguts

1

Catosfera.net

Qui vulgui veure els continguts d’alguna de les taules, té l’oportuniat de descarregar-se el vídeo de cada sessió des d’aquest web. Per tant, jo no repetiré els que es va dir a cada taula, però si vull deixar constància de la meva valoració personal. Per tant, us transmeto, telegràficament, les idees que més em van impactar/agradar.

Presentació

  • Marc Vidal: Set de cada deu blocs que s’obren a l’Estat Espanyopl són en Català
  • Jordi Bosch: A l’època de la República, a Catalunya ja hi havia més ràdios i més revistes que la mitjana espanyola… En xarxa, vivim el q no podem viure a la realitat: presentar-nos i viure com a catalans


Ciberactivisme:

Moltes ganes de ‘provocar’ i d’incitar a l’acció. Ganes que la gent prengui el control, recuperi el poder:

César Calderon: ciberactivisme

  • – Un bloc posa al ciutadà en peu d’igualtat amb els poderosos….
  • – El límit és el nostre coneixement de les eines i la nostra imaginació….
  • – Els partits polítics, com a organitzacions tancades que són, tenen por a la xarxa, i li n’han de tenir


Marc Vidal
: Blocs, territori 2.0

  • La blogosfera, en el nostre cas la Catosfera, és l’escenari de la revolució social del ciutadà 2.0, q mitjançant el bloc aconsegueix fites fins ara no assolides.
  • Què és un bloc?
      • Un territori de talent i de mèrit (meritocràcia). S’hi premien la il•lusió, la capacitat de treballar.
      • El contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat
      • Un altaveu democràtic que qualsevol pot utilitzar: la nostra veu pot arribar molt més lluny que mai.
      • És diàleg i debat. El missatge es construeix col•lectivament.
      • És on només sobreviuen i es complementen les bones idees.
      • És talent global.
      • És vigilància activa (dels polítics, dels periodistes, del món econòmic).
      • És l’altaveu més potent que ha tingut mai la societat civil

Ètica blocaire

Juan Varela: visió crítica

  • En contra de qualsevol regulació dels blocs: si de cas, els blocs ens han d’ajudar a fer activisme, a dinamitzar el sistema
  • És crític amb els blocs: son un monument a l’ego. Opina q tenen un ressò francament limitat. Confia més en altres elements de les xarxes socials. L’espai és la comunicació digital, no només els blocs.
  • Els blocs són massa ‘còmodes’: no aniria malament que tots fóssim més crítics.
  • La blocosfera acaba sent una gran cacofonia, una gran càmera de ressonància, i això no aporta gaire. Val més que passem a la modernització reflexiva (U. Bech).


El seny de Vicent Partal

Com era de preveure, una de les intervencions més ponderades va ser al d’en Partal, que per això és el degà de la internet i del periodisme digital a cas nostra. Ens va deixar una prèvia i cinc reflexions culturals i una proposta, que podeu llegir íntegrament en el seu bloc però que no puc deixar de transcriure:

  • Els blocs són una gran revolució al món de la comunicació. Ajuden a visualitzar una agenda diferent, diferent de la dels mitjans, que està molt sotmesa al poder. A més, els blocs escapen al control.
  • Coses que estaria bé discutir:
    1. – Anonimat: que cadascú signi com vulgui. No te importància el nom amb què cadascú signa el bloc: si tu escrius cada dia, vas construint el personatge, que és el que interessa. Interessa el que diu. (En canvi, en les fòrums, l’anonimat només serveix per insultar l’altre.)

      – Desmitificar la conversa: no necessàriament hi ha conversa. Els comentaris són una cosa instrumental (hi ha blocaires que n’accepten i altres que no). En canvi és fonamental prestar atenció a la conversa dels metablocs (la tafanera, digger, …)

      – Qualitat: construir un model de diàleg no crispat. Venim d’un model on sembla que hi ah una sola veritat. I no: cadascú té la seva veritat.

      – Respecte: respectem els objectius, el públic, el to que cada blocaire es fixa pe al seu bloc… per tant, no podem exigir sempre el mateix a tots els blocs. Dependrà de qui hi ha darrera de cada bloc.

      – Responsabilitat: tot el que escrius és irreversible. Hem de ser conscients de les conseqüències del que escrius en públic. No ha de condicionar, però si cal saber-ho i tenir-ho present.

Blocs i literatura.

Per als lletraferits, només el fet de poder veure una taula dedicada al tema ja és una victòria cultural!

I a més vaig poder tastar un web com www.relatsencatala.com que conté veritables delícies, o saber que la UOC te un màster de literatura digital dirigit per la Laura Borràs que ens va fer una mini-classe

Moderava la taula en Toni Ibánez, autor literari i un altre dels blocaires de primera línia: no en va és l’inventor del terme Catosfera !!

Empresa i blocs:

Taula que ba haver d’enllestir ràpid –que venen el polítics!!–, però que també va deixar el seu què:

D’entrada, Joan J. Carreras, de la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals, ens va captivar amb una intervneció original, provoactiva, i tant tant tant modernilla (o post-modernilla) que … Què ens volies dir exactament Janquim 😉 ??

A l’altre extrem, Genís Roca, un altre blocaire que cal seguir, ens feia tocar de peus a terra en això del web 2.0 amb tres problemes i tres propostes:

Problemes:

  • Amor propi de les persones: arrogància de la persona 2.0 –que es creu el més informat, el més connectat, el més…– que xoca amb l’1.0 –que diu que ja n’he vist tants com tu…– Normalment el 2.0 acaba d’arribar i l’1.0 és el que mana.
  • Desconnexió de les elits: dissenyen plans per als altres però no se’ls apliquen a si mateixos [Recomano aquest post del propi Genís Roca, fonamental per entendre la’bast d’aquest tema!]
  • La realitat analògica: a moltes empreses ja els va bé sense Internet i sense 2.0… I is tenen problemes no són per culpa ‘digital’

Propostes:

  • Menys 2.0 i més 1.5. Hem d’arribar junts. Si cal frenar i esperar, fem-ho
  • Més usos concrets discrets (i concrets):més petites històries d’èxit
  • El repte és la comunicació interna. Reinventar el llenguatge: els ‘blocs, webs i wiki’ sona a freekie, i sembla esvera alguns grups dirigents. Per incidir en aquesta nova cultura, ataquem dins les grans empreses i en els seus usos interns

Política i blocs

Finalment, la taula tan esperada.. que no va donar per tant: de tota manera, sí cal agrair l’exercici de sinceritat dels represantanst dels quatre partits que finalment van ser-hi (el PP al final es va excusar): de dreta a esquerra (segons ho vèiem des del públic, és clar 🙂 PSC, CiU, ERC i Iniciativa. Entremig, Saül Gordillo, un altre dels gurús catosfèrics que vam poder veure en directe, moderava.

Pel que vam sentir, sembla que els polítics catalans són mes proclius als blocs que la mitjana espanyola: 42% dels diputats al Parlament de Catalunya tenen bloc, enfront del 13% dels diputats al Congrés (més info en aquest post de la Lourdes Muñoz).

Però com ells mateixos van reconèixer, sobretot es llegeixen i es comenten amb els propis militants de cada partit. Això té un nom, endogàmia, que evoca un repte: obertura. Que és un dels principals desafiaments que te a sobre la política d’avui en dia: la política 2.0, o s’obre de debò a la societat o no serà!

* * *

I fins aquí el meu post catosfèric! No puc explicar-vos més coses, perquè no vaig poder assistir a les taules de dissabte a la tarda ni de diumenge. També em vaig perdre, per l’horari, la taula d’Educació, que sembla que va estar molt encertada… Sempre ens quedaran els vídeos

Claudi