Bloc del Claudi Cervelló

Estic d’acord amb en Llach: avui ha estat el primer dia d’una nova època.

Confio que tots els partits, començant pels que governem, amb el President Mas al capdavant, donarem resposta  a aquesta demanda del poble de Catalunya. No tinguem por, però siguem conscients que no serà ni fàcil ni immediat. Ens ve al damunt una feinada… i la il·lusió  de fer-la!

Onze de setembre, Diada nacional de Catalunya:

però no oblidem el que ens diu l’Antoni Bassas a l’Ara d’ahir 10/09/2012:

(..)

Catalunya ha de poder aguantar la mirada als nord-americans. Convèncer-los que si Catalunya no és independent tindran un maldecap. I que reconèixer el nou estat és situar-se al costat correcte de la història. Que suportats bombardejos, exilis i prohibicions, i provades totes les fórmules de convivència, Catalunya té raons que els hereus de la revolució del 1776 poden entendre millor que ningú. Unes raons treballades de manera tenaç, rigorosa i respectuosa, és difícil que la terra dels lliures les pugui ignorar.

I ara, tots a la manifestació!!!!!

A l’Ara d’avui (7-9-2012) — per cert dia del meu aniversari si em permeteu la petita vanitat–  llegeixo dos articles que reflexionen sobre dos temes de rabiosa actualitat:

• Xavier Bosch a “Dimissió pecipitada” opina sobre la difusió del vídeo de la regidora de Los Yebenes, i conclou que “masturbar-se no és delicte… En tot cas és ella qui hauria d’assenyalar el qui ha intentat treure-la de circulació amb joc brut. La política espanyola s així. Al corrupte se l’accepta… Penalitza menys posar la ma a la caixa que el dit a la figa.” Ara bé,  jo afegiria que, tot i que estic d’acord que no ha fet res mal fet ni punible, només faltaria, però dona, una mica incauta sí que ho ha estat vostè!… El vídeo no ha sortit solet del telèfon de l’Olvido! Ha estat ella qui l’ha enviat a algú altre… ¿Que no sap aquella màxima que diu que no s’ha de difondre res per internet que no vulguis veure publicat???? Si no la sabia, ara segur que la recordarà.

• La segona peça, una article de Joan Majó, sempre ponderat, on analitza el camí del “Del federalisme cap a l’independentisme?”.

Puc estar d’acord amb bona part dels seus arguments, senyor Majó, són un exercici de sensatesa i de tocar de peus a terra… sobretot en relació al paper d’Europa en aquest afer i al rol dels petits estats en el món que ens espera.

Però, escolti, com a catalans ¿ no fa massa anys que hi toquem, de peus a terra, i ja sabem quin pa hi donen? Vol dir que Espanya no ha tingut, i te encara, una visió ‘una grande y libre’,  de si mateixa , i que això inclou una Catalunya pagana espanyola?, i que aquesta visió no varia ni té pinta de variar en un futur pròxim?

Em temo amic amic Majó, que mentre els espanyols no deixin de  pensar exclusivament com a espanyols del segle passat, a nosaltres ens tocarà invocar altres fórmules que el pacte que, ara, ja sabem que és impossible.

Per què no imaginem un futur d’Europa com la de les regions, una Europa de les Regions Unides amb una sola veu al món en representació de 50 estats lliurement consorciats? (Miri si no com Baviera posa les barbes en remull).

Aquesta tarda hem tingut Plenari al Districte de Sant Andreu, i aprofitant unes preguntes de l’oposició, he deixat clara la posició del Govern del districte a favor de els equipaments al Barri del Congrés-Indians i del Canòdrom.

Perquè tothom tingui la mateixa informació, i de primera mà,  aquí teniu la meva intervenció:

En primer lloc, vull tornar a deixar clara l’aposta ferma i decidida del Govern  del Districte de Sant Andreu favor dels equipaments del Canòdrom, tal com els ha demanat per la Taula de Treball i els ha precisat en el seu escrit del 29-3-2012. I dic “tornar a deixar clara” la nostra aposta perquè, tot i que ho hem dit i repetit, tant el Regidor com jo mateix com a conseller del barri de Congrés-Indians, ho hem dit en públic i en privat, sembla que hi ha qui te interès a jugar amb les expectatives dels ciutadans en aquest tema.

Per tant,  des del Districte hem treballat i treballarem per atendre les demandes veïnals d’equipaments al Canòdrom i al barri de Congrés-Indians, i així consta per escrit al Pla d’Actuació del Districte (PAD), cosa que no havia passat mai fins ara, que l’equip de Govern ho posés per escrit.

El nostre full de ruta passa en primer lloc per pensar bé les coses abans de fer-les, per mirar i analitzar totes les opcions, per parlar amb tothom i mantenir les gestions en un marge de discreció necessari per a la presa de decisions, i començar per les que siguin viables i factibles a dia d’avui, i no per deixar coses inaugurades però a mig fer i, a la pràctica, inservibles sense una nova despesa

Avui en dia tenim un nou element en aquest conglomerat de les infraestructures del Canòdrom, que no tothom explica prou bé, que és el local de Felip II 222, fins ara seu de l’Associació de Veïns, però que ara és propietat de l’Ajuntament per 50 anys, a canvi de fer-hi les  obres de remodelació que necessita. La nostra intenció, que també quedarà recollida al PAD, és convertir aquest espai en un local, que doni servei a les entitats del barri.

En paral•lel, hem parlat amb l’ICUB, per veure els usos que es donaran a l’actual edifici de la Grada (serà un viver d’empreses de creació). I també estem fent gestions discretes en relació a la iniciativa privada del solar de Meridiana 349 (l’actual pàrquing Arenal) que és on ha d’anar el poliesportiu: en funció de com acabi aquest tema –la negociació amb la iniciativa privada– veurem que queda per fer i on es pot ubicar del que avui és la pl. Del Canòdrom.

I tot això ho volem fer amb la participació de totes les entitats del barri, escoltant totes les opinions i amb col•laboració dels altres grups municipals, que així ho han manifestat i que nosaltres acceptem. Segur!

Claudi Cervelló
Conseller del Barri de Congrés-Indians

El ‘sorpasso’

Un article sintètic i clarivident:

Europa en 20 instantànies

L’Ara d’avui, 25-26 de desembre, publica una entrevista de Carles Capdevila a Zygkmunt Bauman (la podeu llegir sencera a l’Ara premium ) pèro m’ha interessat dstcara dos paràgrafs, que des del mue punt de vista ajuden a respondre un seguit de preguntes que fa temps que em plantejo: qui és qui realment mana? manen els polítics? I els Estats?

(…)

El divorci del poder i la política

Hi ha un divorci entre el poder (habilitat de fer coses) i la política (l’habilitat de decidir què cal fer). Abans l’estat nació concentrava les dues coses, es podia discutir, però un cop decidit, ningú no qüestionava que l’estat ho executés. Ara la política decideix però ha d’esperar la reacció dels mercats. Merkel i Sarkozy arriben a un acord, ho anuncien però no estan segurs de si ho podran implementar, estan pendents el cap de setmana de com respondran dilluns els mercats. Les aliances que fan els governs són puntuals, cap organisme creu en acords a llarg termini, els governs gestionen crisis sempre amb urgències. No existeixen organismes capaços de fer les coses de manera ètica i eficient.

La sobirania zombi no té res a fer en el món global

El poder real que determina les nostres forces, el de l’economia, ja és global, però el poder polític encara és local. Hi ha una dessincronització, cap òrgan global pot fer un control. Hem anat massa lluny, el poder real està fora de l’abast dels governs, és naïf pensar que els estats nació podran determinar el futur, hem de crear l’equivalent de l’estat nació a escala global, amb democràcia representativa, capacitat legislativa, legitimitat en l’opinió pública. La sobirania és un concepte zombi, està morta però fa veure que és viva, cap estat sobirà pot fer el que vol en aquests moments. Les últimes falses solideses són els règims autoritaris, però son fortaleses que van caient.

(…)

És Nadal cada vegada que somrius a un germà i li dónes la mà.

És Nadal cada vegada que estàs en silenci per escoltar l’altre.

És Nadal cada vegada que no acceptes aquells principis que desterren als oprimits al marge de la societat.

És Nadal cada vegada que esperes amb aquells que desesperen en la pobresa física i espiritual.

És Nadal cada vegada que reconeixes amb humilitat els teus límits i la teva debilitat.

És Nadal cada vegada que permets al Senyor renéixer per donar-lo als
altres.

Beata Mare Teresa de Calcuta

(La cita l’acabo de llegir al Facebook del Raimond Blasi, però m’ha semblat tan oportuna que l’he volguda fixar al meu bloc.)

Crec que una bona manera de presentar les fotos es triar-les per la seva ubicació.

Doncs www.mypicsmap.com permet fer precisament això: presentar sobre un mapa els àlbums que tenim al Flickr.

Aquí teniu els meus, que també podeu veure a la pàgina de fotografia d’aquest bloc:
Mostra’m un mapa més gran

Aquest curs m’estreno en una responsabilitat política al Districte de Sant Andreu: seré conseller municipal. Pels qui no conegueu aquest càrrec, sapigueu que a cadascun dels Districtes de Barcelona hi ha un plenari, compost per 19 consellers en funció dels resultats electorals obtinguts per cada partit.

Com a membre d’Unió, jo seré un dels 5 consellers municipals de CiU que, a més de formar part del plenari, formem el Consell de Govern del Districte. En el meu cas m’encarregaré de Barri de Congrés Indians i dels temes de Promoció econòmica, Desenvolupament urbanístic i Seguretat.

Em ve molt de gust fer aquesta tasca perquè crec que em permetrà un contacte molt directe amb els veïns i veïnes i amb les entitats del Barri i del Districte, als quals espero poder fer servei apropant-los l’administració i el Govern municipal, i, potser aconseguiré apropar, ni que sigui una mica, la política al ciutadà.

Des d’aquí, doncs, em poso al servei de tots vosaltres per qualsevol cosa que necessiteu.

A disposar.

Onze de setembre de 2011. 30 anys de democràcia i encara queden tantes coses per defensar i reivindicar…. I a sobre des d’Espanya no paren amb el rodet uniformitzador: sembla que s’ho estiguin prenent com un costum, això d’amanir-nos cada Onze de setembre amb una sentència contra Catalunya!! Començar a cansar, de debò, tant d’afany laminador i uniformitzador.

Ahir la vespre, en l’acte de CiU al Fossar de les Moreres, defensa de la llengua catalana a l’escola, càntics d’independència, “està clar que ja no tenim cap encaix dins d’Espanya”. Avui un diari titula: “Adéu Espanya”. Aquest és l’objectiu, però assolir-lo no serà gens fàcil, ben al contrari.

Per tant ens podem cansar. Si nosaltres abdiquem, ningú continuarà la lluita per nosaltres. Llevem-nos d’hora doncs, i continuem la lluita diària, cadascú des del seu àmbit, amb constància i paciència, i amb l’objectiu de fer d’aquest país sigui un lloc millor per a tots i totes els qui hi vivim avui i per als qui el rebran el dia de demà. “Si ens hi posem, som imparables”,  ja ho sabeu!

He actualitzat la pàgina de fotografies del bloc: amb un mapa on es localitzen les fotografies que vaig fent, i una galeria amb les fotos que més m’agraden

Demà, dimecres 4 de maig, a les 21h del vespre, participo en un debat sobre les xarxes socials, a Ràdio Estel (106.6 FM), dins del programa Plusvàlua, que organitzem des del CEES, una entitat on participo com a responsable de Tecnologia i Medi Ambient.

Compartiré taula amb en Salvador Aragonès, periodista i professor de la Universitat Internacional de Catalunya
la Marta Carballo, empresària i directora de Hellocomunicacion.com i en Genís Roca, expert en social media i soci de la consultora Rocasalvatella.

A més tindrem, per telèfon, un testimoni sorpresa/sorprenent des d’Igualada.

Si algú vol o pot sentir-ho en directe, el debat serà de 21h a 22h, i es tornarà a emetre dissabte  7 de maig a les 20h. Trobareu les freqüències de Ràdio Estel aquí.

Pèro si no podeu ser-hi en directe, sempre podreu tornar a sentir el debat en qualsevol moment mitjançant el bloc del programa Plusvàlua, en aquesta entrada.

Quan llegiu aquestes línies probablement ja us haureu adonat que he renovat el meu bloc www.claudi.cat, coincidint amb Sant Jordi.

Els continguts seguiran sent els mateixos, però he volgut donar més relleu a les fotografies, que és el que més publico i una de les meves aficions preferides. Per això a la capçalera hi podeu veure una presentació dinàmica de les meves darreres fotografies que he publicat a l’ àlbum de fotos de Flickr.

Hi he afegit una integració amb el Twitter i aviat n’hi haurà amb el Facebook i amb altres xarxes socials.

Des d’un punt de vista tècnic, el bloc està allotjat íntegrament al meu servidor (claudi.cat) en lloc d’en un compte de wordpress.org, i això em permetrà més innovacions i major control sobre el que publico.

Aprofito per felicitar-vos la Diada de Sant Jordi amb una imatge treta de l’especial Sant Jordi que ha publicat la Generalitat i que us recomano per les galeries fotogràfiques que inclou, amb les imatges dels fotògrafs professionals de la institució.

[Autor: Generalitat de Catalunya]

Priorat benedictí. Tingué una escassa vida monàstica els s. XII i XIII. L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles. Les seves notícies es perden al s. XV.