Bloc del Claudi Cervelló

Actualitat - Web - Política - Govern

Un cel nou i una terra nova per al Dr. Badia Margarit

0

vAls anys 80, quan jo estudiava Filologia Romànica a la UB, vaig tenir la sort i el plaer  de coincidir amb el Dr. Badia Margarit. Ell era el Rector de la Universitat de Barcelona. Fou l’època de la Llei de Reforma Universitària, el moment de fer els nous estatuts de les universitats, i jo vaig ser el representant dels  estudiants, primer  al claustre constituent i, anys després, també a la Junta de Govern de la Universitat.

Eren els meus anys de militància al MUEC, Moviment d’universitaris i estudiants cristians (anys més tard vaig saber que el dr Badia n’havia esta un dels fundadors)  i de compromís estudiantil, en el qual el Dr. Badai també ens va ajudar en el seu suport a la segona època de la revista Eina.

Vaig compartir força estones amb le Dr. Badia, sobretot com a membre de la mesa en les llargues sessions del Claustre constituent, i anys després a les juntes de govern de la UB. Fins i tot un cop li vaig demanar consell personalment, per a la ual cosa em va rebre al seu despatx.

Encara avui recordo la humilitat, la bonhomia i la saviesa del Dr. Badia. Respectuós sempre amb tothom, fins i tot els qui els criticaven o denostaven. Que, tot sigui digui, gairebé sempre el van tractar amb gran respecte i deferència.

També recordo, molte especialment, l’interès i l’atenció que el Dr. Badia ens dedicava als estudiants: preocupat sempre que se’ns convoqués a tot arreu, que estéssim informats, que participéssim… Recordo molt el dia que vam inaugurar la placa dedicada a Salvador Espriu, a l‘edifici històric de la UB, l’alma mater.

Després d’aquella època no vaig tornar a tractar el Dr. Badia, però el seu tarannà dialogant i respectuós, la seva proximitat i la seva afabilitat han continuat inspirant-me amb els anys… jo no el vaig tenir com a professor a la Facultat de Filologia, però  el vaig tenir com a mestre a la vida pública i (anys més tard) política.

Fins i to, l’atzar va fer que, fa uns anys, anés a viure a la mateixa escala on viu el doctor Joan Veny, el lingüista que ha continuat la tasca l’Atles lingüístic del domini català iniciada pel Dr. Badia.

Vaig acudir, sempre a títol personal, a l’homenatge que li va dedicar la UB al Paranimf, i avui l’he anat a acomiadar per darrera vegada a l’Església del Pi, tot desitjant-li, doctor Badia, que avui hagi arribat al cel nou en què vostè sempre va creure, i que aquí, a la Catalunya que vostè va defensar, continuem caminant cap a al terra nova que vostè  ens va conservar.

 

  • Poema de Carles Miralles dedicat al Dr. Badia (homenatge al Paranimf, desembre de 2007)
  • Video de l’homenatge al Dr Badia: com ja vaig ecriure al 2007, “Recomano molt especialment l’acuradíssima i docta glossa del Dr. Badia a càrrec del Dr. Joan Veny (minuts 46 al 59) i la lectura interpretada que el Dr. Carles Miralles va fer d’aquest poema escrit per al Dr. Badia (minuts 59 a 1:17): tot una lliçó de poètica i sentit de l’humor. I, finalment, el sincer discurs de cloenda d’Alfredo Perez Rubalcaba, l’actual Ministre de l’Interior (minuts 1: 34 al 1:46,) i el del propi Dr. Badia”.
  • In memoriam, Diari Ara