Jo que estvava tan satisfet d’hever-me aclarit una mica sobre això del web 3.0 i… vet aquí que rebo un correu avisant que l’admirat Genís Roca acaba de publicar un post que ja ens parla del web 4.5!!
El títol complert del post és El realisme del web 4.5, i ens ve a dir que:
«Web 2.0 (…) es tracta no només d’un conjunt de serveis web sino sobretot d’una actitud. (…) Internet és un espai on hi ha gent que es desenvolupa tant a nivell personal com professional, compartint a la xarxa les seves dades, les seves opinions, les seves ambicions, les seves necessitats i les seves emocions, configurant una societat xarxa amb un coneixement compartit cada cop més interessant tant per a persones com per a empreses»
Pèro que a aquesta actitud, aquetsa filosofia, no arriba a les grans empreses, sinó que els sona com una filosofia passada de moda, allunyada de la seva realitat:
«els grans empresaris senten que viuen en una Web 4.5 superior a la nostra. La dels resultats. Web 2.0 és una manera de fer les coses, una filosofia. Web 4.5 és la realitat dels resultats mesurables econòmicament. 4.5 va ser l’IPC del 2007 a Espanya. Un projecte ha de rendir com a mínim un 4.5, i si no implica pèrdues. I això sí que és perillós per a la competitivitat i la supervivència. Els de la Web 4.5 es senten superiors: tenen els diners. Els de la Web 2.0 es senten superiors: tenen un estil. Qui té raó?. Tots dos creuen tenir-la, però els de la Web 4.5 són els qui manen.»
I, humil i realista, acaba amb una conclusió que, també humilment, subscric:
«La Web 2.0 ha de deixar de mirar endarrera (cap a la Web 1.0) i ha d’orientar-se cap endavant (cap a la Web 4.5). El veritable triomf de la Web 2.0 es produirà el dia que sàpiga com contribuir en el curt termini al compte d’explotació de la Web 4.5.»
Claudi